Al-Hàrith (V) ibn Jàbala

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Al-Harith V ibn Jabalah)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Al-Hàrith (V) ibn Jàbala, també conegut com a Aretes V a les fonts clàssiques —en àrab الحارث بن جبلةal-Ḥāriṯ ibn Jabala; en grec [Φλάβιος] Ἀρέθας, [Flavios] Arethas—, fou rei dels ghassànides (529-569), el més conegut d'aquesta dinastia àrab. Va succeir el seu pare Jàbala (IV) ibn al-Hàrith (512-529).

Durant el regnat de Justinià I (527-565), com a filarca i aliat bizantí, va dirigir un contingent contra els sassànides i els seus aliats, la dinastia àrab dels làkhmides, i es va distingir a la batalla de Cal·línic (531) i a la campanya d'Assíria (541). El 554 va obtenir una victòria decisiva sobre el rei làkhmida al-Múndhir (III) ibn Imri-l-Qays a Halima.

Era cristià monofisita, és a dir que creia en una única naturalesa de Crist; l'església monofisita fou apartada de l'estat sota l'emperador Justí I (518-527), però Aretes la va imposar als seus dominis quan va pujar al tron i li va donar protecció contra els calcedonians (seguidors de la doctrina del concili de Calcedònia) i es va oposar a les escissions internes, com ara l'heretgia triteista d'Eugeni i Conó.

Va rebre de Bizanci els títols de patrici (en àrab bitriq) i gloriossissimus. Va morir el 569 i el va succeir el seu fill al-Mundhir (III) ibn al-Hàrith (569-581).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]