Alexandre Isos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlexandre Isos
Activitat
Ocupaciódiplomàtic, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntiguitat clàssica Modifica el valor a Wikidata

Alexandre Isos (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος Ἴσιος o Ἴσος) va ser comandant en cap dels etolis al començament del segle II aC. Isos era el seu sobrenom.[1] Segons Titus Livi era un home de gran habilitat i eloqüència.[2]

L'any 198 aC va assistir a una reunió a Nicea de Lòcrida, al golf Malíac, va parlar contra Filip III de Macedònia al que va invitar a sortir de Grècia i va demanar la restitució a Etòlia de les ciutats que li havien pertangut abans. Filip, indignat per la petició va contestar amb un discurs abrandat des de la seva nau.[3] Poc després va ser enviat com ambaixador a Roma i va negociar la pau amb el senat romà al mateix temps que dirigia acusacions contra Filip III.[4] L'any 197 aC va celebrar una reunió a la que van assistir Tit Quinti Flaminí i el rei Filip i en la que es va discutir la pau i Alexandre va dissuadir als altres d'un acord pacífic amb Filip.[4][5]

L'any 195 aC Tit Quinti Flaminí va convocar una reunió de tots els estats grecs aliats de Roma, que es va celebrar a Corint, per discutir sobre la guerra que es portava a terme contra Nabis, tirà d'Esparta. Allà Alexandre va parlar contra Atenes i va insinuar que Roma no actuava lleialment amb els grecs.[6] El 189 aC, Marc Fulvi Nobilior, que acabava de derrotar el selèucida Antíoc III el gran, semblava disposat a marxar contra Etòlia. La Lliga va enviar delegats a Atenes i Rodes mentre Alexandre Isos va ser enviat com ambaixador a Roma, junt amb Faneas i Licopos, per demanar la pau. Quan anaven cap a Roma els epirotes els van fer presoners a Cefalènia, i n'esperaven un rescat. Alexandre, que era una persona rica, es va negar a pagar i finalment, després d'uns dies, va ser alliberat i deixat en mans del comandant romà.[7] No torna a ser esmentat, però en aquesta època ja era un home vell.[8]

Referències[modifica]

  1. Polibi. Històries, XVII, 3
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 33
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXII, 34
  4. 4,0 4,1 Polibi. Històries, XVII, 10
  5. Apià. Història de Roma IX: Macedònia, VII, 1
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXXIV, 23
  7. Polibi. Històries, XXII, 9
  8. Smith, William (ed.). «Alexander». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 26 gener 2022].