Agripina I

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Agripina Major)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAgripina I
Agripina Maior (M.A.N. Madrid) 01.jpg
Biografia
Naixement 14 aC (Julià)
Atenes
Mort 16 octubre 33 dC (45/46 anys)
Pandatària
Causa de mort Inanició
Lloc d'enterrament mausoleu d'August
Activitat
Ocupació Política
Període Imperi romà
Família
Cònjuge Germànic Cèsar
Fill/a
Pares Marc Vipsani AgripaJúlia
Germà o germana
Modifica dades a Wikidata
Bust d'Agripina I (MAN, Madrid)

Agripina I o Agripina Major fou la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Va néixer al tomb de l'any 12 aC i es va casar amb Germànic, el fill de Drus Neró Germànic, amb qui va tenir nou fills.

Era un model de matrona romana, i per les seves qualitats morals i físiques va gaudir de força poder; es va estimar el seu marit i fou una mare exemplar als ulls dels romans.

A la mort d'August l'any 14 era a la zona del Baix Rin amb Germànic, comandant de les legions de la regió. Les legions, descontentes per la proclamació de Tiberi, que va donar molt pocs diners a les legions, van voler proclamar Germànic com emperador. Tiberi odiava a Germànic i especialment a Agripina perquè seguia enamorat de Vipsània, germanastre d'Agripina i primera dona de Tiberi, i el comandament de les legions suposava un perill, però Germànic no va fer cap intent i al contrari va repartir diners propis (i d'altres que li va deixar son germà Claudi, que fou després emperador) per acontentar les tropes, i va iniciar la guerra contra els germànics.

L'any 15 la campanya contra els germànics dirigida pel lloctinent de Germànic, Caecina, es va acabar i les tropes van tornar al Rin. Llavors va córrer el rumor que els germànics anaven a envair la Gàl·lia i en aquell moment Germànic era absent. Els caps de l'exèrcit van planejar destruir el pont que creuava el Rin i impedir el pas dels germànics, però això també deixava a l'altre costat les forces de Caecina. Agripina es va oposar fermament a la mesura i això va salvar els romans que tornaven, i que foren rebuts al pont per Agripina actuant com a general, la qual va tenir especial cura dels ferits. Germànic va tornar, però aviat fou cridat per Tiberi, que el va enviar a Àsia on Agripina el va acompanyar (17), i on fou assassinat.

Després de la mort del marit va tornar a Itàlia i es va aturar a Corfú, on va romandre un temps per recuperar-se, i després va desembarcar a Brundisium amb dos dels seus fills i portant les cendres del seu marit en una urna. A la ciutat de Brundisium fou saludada per una gentada i fou solemnement rebuda per oficials de les dues cohorts pretorianes que Tiberi havia enviat allí per escortar-la fins a Roma. L'urna va anar en processó portada pels magistrats de Calàbria, Apúlia i Campània, per Drus, fill de Tiberi, per Claudi, germà de Germànic, i per altres dels fills de Germànic, fins que va arribar a Roma, on fou recollida pels cònsols i el senat romà.

Tiberi va amagar en els següents anys la seva ràbia contra Agripina, però finalment aquesta va començar a rebre acusacions. Va demanar permís a l'emperador per tornar a casar-se, però Tiberi ni va refusar ni va aprovar la demanda. Sejanus, lloctinent de Tiberi i cap de la guàrdia pretoriana, li va comunicar a Agripina que l'emperador la volia enverinar, i ella, alarmada, un dia va rebutjar una poma de la taula on menjava amb l'emperador i que aquest li havia oferit; Tiberi pel seu cantó li va tirar en cara d'acusar-lo de fet d'enverinador. Segons Suetoni aquestes intrigues estaven preparades per Tiberi i Sejanus. No hi va haver proves, però va córrer el rumor que Agripina volia fugir i reunir-se amb les legions que li podien ser addictes, i Tiberi la va desterrar a l'illa de Pandatària (any 30), on la seva mare Júlia havia estat exiliada i on havia mort per manca de menjar. També els seus fills Neró i Drus foren desterrats i van morir de manera no natural. Agripina va viure tres anys a Pandatària i finalment va refusar menjar i va morir al cap d'uns dies (any 33). Les restes d'Agripina i del seu fill Neró foren portades més tard a Roma por ordre de Cal·lígula.