Abu l-Kasim Al-Zayyani

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Al-Zayyani)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgAbu l-Kasim Al-Zayyani
Naixement 1734
Fes
Mort 1833(1833-Falta el paràmetre 1=mes!-00) (als 98–99 anys)
Ocupació historiador, geògraf, diplomàtic i autobiògraf
Modifica dades a Wikidata

Abu-l-Qàssim ibn Àhmad ibn Alí ibn Ibrahim az-Zayyaní, més conegut simplement com a Abu-l-Qàssim az-Zayyaní —en àrab أبو القاسم بن أحمد بن علي بن إبراهيم الزياني, Abū l-Qāsim b. Aḥmad b. ʿAlī b. Ibrāhīm az-Zayyānī— (Fes, 1734/1735-1833) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí, membre de la tribu dels Zayyan.[1]

El seu avi fou un erudit musulmà que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Ismaïl, de la dinastia alauita, i que va escriure un llibre sobre la dinastia bereber.[2]

Vida política i governamental[modifica | modifica el codi]

Va exercir diversos càrrecs al makhzan i va acomplir diverses missions pel sultà de l'Imperi otomà, principalment de negociació o diplomàtiques. Fou finalment governador de Sigilmasa, fins a la mort del sultà mulay Muhàmmad III ibn Abd-Al·lah (1790). Sota el fill i successor, mulay Yazid, fou empresonat, però fou alliberat a la mort de Yazid en batalla contra el pretendent Hixam (1792), i va participar en la proclamació a Meknès de mulay Sulayman, que el va nomenar governador d'Oujda, però fou atacat pels habitants i es va retirar a Tlemcen. Després d'un viatge a Constantinoble i la Meca, fou cridat per mulay Sulayman (1796) i va exercir algunes missions diplomàtiques. Es va retirar finalment i va morir a Fes el 1833, als 99 anys.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va escriure una quinzena d'obres, quasi totes de geografia i història, i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.[3] Té diversos treballs sobre la dinastia alauita i ladinastia otomana.

En la seva obra Torjmana Al Kobra l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura crònica dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per Ibn Khaldun. L'autor retrata una època en què el Marroc està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en què l'auge d'Europa marca un canvi en la geopolítica del Mediterrani. La seva obra ha estat criticada per ser hostil als berbers en un moment en què aquests tenien lluites intestines a la zona de l'Atles Mitjà que provocaven la inestabilització del centre del Marroc. L'autor se situava al costat del makhzan (Estat).[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36
  2. Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  3. Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta wikifr

Bibliografia[modifica | modifica el codi]