Aldonça Martorell
Aldonça Martorell era la penúltima dels set fills de Francesc Martorell i la seua esposa, Damiata, a més de Galceran, Joanot, l'escriptor (±1413 - 1468), Jofre, Jaume, Isabel i la petita Damiata.[1]
Els Martorell provenien del Principat de Catalunya i s'havien instal·lat a Gandia com a repobladors cristians d'ençà dels temps de la Reconquesta. Una branca familiar, la fundada per en Guillem Martorell, l'avi d'Aldonça, és la que més havia aconseguit prosperar, ja que Guillem arribà a ser conseller del rei Martí l'Humà. A les acaballes del segle xiv i començaments del XV, la família Martorell, tot i no pertànyer a l'alta noblesa, era un llinatge ric i influent, que tenia possessions a Xaló, Llíber i Murla.[2] El segle xv es caracteritza per una crisi pregona de la cavalleria que perd diner, prestigi i poder econòmic i que es veu obligat casar-se amb filles plebeies, però descendents de rics comerciants. Aldonça és una representant d'aquest declivi social i econòmic d'una nissaga.[3]
A mesura que avança el segle xv, aquesta situació s'empitjora i Aldonça en pateix les dures conseqüències. El 21 de març 1426 va haver de cedir les aljames de Murla i Benibrahim a Joan de Valeriola, per satisfer un deute.[1] Els documents de la seua època la presenten com una «dama pidolaire». El 1442, mentrestant Joanot era a la presó, Aldonça va fugir del domicili conjugal «en prendre roba i diners» poc abans que el seu germà Lluís, que era canonge a Lleida, arrabassi el capítol en la bancarrota familiar.[4] El seu nom apareix com a part demandant en diverses reclamacions judicials de quantitat contra la família dels Íxer, els nous senyors de Xaló, fonamentades en els seus drets familiars sobre aquestes possessions.[5] A través d'aquesta mateixa documentació se sap que Aldonça estava casada amb en Galceran de Monpalau,[3] donzell originari de Gandia, i en un rebut de data de 10 de desembre de l'any 1469, se la menciona com a vídua de Galceran. Per una reclamació feta a Joana Llançol, senyora de la Vall de Xaló, se sap que Aldonça encara era viva el 20 de febrer de 1483.[6] La data i les circumstàncies de la seua mort a hores d'ara es desconeixen.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Alemany, Rafael; Ferrando i Francés, Antoni. «Del Tiran de 1460-64 al Tirant del 1490». A: Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. vol. II. Alacant-Elx. 1993: L'Abadia de Montserrat, 1991, p. 35. ISBN 9788478264650.
- ↑ «Joan Martorell» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 5 gener 2016].
- ↑ 3,0 3,1 Barberà, Jean-Marie. «Joanot Martorell et son temps». A: Martorell, Joanot, Tirant le Blanc (en francès). París: Gallimard, 1991, p. 567-601.
- ↑ Mira, Eduard «La tardor VAL.pdf Joan Martorell i la tardor de la cavalleria». Catàleg de l'exposició al Centro del Carmen - València Desembre de 2010 - Març de 2011. Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2010, pàg. 21.
- ↑ Babbi, Anna Maria; Escartí, Vicent Josep. More about 'Tirant lo Blanc' / Més sobre el 'Tirant lo Blanc': From the sources to the tradition / De les fonts a la tradició (en català, anglès). Volum 10 de IVITRA Research in Linguistics and Literature. John Benjamins Publishing Company, 2015, p. 41. ISBN 9789027267740.
- ↑ Villalmanzo Cameno, Jesús. La pluma y la espada: estudio documental sobre Joanot Martorell y su familia (1373-1483) (en castellà). Ajuntament de València, 1992, p. 447.