Al-Baghdadí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Abu Bakr al-Baghdadi».
Infotaula de personaAl-Baghdadí
Nom original عبد القاهر بن طاهر البغدادي
Dades biogràfiques
Naixement 980 (Gregorià)
Bagdad
Mort 1037 (Gregorià) (56/57 anys)
Esfarayen
Religió Islam, sunnisme, xafiisme i aixarisme
Activitat professional
Camp de treball Aixarisme, xafiisme i matemàtiques
Ocupació Matemàtic, teòleg, alfaquí i literat
Mestres Abu Ishaq al-Isfara'ini
Deixebles Abd al-Karīm ibn Hawāzin Qushayri i al-Bayhaqí
Modifica dades a Wikidata

Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí —en àrab أبو منصور عبدالقاهر بن طاهر بن محمد بن عبدالله التميمي الشافعي البغدادي, Abū Manṣūr Abd al-Qāhir b. Ṭāhir b. Muḥammad b. Abd Allāh at-Tamīmī ax-Xāfiʿī al-Baḡdādī— (Bagdad, vers 980 - 1037) va ser un matemàtic, jurista xafiïta,[1] teòleg aixarita[1] i especialista en aqida.[2] Conegut indistintament com a Abu-Mansur al-Baghdadí o Ibn Tàhir al-Baghdadí.

Vida i obra[modifica]

Abu-Mansur al-Baghdadí va néixer, com indica la seva nisba al-Baghdadí, a Bagdad (Iraq) vers l'any 980, fill d'una família acomodada. Del seu nom complet, es poden deduir alguns elements biogràfics: l'altra nisba, at-Tamimí, significa probablement la seva vinculació (real o fictícia) a la tribu dels Banu Tamim, originària d'Aràbia Saudita, i la tercera nisba, aix-Xafií, que pertanyia a l'escola de jurisprudència musulmana xafiïta.

Va deixar Bagdad amb el seu pare per instal·lar-se a Nixapur, al nord-est de l'Iran, on va portar una vida d'ensenyament i recerca. La inestabilitat política de la regió i les constants revoltes, el portaren a traslladar-se a la més tranquil·la ciutat d'Esfarvarin, sempre a l'Iran. Com a Nixapur, seguirà amb les seves ensenyances de forma gratuïta, gràcies a la seva fortuna personal.

Malgrat que va escriure nombroses obres religioses, teològiques i jurídiques, és conegut fonamentalment per dos tractats matemàtics que han estat a bastament estudiats, al contrari que la resta de la seva obra. El primer és un petit volum sobre les mesures, Kitab fi-l-misaha, en el qual explica les formes de mesurar longituds, superfícies i volums amb les regles ordinàries. El segon, At-takmila fi-l-hissab, és més llarg i molt més important.

Teories matemàtiques[modifica]

En la introducció de la Takmila, Abu-Mansur diu que vol explicar tots els diferents sistemes aritmètics. Abu-Mansur presenta set sistemes aritmètics diferents, en comptes dels tres que tradicionalment utilitzaven els llibres de la seva època (sexagesimal, indi i comptar amb els dits).

Els dos primers sistemes explicats per Abu-Mansur són els de l'aritmètica índia pels nombres enters i per les fraccions. El tercer és el sexagesimal (expressat en numerals indis i tractat en la forma dels indis). El quart és el comptar amb els dits a l'estil d'al-Buzajaní o al-Karají. Els següents dos sistemes són l'aritmètica dels nombres irracionals i les propietats dels nombres. I, finalment, el setè és l'aritmètica comercial.

Conseqüències dels diferents sistemes[modifica]

Abu-Mansur és partidari clarament del sistema indi, però les seves aportacions més notables es troben en l'anàlisi dels nombres irracionals, en el qual tracta les regles dels irracionals del Llibre X dels Elements de Geometria d'Euclides en forma numèrica, i en les propietats del nombres, en el qual millora i corregeix errors de Nicòmac.

En aquest aspecte, Abu-Mansur presenta una interessant discussió dels nombres perfectes, deficients i abundants.

Aportacions al coneixement de l'obra d'Al-Khwarizmí[modifica]

A més d'això, l'interès d’At-takmila fi-l-hissab resideix en la citació i comentari dels treballs de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, que són avui desapareguts i que expliquen d'alguna manera la polèmica medieval entre abacistes i algoristes.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Choueiri, Youssef M. Islamic Fundamentalism 3rd Edition: The Story of Islamist Movements. Continuum International Publishing Group, 2010, p.3. ISBN 0826498019. 
  2. Rippin, Andrew; Knappert, Jan. Textual Sources for the Study of Islam (en anglès). University of Chicago Press, 1990, p.10. ISBN 0226720632. 

Bibliografia[modifica]

  • Saidan, A.S. The 'Takmila fi'l-Hisab' of al-Baghdadi a From deferent to equant. New York, 1987. Pàgines 437-443.

Enllaços externs[modifica]