Vés al contingut

Aldo Lado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAldo Lado
Biografia
Naixement5 desembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Rijeka (Croàcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcauses naturals Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCinema i pel·lícula Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor, escriptor, productor de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1968 Modifica el valor a Wikidata - 2004 Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaGeorge B. Lewis Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0480575 Allocine: 30334 Allmovie: p98459 TMDB.org: 41092 Modifica el valor a Wikidata

Aldo Lado (Rijeka, 5 de desembre de 1934 - Roma, 25 de novembre de 2023) fou un director, guionista, escriptor i editor de cinema italià, conegut també amb el pseudònim de George B. Lewis.

Biografia

[modifica]

Després d'una sèrie d'experiències com a ajudant de direcció de Maurizio Lucidi i Bernardo Bertolucci,[1] la carrera de Lado com a director va començar amb el thriller La corta notte delle bambole di vetro, amb Jean Sorel (1971).[2]L’any següent va dirigir Chi l'ha vista morire? (1972). Ambientada a Venècia, explica els assassinats de nenes i els misteris amagats en el passat dels protagonistes. Aleshores, Lado abandona el thriller per dedicar-se a un estil més morbós i kitsch[3] com a Sepolta viva, amb la debutant Agostina Belli.[4] El 1975 estrena L'ultimo treno della notte[5] amb Irene Miracle d’ Inferno, Pel·lícula de violació i venjança d’estil cravenià[6] i reflexió nihilista sobre el poder,[7] que s'ha convertit en un culte a tot el món.

El 1979 arriba L'humanoide , una acció de ciència-ficció entre Star Wars i Frankenstein[8] que esdevé un culte del cinema de ciència-ficció italià.[9]

Als anys vuitanta es va dedicar a pel·lícules de televisió com Figli dell'ispettore i La città di Miriam, abans de tornar a emocionar a principis dels anys noranta amb Alibi perfetto i Venerdì nero.

L'any 2020 l'editorial francesa Le Chat qui fume torna a proposar les seves primeres pel·lícules en blu-ray juntament amb el llibre Conversation avec Aldo Lado de Laure Charcossey, que recorre la seva vida professional.

A partir del 2015 comença a explicar històries només amb la pàgina escrita. El seu conte Il gigante e la bambina, dedicat al cantant Lucio Dalla, es troba a l'antologia Nuovi delitti di lago (Morellini Editore) publicada el 2016. En 2017 participa a l'antologia Delitti di lago vol. 3 (Morellini Editore) amb el conte Cold Case sul Lago Maggiore.

El 26 de juny 2017 s'estrena el llibre I film che non vedrete mai, un recull de contes escrits per Lado per al cinema entre els anys seixanta ii no arribar mai a la pantalla. També es publica a la plataforma Amazon Publisher en versió anglesa.

Després del gran èxit del llibre I film che non vedrete mai, Lado funda la marca Edizioni Angera Films, amb la qual publicarà altres títols sota el signe d'Aldo Lado o George B. Lewis.

El 2018 es publiquen els llibres Un pollo da spennare, Hotel delle cose e Il Mastino, seguits de Miriam i Costanza de la sèrie "Storie di Donne" i il giallo Il Rider.

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Guionista

[modifica]

Productor executiu

[modifica]

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]