Albert Meltzer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlbert Meltzer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1920 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 1996 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Weston-super-Mare (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaAnarquisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióThe Latymer School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAnarcocomunisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

iTunes: 411249607 Goodreads author: 34298 Modifica el valor a Wikidata

Albert Meltzer (Londres, 7 de gener de 1920 - Weston-super-Mare, 7 de maig de 1996) va ser un activista i escriptor anarcocomunista anglès.[1][2][3][4]

Biografia[modifica]

Meltzer era d'ascendència jueva, va néixer al districte londinenc de Hackney i es va educar a The Latymer School d'Edmonton. Va sentir-se atret per l'anarquisme als quinze anys en fer classes de boxa i conèixer el boxejador Billy Campbell, un mariner anarquista.[5][6]

Quan la Revolució social espanyola de 1936 es va convertir en la Guerra Civil, Meltzer va organitzar crides de solidaritat i es va involucrar en el contraban d'armes des d'Hamburg a la CNT i va actuar com a contacte dels serveis d'intel·ligència anarquistes espanyols a Gran Bretanya. En aquesta època va tenir un paper com a figurant a la pel·lícula Pimpernel Smith de Leslie Howard, ja que Howard preferia actors de veritat per a interpretar els anarquistes. A la Segona Guerra Mundial es va registrar com a objector de consciència el 9 de març de 1940, però més tard va renunciar a la seva objecció, allistant-se al Royal Pioner Corps el 1945. Va participar en un motí al Caire a finals de 1946.[7]

Va ser cofundador del diari anarquista Black Flag i va ser un escriptor prolífic sobre temes polítics. Entre els seus llibres destaca Anarchism, Arguments For and Against (publicat originalment per Cienfuegos Press),[8] The Floodgates of Anarchy (coescrit amb Stuart Christie) i l'autobiografia, I Couldn't Paint Golden Angels, publicada per AK Press abans de la seva mort.[5]

Meltzer també va participar en la fundació de la Creu Negra Anarquista. L'empresonament de Stuart Christie el 1964, per la seva participació en un complot per assassinar el dictador Francisco Franco, va menar-lo a posar el focus sobre els maquis i la situació d'altres presoners anarquistes. Meltzer va fer campanya per l'alliberament de Christie i quan aquest va ser alliberat el 1967 es va unir a Meltzer per a refundar la Creu Negra Anarquista com a instrument de solidaritat amb els anarquistes presos. Aquesta pressió no només va aportar ajuda pràctica com menjar i medicaments als presos, sinó que va forçar l'Estat espanyol a aplicar les seves pròpies lleis sobre la llibertat condicional. Un dels primers presoners que la Creu Negra Anarquista va ajudar va ser Miguel García, un veterà de la resistència anarquista espanyola i de la Resistència francesa, que després de complir 20 anys a les presons espanyoles es va traslladar a Londres per a col·laborar amb la Creu Negra Anarquista. Meltzer que treballava a la impremta de The Daily Telegraph[9] va aconseguir que García fos contractat. Meltzer també va cofundar la Kate Sharpley Library,[10] una biblioteca dedicada al pensament anarquista.[11]

Meltzer creia que l'únic tipus veritable d'anarquisme era el comunisme llibertari i s'oposava a l'anarquisme individualista de persones com Benjamin Tucker, considerant que la policia privada que alguns individualistes vindicaven constituiria un nou tipus de govern.[12]

Referències[modifica]

  1. «El club londinense que reunió a veteranos anarquistas y punks» (en espanyol europeu), 26-04-2021. [Consulta: 29 abril 2023].
  2. Christie, Stuart. «Albert Meltzer, anarchist». [Consulta: 30 setembre 2023].
  3. «Obituary for Albert Meltzer, British anarchist», 27-12-2003. Arxivat de l'original el 2003-12-27. [Consulta: 30 setembre 2023].
  4. «Albert Meltzer 1920-1996: a tribute». [Consulta: 30 setembre 2023].
  5. 5,0 5,1 Meltzer, Albert. I Couldn't Paint Golden Angels: Sixty Years of Commonplace Life and Anarchist Agitation (en anglès). AK Press, 1996. ISBN 9781873176931. 
  6. Meltzer. «I Couldn't Paint Golden Angels - Chapter I», 1996. [Consulta: 25 febrer 2019].
  7. Nicolas Walter, obituari,The Independent, 10 May 1996.
  8. «Anarchism: Arguments for and against». Spunk Library. Arxivat de l'original el 25 octubre 2013. [Consulta: 12 agost 2013].
  9. «Flowers». A: Henry. Guardian Year 96, p. 233. 
  10. «Kate Sharpley Library History». Kate Sharpley Library. Arxivat de l'original el 5 novembre 2012. [Consulta: 12 agost 2013].
  11. KSL: Bulletin of the Kate Sharpley Library, 76, octubre 2013, pàg. 3 [Consulta: 7 novembre 2013].
  12. «Metlzer, Albert. Anarchism: For and Against, AK Press». Arxivat de l'original el 3 abril 2020. [Consulta: 25 agost 2006].

Enllaços externs[modifica]