Al-Maniya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaAl-Maniya
ﺔﻴِﻨﺍ

Localització
 31° 37′ 23″ N, 35° 13′ 03″ E / 31.62295°N,35.21737°E / 31.62295; 35.21737
País Cisjordània Palestina
Vila
Població
Total 1.274  (2016)
• Densitat 143,15 hab/km²
Geografia
Superfície 8,9 km²
Altitud 782 m
Organització política
Governació Betlem
Identificador descriptiu
Codi postal 198
Modifica les dades a Wikidata

Al-Maniya —en àrab المانیا, al-Māniyā— és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 8,6 kilòmetres al sud-est de Betlem i al sud de Tuqu'. Incorpora el vilatge proper de Wadi Muhammad en la seva jurisdicció. La major part del poble la vila, incloent bona part de la seva àrea urbanitzada, es troba a l'Àrea C, la qual cosa dóna a les Forces de Defensa d'Israel el control total sobre la vila. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia una població de 1.274 habitants en 2016.[1]

Història[modifica]

La vila va ser fundada per immigrants del sud de Sa'ir prop d'Hebron. Segons la llegenda local, el seu nom deriva d'una cova a la vora que habitava una reina de l'era romana d'Orient anomenada Maniya. Al poble hi ha una mesquita, la mesquita de Palestina.[2]

L'explorador francès Victor Guérin va passar pel lloc l'any 1863, i el va descriure amb «ruïnes de poca importància.»[3] En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund el va descriure com que tenia «fonaments i murs en ruïnes, amb una o dues coves, que estan habitades.»[4]

El 1996, l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) va establir un consell del poble (consell de pobles) de set membres per administrar al-Maniya. Els membres del consell són nomenats per l'ANP. Les famílies principals són al-Jabarin, al-Frookh, al-Kawazba, at-Tarwa i ash-Shalalda.[2]

Referències[modifica]

  1. Projecció de població pel Districte de Betlem, ordenat per municipis, 2006- 2016
  2. 2,0 2,1 Al-Maniya Village Profile. Applied Research Institute-Jerusalem. August 2010.
  3. Guérin 1869, p. 149
  4. Conder and Kitchener, 1883, SWP III, p. 359

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]