Aleksandr Bek
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 desembre 1902 (Julià)  Saràtov (Rússia) |
| Mort | 2 novembre 1972 (69 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Golovinskoye Cemetery (en)  |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme |
| Ocupació | escriptor, biògraf, periodista, prosista |
| Activitat | 1939 – |
 | |
Aleksandr Bek (Saràtov, 21 de desembre de 1902 (Julià) - Moscou, 2 de novembre de 1972), nom complet amb patronímic Aleksandr Alfrédovitx Bek, rus: Алекса́ндр Альфре́дович Бек, fou un escriptor soviètic i rus.
Biografia[modifica]
Fill d'un metge empleat per l'Exèrcit Imperial Rus, Bek es va educar a la seva ciutat natal de Saràtov, on va assistir a un Realschule.
Després de la Revolució Russa de 1917 i l'esclat de la Guerra Civil Russa entre els moviments roig i el blanc, es va unir a l'Exèrcit Roig dels bolxevics com a voluntari a l'edat de setze anys i va començar a contribuir amb articles al diari divisional el 1919.[1]La seva primera novel·la, Kurako, completada en honor del destacat obrer metal·lúrgic soviètic Mikhaïl Kurako i seguida de les impressions deixades a Bek després d'una visita a la ciutat de Kuznetsk, va ser publicada el 1934. Diverses altres obres a l'estil del realisme socialista es van escriure durant els anys trenta.
A la Gran Guerra Patriòtica, Bek es va unir a la milícia popular de Moscou, a la Divisió d'Infanteria Krasnopresnenski. Va participar en hostilitats prop de Viazma com a corresponsal de guerra. Com a tal, va ser testimoni de la defensa soviètica de Moscou el 1941.[2]Va produir una de les obres més famoses de la seva vida, Carretera de Volokolamsk, rus: Волоколамское шоссе el 1944, que mostra l'heroisme dels defensors de Moscou.[1] El protagonista principal de la història és l'heroi de la Unió Soviètica i comandant de batalló (més tard coronel de la guàrdia i comandant de divisió) Bauirjan Momixuli. Carretera de Volokolamsk fou un dels llibres preferits de Fidel Castro i el comandant Che Guevara.[3]Fidel Castro va dir a Norberto Fuentes que "la idea d'utilitzar l'amor a la Pàtria per convèncer la gent que em donés suport, em va venir després de llegir la novel·la".[4]
Va ser testimoni de la rendició de l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial a Berlín l'any següent.
Entre els treballs més famosos dels anys cinquanta i seixanta de Bek s'inclouen "Diversos dies", rus: Несколько дней i "La reserva del general Panfílov, rus: Резерв генерала Панфилова, tots dos apareguts el 1960 i "Talent (La vida de Berejkov)", rus: Талант (Жизнь Бережкова) de 1956, basada en la vida d'Aleksandr Mikulin, un important dissenyador de motors d'avions.
La novel·la "La nova cita", rus: Новое назначение de 1965, va ser escrita com una novel·la en clau centrada en el polític soviètic Ivan Tevossian, que durant el període de Stalin com a cap de la Unió Soviètica havia estat nomenat per exercir un paper clau en la direcció de la producció metal·lúrgica soviètica. Malgrat l'anunci inicial de la publicació del llibre a les pàgines de Novi Mir, la novel·la no es va publicar a la Unió Soviètica fins al 1986, en gran part a causa de les protestes de la vídua de Tevossian,[5] que es va queixar que l'obra discutia injustament el aspectes més privats de lavida del seu difunt marit.[1][6] En conseqüència, La nova cita va aparèixer per primera vegada a Frankfurt am Main el 1972m[6]i no fou publicada a l'URSS fins al 1986.
Bek va morir el 2 de novembre de 1972 a Moscou.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) Danow, David K. "Bek, Aleksandr Alfredovich". A Handbook of Russian Literature. Ed. Victor Terras. New Haven, Connecticut: Yale University Press, 1990. ISBN 0-300-04868-8, ISBN 978-0-300-04868-1. pàg. 43.
- ↑ (anglès) Rodric Braithwaite; Moscow 1941; Vintage Books, Nova York, 2007; pàg. 109
- ↑ (rus) Настольная книга команданте Че Гевары
- ↑ (alemany) Norberto Fuentes. Die Autobiographie des Fidel Castro. DTV Deutscher Taschenbuch (2008). ISBN 978-3-423-34495-1. p. 530.
- ↑ (rus) "Звезды" в стране "винтиков": "застой"
- ↑ 6,0 6,1 (rus) "Бек, Александр Альфредович"[Enllaç no actiu] ("Bek, Aleksandr Alfrédovitx"). Энциклопедия «Кругосвет» (Enciclopèdia Krugosvet). Consultat el 23 de desembre de 2009.