Vés al contingut

Alexandre de Hales

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlexandre de Hales

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1175 Modifica el valor a Wikidata
Halesowen (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1245 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Formacióantiga Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, teòleg, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Ocupadorantiga Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
AlumnesBonaventura de Bagnoregio i Eudes Rigaud Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de Frares Menors Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontNordisk familjebok
Dictionary of National Biography (1885–1900)
Petit Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Modifica el valor a Wikidata
Summa universae theologiae

Alexandre de Hales (1183-1245), també conegut com a Alesius, va ser un filòsof medieval pertanyent a l'escolàstica anglesa. Nascut a Halles Owen,[1] destaca pels seus comentaris a Pere Llombard i el seu gran nivell en el debat, que va exercitar a la universitat de París i en més de 1500 pàgines d'escrits. Quan va entrar a l'orde dels franciscans, en 1222, va crear manuals d'estudi per als monjos joves, amb resums de teologia, on barrejava la doctrina catòlica amb els ensenyaments d'Aristòtil i els menys coneguts aleshores del Pseudo-Dionís l'Aeropagita.

Va defensar que els sagraments del baptisme, la confirmació i l'orde sacerdotal imprimeixen caràcter, idea de Sant Agustí que seria declarada dogma al Concili de Trento. També va plantejar una pregunta teològica de gran repercussió posterior: s'hauria encarnat Jesús si la humanitat no hagués pecat mai?

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 5 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.