Alexander Ritter
_Jung.jpg) Gravat d'Alexander Ritter (dècada del 1870)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Alexander Sascha Ritter 27 juny 1833 Narva |
| Mort | 12 abril 1896 (62 anys) Múnic |
| Dades personals | |
| Altres noms | W. Ehm |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Formació | Conservatori de Leipzig (1849–1859) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Múnic (1886–) Meiningen (1882–1886) Würzburg (1863–1882) Szczecin (1856–1858) Weimar (1854–1856) |
| Ocupació | Compositor |
| Ocupador | Meiningen Court Orchestra (en)  , violinista (1882–1886)Municipal Theatre of Stettin (en) , concertino, director musical (1856–1858)Deutsches Nationaltheater und Staatskapelle Weimar (en) , violinista (1854–1856) |
| Gènere | Òpera i Música programàtica |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Joachim Raff, François Schubert i Ferdinand David |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Cònjuge | Franziska Wagner (1854–) |
| Fills | Hertha Ritter (en) |
| Pares | Karl Ritter (en) i Julie Ritter (en) |
| Germans | Karl Gottfried Ritter (en) |
   | |
Alexander Ritter (Narva, Estònia, 7 de juny de 1833 - Múnic, Baviera, 12 d'abril de 1896) fou un violinista i compositor alemany d'origen rus.
Des de la seva infància va viure a Dresden, on fou company de col·legi de Hans von Bülow. Després d'haver estudiat música en aquella capital, ingressà en el Conservatori de Leipzig, on hi va romandre tres anys, i on va tenir entre altres alumnes en Ernst Oswald Spitzner.[1] El 1856 fou nomenat director d'orquestra del teatre de Szczecin i dos anys s'havia casat amb Francesca Wagner, neboda de Richard Wagner, i ambdós foren contractats per diverses empreses.
Artista d'un gran talent, però desigual, deixà diverses obres de real vàlua, entre les que cal citar les òperes Der faule Hans (1885), Wem die Krone? (1890); les obres simfòniques Seraphische Phantasie, Erotische Legende, Olafs Hochzeitreigem, Karfreitag, Sursum corda, etc.
Bibliografia[modifica]
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 51, pàg. 861 (ISN 84-239-4551-0)
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 876 (ISBN 84 239-4556-1)