Al-Baghdadí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Abu Bakr al-Baghdadi».
Infotaula de personaAbu-Mansur al-Baghdadí
Nom original عبد القاهر بن طاهر البغدادي
Dades biogràfiques
Naixement vers 980
Bagdad
Mort 1037
probablement Esfarvarin
Ciutadania Califat abbàssida
Religió Islam, sunnisme, Xafiisme i Aixarisme
Es coneix per Teoria de nombres
Activitat professional
Camp de treball Aixarisme, Xafiisme i matemàtiques
Ocupació Matemàtiques, teologia, jurisprudència
Mestres Abu Ishaq al-Isfara'ini
Deixebles Abd al-Karīm ibn Hawāzin Qushayri i Al-Bayhaqi
Modifica dades a Wikidata

Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí —en àrab أبو منصور عبدالقاهر بن طاهر بن محمد بن عبدالله التميمي الشافعي البغدادي, Abū Manṣūr Abd al-Qāhir b. Ṭāhir b. Muḥammad b. Abd Allāh at-Tamīmī ax-Xāfiʿī al-Baḡdādī— (Bagdad, vers 980 - 1037) va ser un matemàtic, jurista xafiïta,[1] teòleg aixarita[1] i especialista en aqida.[2] Conegut indistintament com a Abu-Mansur al-Baghdadí o Ibn Tàhir al-Baghdadí.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Abu-Mansur al-Baghdadí va néixer, com indica la seva nisba al-Baghdadí, a Bagdad (Iraq) vers l'any 980, fill d'una família acomodada. Del seu nom complet, es poden deduir alguns elements biogràfics: l'altra nisba, at-Tamimí, significa probablement la seva vinculació (real o fictícia) a la tribu dels Banu Tamim, originària d'Aràbia Saudita, i la tercera nisba, aix-Xafií, que pertanyia a l'escola de jurisprudència musulmana xafiïta.

Va deixar Bagdad amb el seu pare per instal·lar-se a Nixapur, al nord-est de l'Iran, on va portar una vida d'ensenyament i recerca. La inestabilitat política de la regió i les constants revoltes, el portaren a traslladar-se a la més tranquil·la ciutat d'Esfarvarin, sempre a l'Iran. Com a Nixapur, seguirà amb les seves ensenyances de forma gratuïta, gràcies a la seva fortuna personal.

Malgrat que va escriure nombroses obres religioses, teològiques i jurídiques, és conegut fonamentalment per dos tractats matemàtics que han estat a bastament estudiats, al contrari que la resta de la seva obra. El primer és un petit volum sobre les mesures, Kitab fi-l-misaha, en el qual explica les formes de mesurar longituds, superfícies i volums amb les regles ordinàries. El segon, At-takmila fi-l-hissab, és més llarg i molt més important.

Teories matemàtiques[modifica | modifica el codi]

En la introducció de la Takmila, Abu-Mansur diu que vol explicar tots els diferents sistemes aritmètics. Abu-Mansur presenta set sistemes aritmètics diferents, en comptes dels tres que tradicionalment utilitzaven els llibres de la seva època (sexagesimal, indi i comptar amb els dits).

Els dos primers sistemes explicats per Abu-Mansur són els de l'aritmètica índia pels nombres enters i per les fraccions. El tercer és el sexagesimal (expressat en numerals indis i tractat en la forma dels indis). El quart és el comptar amb els dits a l'estil d'al-Buzajaní o al-Karají. Els següents dos sistemes són l'aritmètica dels nombres irracionals i les propietats dels nombres. I, finalment, el setè és l'aritmètica comercial.

Conseqüències dels diferents sistemes[modifica | modifica el codi]

Abu-Mansur és partidari clarament del sistema indi, però les seves aportacions més notables es troben en l'anàlisi dels nombres irracionals, en el qual tracta les regles dels irracionals del Llibre X dels Elements de Geometria d'Euclides en forma numèrica, i en les propietats del nombres, en el qual millora i corregeix errors de Nicòmac.

En aquest aspecte, Abu-Mansur presenta una interessant discussió dels nombres perfectes, deficients i abundants.

Aportacions al coneixement de l'obra d'Al-Khwarizmí[modifica | modifica el codi]

A més d'això, l'interès d’At-takmila fi-l-hissab resideix en la citació i comentari dels treballs de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, que són avui desapareguts i que expliquen d'alguna manera la polèmica medieval entre abacistes i algoristes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Choueiri, Youssef M. Islamic Fundamentalism 3rd Edition: The Story of Islamist Movements. Continuum International Publishing Group, 2010, p.3. ISBN 0826498019. 
  2. Knappert, Jan. Textual Sources for the Study of Islam (en anglès). University of Chicago Press, 1990, p.10. ISBN 0226720632. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Saidan, A.S. The 'Takmila fi'l-Hisab' of al-Baghdadi a From deferent to equant. New York, 1987. Pàgines 437-443.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]