Al-Ikhlàs
Al-Ikhlàs (en àrab الإخلاص, 'absolut', 'fe pura') o L'oració perfecta,[1] igualment coneguda com a At-Tawhid, (en àrab سورة التوحيد, 'monoteisme'), és la sura n° 112 de l'Alcorà. Tracta de la doctrina de la unitat i unicitat de Déu (tawhid), fonament de l'islam, i consta de quatre versicles (aleies).[2] Juntament amb la primera sura, Al-Fàtiha (L'obertura) i amb Al-Muawwidhatayn (les dues darreres sures juntes), constitueix una de les més populars de la fe islàmica i sovint forma part de l'oració dels creients.
Text[modifica]
- Text àrab
قُلْ هُوَ اللَّهُ أَحَدٌ ١
اللَّهُ الصَّمَدُ ٢
لَمْ يَلِدْ وَلَمْ يُولَدْ ٣
وَلَمْ يَكُن لَّهُ كُفُوًا أَحَدٌ ٤
- Traducció[3]
1 Digues [profeta]: Hi ha Déu, és U
2 Déu de plenitud
3 Que no engendrà ni fou engendrat
4 Que no n'hi ha cap d'igual
Referències[modifica]
- ↑ Míkel de Epalza (trad.). L'Alcorà. Barcelona: Proa, 2001. ISBN 84-8256-958-9.
- ↑ «Read the Quran Koran Qura'n القران الكريم in Arabic, Transliteració: anglès, francès, espanyol,indonesi, Melayu, urdu, i alemany». SearchTruth.com. [Consulta: 8 novembre 2013].
- ↑ Espinet i Burunat, Francesc. Religió i política a l'Alcorà i altres assaigs. Barcelona: U.A.B., 1997. ISBN 84-490-0867-0.