Albert Hoffa
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 març 1859 Richmond (en)  |
| Mort | 31 desembre 1907 (48 anys) Colònia |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Marburg Universitat de Friburg de Brisgòvia |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Würzburg Berlín |
| Ocupació | cirurgià, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Würzburg Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
Frederick Hoffa (Richmond, Província del Cap, Sud-àfrica, 31 de març de 1859-Colònia, Alemanya, 31 de desembre de 1907[1]) va ser un cirurgià ortopedista i fisioterapeuta alemany.
Estudis[modifica]
Va estudiar medicina a les universitats de Marburg i de Friburg, i va obtenir el seu doctorat amb una tesi sobre la nefritis saturnina. El 1886, va obrir una clínica privada a Würzburg amb les especialitats d'ortopèdia, fisioteràpia i massatge, el 1895, fou nomenat professor associat de la universitat a Würzburg.[2] El 1902 va succeir a Julius Wolff en el departament d'ortopèdia, a Berlín.[3]
Contribucions[modifica]
A Hoffa se'l recorda per la introducció d'una operació per a la luxació congènita del maluc (1890), així com pel desenvolupament d'un sistema de teràpia de massatge (sistema de Hoffa).[4][5] El seu nom s'associa també a un patiment conegut com a "coixinet de greix de Hoffa" o "malaltia de Hoffa" o "síndrome de Hoffa-Kastert" (col·loquialment hoffitis), que es caracteritza per un dolor crònic en el genoll, principalment per sota de la ròtula.[6] El 1904 va estudiar el treball de Busch en la llavors anomenada fractura de Busch, derivant el terme en "fractura de Hoffa"[7] o "fractura de Busch-Hoffa".
Publicacions i associacions[modifica]
El 1892, va fundar la revista Zeitschrift für Chirurgie Orthopädische. Es va independitzar com a ortopedista i el 1901 va fundar la Deutsche Gesellschaft für Orthopädie und Orthopädische Chirurgie (Societat Alemanya d'Ortopèdia i Cirurgia Ortopédica).[8]
Llibres seleccionats[modifica]
- Lehrbuch der Fracturin und für Luxationen Ärzte und Studierende (Llibre de text de les fractures i luxacions dels metges i estudiants) (1888)
- Lehrbuch der orthopädischen Chirurgie (Llibre de text de cirurgia ortopédica) (1891)
- Der Technik Massatgista (Tècnica de massatge) (1893)
- Atles und der Grundriss Verbandlehre (Atles i l'esquema de l'associació de l'ensenyament) (1897)
- Die Orthopädische Literatur (Literatura ortopédica) (1905)[9]
Referències[modifica]
- ↑ Biografía de Frederick Hoffa, en "Wissenschaftliche Sammlungen an der Humboldt Universität zu Berlin-Helmholtz Zentrum für Kulturtechnik (Consultat 27 de setembre del 2016)
- ↑ Pagel: Biographical Dictionary outstanding physicians of the nineteenth century. Berlin, Vienna, 1901, 758-760 Sp. (biography)
- ↑ «Deutsche Biographie». Arxivat de l'original el 2014-12-18. [Consulta: 12 maig 2018].
- ↑ Google Books An Introduction to the History of Medicine, with Medical Chronology ... by Fielding Hudson Garriso
- ↑ Beard's Massage: Principles and Practice of Soft Tissue Manipulation by Giovanni DeDomenico
- ↑ NCBI Radiol Med., 1998 Apr, 95(4), 278-285. Impingement of infrapatellar fat pad.
- ↑ «Hoffa fracture of medial unicondylar and bilateral in a man: a rare case». The Pan African Medical Journal, 20: 382, 2015.
- ↑ August Rütt (Hg.): Geschichte der Orthopädie im deutschen Sprachraum. Enke, Stuttgart 1993. ISBN 3-432-25261-7, S. 36.
- ↑ WorldCat Identities (publications)
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Hoffa |