Aldo Lado

Aldo Lado
Biografia
Naixement	5 desembre 1934 ; Rijeka (Croàcia)
Mort	25 novembre 2023 (88 anys); Roma
Causa de mort	Causes naturals
Dades personals
Activitat
Camp de treball	Cinema i pel·lícula
Ocupació	director de cinema, actor, escriptor, productor de cinema, guionista, realitzador
Activitat	1968 – 2004
Nom de ploma	George B. Lewis
Obra
	Obres destacables (1975) L'ultimo treno della notte; (1979) The Humanoid (en) ;

Aldo Lado (Rijeka, 5 de desembre de 1934 - Roma, 25 de novembre de 2023) fou un director, guionista, escriptor i editor de cinema italià, conegut també amb el pseudònim de George B. Lewis.

Biografia[modifica]

Després d'una sèrie d'experiències com a ajudant de direcció de Maurizio Lucidi i Bernardo Bertolucci,^[1] la carrera de Lado com a director va començar amb el thriller La corta notte delle bambole di vetro, amb Jean Sorel (1971).^[2]L’any següent va dirigir Chi l'ha vista morire? (1972). Ambientada a Venècia, explica els assassinats de nenes i els misteris amagats en el passat dels protagonistes. Aleshores, Lado abandona el thriller per dedicar-se a un estil més morbós i kitsch^[3] com a Sepolta viva, amb la debutant Agostina Belli.^[4] El 1975 estrena L'ultimo treno della notte^[5] amb Irene Miracle d’ Inferno, Pel·lícula de violació i venjança d’estil cravenià^[6] i reflexió nihilista sobre el poder,^[7] que s'ha convertit en un culte a tot el món.

El 1979 arriba L'humanoide , una acció de ciència-ficció entre Star Wars i Frankenstein^[8] que esdevé un culte del cinema de ciència-ficció italià.^[9]

Als anys vuitanta es va dedicar a pel·lícules de televisió com Figli dell'ispettore i La città di Miriam, abans de tornar a emocionar a principis dels anys noranta amb Alibi perfetto i Venerdì nero.

L'any 2020 l'editorial francesa Le Chat qui fume torna a proposar les seves primeres pel·lícules en blu-ray juntament amb el llibre Conversation avec Aldo Lado de Laure Charcossey, que recorre la seva vida professional.

A partir del 2015 comença a explicar històries només amb la pàgina escrita. El seu conte Il gigante e la bambina, dedicat al cantant Lucio Dalla, es troba a l'antologia Nuovi delitti di lago (Morellini Editore) publicada el 2016. En 2017 participa a l'antologia Delitti di lago vol. 3 (Morellini Editore) amb el conte Cold Case sul Lago Maggiore.

El 26 de juny 2017 s'estrena el llibre I film che non vedrete mai, un recull de contes escrits per Lado per al cinema entre els anys seixanta ii no arribar mai a la pantalla. També es publica a la plataforma Amazon Publisher en versió anglesa.

Després del gran èxit del llibre I film che non vedrete mai, Lado funda la marca Edizioni Angera Films, amb la qual publicarà altres títols sota el signe d'Aldo Lado o George B. Lewis.

El 2018 es publiquen els llibres Un pollo da spennare, Hotel delle cose e Il Mastino, seguits de Miriam i Costanza de la sèrie "Storie di Donne" i il giallo Il Rider.

Filmografia[modifica]

Cinema[modifica]

La corta notte delle bambole di vetro (1971)
Chi l'ha vista morire? (1972)
La cosa buffa (1972)
Sepolta viva (1973)
La cugina (1974)
L'ultimo treno della notte (1975)
L'ultima volta (1976)
L'umanoide (1979)
La disubbidienza (1981)
Scirocco (1987)
Rito d'amore (1989)
Alibi perfetto (1992)
Venerdì nero (1993)
La chance (1994)
Il Notturno di Chopin (2012)

Televisió[modifica]

Il prigioniero - telefilm (1978)
Delitto in via Teulada - minisèrie TV (1979)
La pietra di Marco Polo - sèrie TV (1982-1983)
I Figli dell'Ispettore- sèrie Tv (1986)
La stella nel parco - sèrie TV (1991)

Guionista[modifica]

Carogne si nasce, dirigida per Alfonso Brescia (1968)
La corta notte delle bambole di vetro, dirigida per Aldo Lado (1971)
Un'anguilla da 300 milioni, dirigida per Salvatore Samperi (1971)
Chi l'ha vista morire?, dirigida per Aldo Lado (1972)
Beati i ricchi, dirigida per Salvatore Samperi (1972)
La cosa buffa, dirigida per Aldo Lado (1972)
Sepolta viva, dirigida per Aldo Lado (1973)
L'ultimo treno della notte, dirigida per Aldo Lado (1975)
L'ultima volta, dirigida per Aldo Lado (1976)
L'umanoide, dirigida per Aldo Lado (1979)
Il giorno del Cobra, dirigida per Enzo G. Castellari (1980)
La disubbidienza, dirigida per Aldo Lado (1981)
La città di Miriam, dirigida per Aldo Lado - serie TV (1983)
I figli dell'ispettore, dirigida per Aldo Lado - film TV (1986)
Scirocco, dirigida per Aldo Lado (1987)
Rito d'amore, dirigida per Aldo Lado (1990)
Stiamo attraversando un brutto periodo, dirigida per Rodolfo Roberti (1990)
La stella nel parco, dirigida per Aldo Lado - serie TV (1991)
Alibi perfetto, dirigida per Aldo Lado (1992)
Venerdì nero, dirigida per Aldo Lado (1993)
La chance, dirigida per Aldo Lado (1994)
Hollywood Flies, dirigida per Fabio Segatori (2005)

Productor executiu[modifica]

Farinelli - Voce regina, dirigida per Gérard Corbiau (1994)
Marquise, dirigida per Vera Bélmont (1998)

Obres[modifica]

Lado, Aldo. Il gigante e la bambina. Morellini Editore, 2016. ISBN 9788862984393.
Lado, Aldo. Cold Case sul Lago Maggiore. 3. Morellini Editore, 2017. ISBN 9788862984935.
Lado, Aldo. I film che non vedrete mai. Angera Films, 2017. ISBN 9788894277708.
Lado, Aldo. Un pollo da spennare. Angera Films, 2018. ISBN 9788894277722.
Lado, Aldo. Hotel delle cose. Angera Films, 2018. ISBN 9788894277760.
Lewis, George B. Il mastino. Angera Films, 2018. ISBN 9788894277746.
Lado, Aldo. Ombre scure sotto la Rocca di Angera. 4. Morellini Editore, 2020. ISBN 9788862987448.
Aldo Lado, Storie di donne: MIRIAM, Edizioni Angerafilm 2020, ISBN 9791280098016
Aldo Lado, IL RIDER, Edizioni Angerafilm 2020, ISBN 9791280098009
Aldo Lado, Storie di donne: COSTANZA, Edizioni Angerafilm 2021, ISBN 9791280098023

Referències[modifica]

↑ Kline, Thomas Jefferson. I film di Bernardo Bertolucci: cinema e psicanalisi, 1994. ISBN 978-88-7605-797-7.
↑ D'Amico, Valentina. «Aldo Lado: "Monica Vitti? Voleva fare un film con me, ma era una rompiscatole e le dissi di no"». Movieplayer.it.
↑ Sansone, Mariangela. «“Sepolta Viva”. Ode alla seduzione».
↑ Pezzuto, Antonio. «Intervista ad Aldo Lado». Close-Up.it - storie della visione, 18 ottobre 2004. Arxivat de l'original el 2012-04-27. [Consulta: 27 setembre 2022].
↑ Paul, Louis. Italian Horror Film Directors, 2015-06-08. ISBN 978-0-7864-8749-3.
↑ Curti, Roberto. Sex and Violence: Percorsi nel cinema estremo, 2015-10-29. ISBN 978-88-6708-437-1.
↑ Gomarasca, Manlio. La piccola cineteca degli orrori: Tutti i FILM che i fratelli Lumière non avrebbero mai voluto vedere, 2013-07-24. ISBN 978-88-586-5486-6.
↑ Hughes, Howard. Cinema Italiano: The Complete Guide from Classics to Cult, 2011-04-30. ISBN 978-0-85771-978-2.
↑ «Trieste Science+Fiction Festival 2019: Aldo Lado celebra il cult L'Umanoide». Cinematographe.it, 01-11-2019.

[1] Kline, Thomas Jefferson. I film di Bernardo Bertolucci: cinema e psicanalisi, 1994. ISBN 978-88-7605-797-7.

[2] D'Amico, Valentina. «Aldo Lado: "Monica Vitti? Voleva fare un film con me, ma era una rompiscatole e le dissi di no"». Movieplayer.it.

[3] Sansone, Mariangela. «“Sepolta Viva”. Ode alla seduzione».

[4] Pezzuto, Antonio. «Intervista ad Aldo Lado». Close-Up.it - storie della visione, 18 ottobre 2004. Arxivat de l'original el 2012-04-27. [Consulta: 27 setembre 2022].

[5] Paul, Louis. Italian Horror Film Directors, 2015-06-08. ISBN 978-0-7864-8749-3.

[6] Curti, Roberto. Sex and Violence: Percorsi nel cinema estremo, 2015-10-29. ISBN 978-88-6708-437-1.

[7] Gomarasca, Manlio. La piccola cineteca degli orrori: Tutti i FILM che i fratelli Lumière non avrebbero mai voluto vedere, 2013-07-24. ISBN 978-88-586-5486-6.

[8] Hughes, Howard. Cinema Italiano: The Complete Guide from Classics to Cult, 2011-04-30. ISBN 978-0-85771-978-2.

[9] «Trieste Science+Fiction Festival 2019: Aldo Lado celebra il cult L'Umanoide». Cinematographe.it, 01-11-2019.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]