Al-Farabí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Farabí
Iranian Farabi.jpg
Naixement 872
Otrar
Mort 17 de gener de 0951(0951-01-17) (als 78–79 anys)
Damasc
Ocupació filòsof, científic i teòric de la música
Modifica dades a Wikidata

Abu-Nasr Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Tarkhan ibn Àwzalagh (o Úzlugh) al-Farabí, més conegut simplement com a al-Farabí i, a Occident, com a Alfarabius o Avennasar (en persa: محمد فارابی, en turc: Farabi) (Otrar, Turquestan, ~872 - Damasc, 950) fou un destacat científic i filòsof medieval en llengua àrab. No es coneixen amb seguretat grans detalls de la seva vida, ni tan sols el lloc exacte on va néixer, ni si nasqué en el si d'una família turca o persa. El que sí que sembla confirmat és que estudià a Bagdad, on adquirí grans coneixements de medicina i matemàtiques. Féu comentaris a l'obra d'Aristòtil i va influir decisivament en la lògica de Maimònides.

Doctrina filosòfica[modifica | modifica el codi]

Enteniment agent/pacient[modifica | modifica el codi]

Al-Farabí va prendre part de la filosofia aristotèlica i va incorporar-hi trets islàmics, més pràctics i menys especulatius. Es pot observar aquest fet en la seva acceptació de la distinció aristotèlica entre enteniment agent i enteniment pacient. L'enteniment agent, el concep com a subsistent i separat, i l'identifica amb l'àngel Gabriel tal com apareix en l'Alcorà. L'ànima humana, que descriu com a forma simple, incorpòria, espiritual, incorruptible i immortal, prové de l'enteniment actiu, l'agent. La tasca del filòsof és precisament dirigir-se cap a l'enteniment agent en la seva actitud davant la vida. Es pot parlar d'un cert il·luminisme en Al-Farabí, ja que defensa l'existència d'una llum natural que ens distingeix el que és cert i fals.

Déu[modifica | modifica el codi]

Pel que fa a la seva concepció de Déu, en té una visió amb influències neoplatòniques, similar en alguns aspectes a l'u de Plotí. El Déu d'Al-Farabí és un déu únic, no causat i ésser primer, causa de tot, etern, perfecte, simple, intel·ligència en acte, subsistent i transcendent, però alhora també en defensa el caràcter inefable i incognoscible; només l'ànima, un cop separada del cos, el pot arribar a conèixer.

També fa una divisió dicotòmica de l'ésser, molt pròpia de la filosofia medieval, entre ésser necessari i contingent. En l'ésser necessari, existeix una identitat entre la seva essència i la seva existència, com és el cas de Déu. A diferència d'ell, l'ésser humà és contingent, i la seva essència i existència són coses diferents: el que fa que l'individu sigui no és el que li fa possible existir.

Creació[modifica | modifica el codi]

Al-Farabí defensa una teoria entre creacionista i emanatista. Del Déu u en sorgeixen nou intel·ligències immaterials, que es corresponen amb les esferes del sistema de Ptolemeu. A partir d'aquí, es creen sis gèneres de cossos, que segueixen un esquema força neoplatònic.

Gèneres (de cossos)
Vida espiritual Vida natural Matèria inerta
Cos celeste Animal racional Animal irracional Vegetal Mineral Elements (terra, aire, aigua, foc)

Pel que fa al tema de la matèria, creu que és eterna, però que depèn de Déu. Com Filó d'Alexandria, dóna a la matèria un paper passiu en la creació, com a substrat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]