Albada, interludi i dansa
| Forma musical | obra de composició musical  |
|---|---|
| Compositor | Robert Gerhard i Ottenwaelder |
| Data de publicació | 1937 |
Albada, interludi i dansa és una obra musical per a orquestra simfònica escrita l'any 1936 pel compositor català Robert Gerhard.[1] Fou escrita per a una sèrie de transmissions radiofòniques de la BBC i amb elles el compositor llançava un missatge vital als seus amics en els durs moments de la Guerra Civil espanyola. Evoca melodies populars i mostra la seva plena identificació amb la causa republicana, sempre des d'una impecable factura i un ús ben mesurat del material d'arrel popular que adquirirà una nova dimensió en les seves següents obres.[2]
Context[modifica]
En aquella època, l'interès per la música tradicional per Gerhard es converteix en una declaració d'identitat, símbol de llibertat i reivindicació durant la Guerra Civil. Juntament amb Eduard Toldrà, Frederic Mompou, Joan Lamote de Grignon, Baltasar Samper, Manuel Blancafort, Joan Gibert-Camins i Agustí Grau, motivats per donar un major impuls a l'activitat creativa del moment, es crea l'Associació de Compositors Independents de Catalunya (CIC) o Grup de Barcelona. La seva activitat com a compositor torna a ocupar un lloc important a la seva vida i obres com aquesta i L'alta naixença del Rei En Jaume (1932) mostren un Gerhard posseïdor d'una maduresa, un gran ofici i un llenguatge molt personal.[3]
Estrena[modifica]
Aquesta obra es va estrenar a Barcelona l'any 1937, amb poc temps de diferència al moment de l'estrena del ballet Ariel. Fou dirigida per Joan Lamote de Grignon. I a Londres en el festival de la Societat Internacional per la Música Contemporània de l'any 1938, per Hermann Scherchen, essent molt elogiada per Béla Bartók.[4]
Composició[modifica]
Aquesta obra consta de tres moviments la durada dels quals oscil·la als onze minuts en total:
I. Albada.
II. Interludi
III. Dansa
Aquestes peces, juntament amb Soirées de Barcelona, contenen melodies populars catalanes que coexisteixen juntament amb les dissonàncies.[5] Albada també és, segons Letícia Sánchez, una peça que procura ressaltar els valors culturals definits per la República i el nacionalisme català.[6] Julian White considera que es tracta "essencialment d'una peça de música lleugera" i que "el moviment d'obertura una vegada més evoca a la música de cercaviles". Aquesta melodia d'obertura cita també la cançó popular "El bon caçador".[7] En aquesta obra també s'al·ludeix a la cançó catalana El Cotiló, que Gerhard va incloure en les seves catorze Cançons populars catalanes (1928), a la cantata (1932), a Pedrelliana (1941) i també en el clímax dramàtic de la seva Simfonia núm. 4 "Nova York" (1967).[8]
Referències[modifica]
- ↑ Homs, Joaquim. Robert Gerhard y su obra (en castellà). Universidad de Oviedo: Imprenta Mercantil-Asturias, S. A., 1987, p. 38. ISBN 84-7468-131-6.
- ↑ Gerhard, Robert. (2011) Collage [Enregistrament sonor] / Robert Gerhard.Barcelona: Record C_RG. Centre Robert Gerhard, DL 2011. ISBN 9788461509614
- ↑ Sardà Pérez-Bufill, Albert «Robert Gerhard: un gran impuls per a la música catalana». Quaderns de Vilaniu, 2001, pàg. 66.
- ↑ Homs, Joaquim. Robert Gerhard y su obra. Universidad de Oviedo: Imprenta Mercantil-Asturias, S. A., 1987, p. 38. ISBN 84-7468-131-6.
- ↑ Pérez Castillo, Belén. Robet Gerhard "1896-1970" en Semblanzas de compositores españoles. Fundació Juan March, 2011, p. 5.
- ↑ Sánchez de Andrés, Leticia. Pasión, desarraigo y literatura: el compositor Robert Gerhard.. Madrid: Fundación Scherzo, 2013, p. 274. ISBN 9788477744504.
- ↑ White, Julian. National Traditions in the Music of Roberto Gerhard. Tempo, 1993, p. 68. ISBN 0040-2982.
- ↑ White, Julian. National Traditions in the Music of Roberto Gerhard (en anglès). Tempo, 1993, p. 3-4.
Enllaços externs[modifica]
- Enregistrament de l'obra Albada, interludi i dansa per l'Orquestra simfònica de Tenerife dirigida per Victor Pablo Pérez.[1]