Alejandro Méndez y Bermejo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVII  |
| Mort | 10 juny 1740 Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
Fra Alejandro Méndez y Bermejo, O.M.D. (Madrid, m. 10 de juny de 1740),[1][2] de nom religiós Alejandro de San Antonio, va ser un religiós mercedari descalç espanyol.
Fill d'Alejandro Méndez i d'Ana Bermejo. Prengué els hàbits i professà al convent de Santa Bàrbara de Madrid bé el 1678[2] o el 1698.[1] Fou una persona molt erudita, arribà a ser lector de Teologia al Col·legi de Salamanca. Dintre dels mercedaris descalços va ser president, provincial i confessor al convent de religioses de la seva orde a la ciutat de Toro, i comanador a la vila d'Argamasilla i del de Santa Bàrbara de Madrid, a més de tres vegades provincial de Castella. Ocupà altres ministeris religiosos, entre ells alguns a la Santa Inquisició, com el de qualificador i membre del Consell de la Suprema i General Inquisició, i també a altres àmbits, com el de teòleg examinador apostòlic al Tribunal de la Nunciatura i el de predicador del rei. La seva càtedra i càrrecs el feren brillar en els seus sermons, home d'abundants idees, i esdevingué un orador de molta fama.[1]
Morí al convent de Santa Bàrbara el 10 de juny de 1740.[2]
Obres[modifica]
Autor de diverses obres, es té constància també de diversos manuscrits de predicació i altres matèries. Així mateix, aprovà el llibre Símbolo de la Concepción de María de fra Damián Esteve. No obstant això, li foren publicades les següents:[1][2]
- Sermones de las principales Festividades y Misterios de María Santísima (2 volums), Madrid, 1735.
- Santoral ó sermones de las Fiestas de varios Santos y asuntos (3 volums), 1730.
- Vespertinos Morales sobre todos los versos del Miserere, unos solos, y otros hermanados con los Evangelios de Dominicas, Viérnes y Ferias Quadragesimales, etc. Madrid, 1737.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). Tom I. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 12-13.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Garí i Siumell, Josep Anton. Biblioteca Mercedaria... (en castellà). Barcelona: Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla, 1875, p. 20.