Alfabet Unificat per a l'Escriptura del Capverdià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'Alfabet Unificat per a l'Escriptura del Capverdià (en portuguès Alfabeto Unificado para a Escrita do Cabo-Verdiano), també conegut com a ALUPEC, és l'alfabet que va ser oficialment reconegut pel govern de Cap Verd per a l'escriptura del crioll capverdià.

Descripció[modifica]

Es tracta d'un sistema fonético basat en l'alfabet llatí, i estipula essencialment quines lletres han de ser usades per a representar cada so. Aquest sistema no estipula les regles d'ortografia, sinó en com ha de ser escrita cada paraula o com les paraules han de ser escrites en el context de la frase, encara que es prengui «la llibertat de proposar algunes formes possibles, aproximant l'escriptura del crioll a la del portuguès».[1] És per aquest motiu que l'escriptura del crioll capverdià encara no està normalitzada, la mateixa paraula o la mateixa frase pot aparèixer representada de maneres diferents. Cada capverdià encara continua escrivint idiosincràticament, o sigui, cada persona que escriu en crioll ho fa en la seva pròpia variant, en el seu propi sociolecte i en el seu propi idiolecte.

Els textos descritius de l'ALUPEC[2][3] el defineixen com un «sistema constituït per 23 lletres i quatre dígrafs». El que aquests textos no especifiquen és que encara conté la lletra Y i el dígraf RR.

Documents més antics (1994)[4] mostraven l'ordre següent:

a b s d e f g h i j dj l lh m n nh n̈ o p k r t u v x tx z

Documents posteriors (després de 1998)[1] mostren l'ordre següent:

a b d dj e f g h i j k l lh m n nh n̈ o p r s t tx u v x z

L'ALUPEC s'aproxima d'un sistema fonètic perfecte, on gairebé totes les lletres representen només un so, i gairebé tots els sons són representats només per una lletra. Les vocals poden tenir un accent gràfic, però el sistema no considera les lletres amb accents com lletres separades.

Lletra So Descripció
a /a/
ou /ɐ/
com la a del portuguès pá
ou com la a del portuguès (europeu) para
á /a/ com la a del portuguès pá
â /ɐ/ com la a del portuguès (europeu) para
b /b/ com la b del portuguès banho
s /s/ sempre com la s del portuguès sim,
mai com la z del portuguès zero
d /d/ com la d del portuguès dedo
e /e/ com la e del portuguès dedo,
mai com la i del portuguès filho
é /ɛ/ com la e del portuguès ferro
ê /e/ com la e del portuguès dedo
f /f/ com la f del portuguès ferro
g /ɡ/ sempre com la g del portuguès gato,
mai com la j del portuguès já
h amb prou feines usat als dígrafs lh i nh
i /i/
ou /j/
com la i del portuguès vi
o com la i del portuguès pai
í /i/ com la i del portuguès vi
j /ʒ/ com la j del portuguès já
dj /d͡ʒ/ com la j de l'anglès just o gi de l'italià giorno
l /l/ com la l del francès elle
lh /ʎ/ com la lh del portuguès filho
m /m/ com la m del portuguès mau
n /n/ com la n del portuguès não
nh /ɲ/ com la nh del portuguès ninho
/ŋ/ (n com trema) com la ng de l'anglès king;
vegeu aquesta nota
o /o/ com la o del portuguès amor
mai com la u del portuguès tu
ó /ɔ/ com la o del portuguès porta
ô /o/ com la o del portuguès amor
p /p/ com la p del portuguès para
k /k/ com la c del portuguès caco
r /ɾ/
ou /ʀ/
com la r del portuguès porta
ou com la r del portuguès rato
rr /ʀ/ com la rr del portuguès ferro
t /t/ com la t del portuguès tu
u /u/
ou /w/
com la u del portuguès tu
ou com la u del portuguès mau
ú /u/ com la u del portuguès tu
v /v/ com la v del portuguès vi
x /ʃ/ com la x del portuguès bruxa,
mai com a les paraules en portuguès sexo, próximo o exame
tx /t͡ʃ/ com la ch de l'anglès chair, del castellà chico ou o ci de l'italià cielo
z /z/ com la z del portuguès zero

Notes addicionals:

  • La lletra y és usada només per a representar la conjunció copulativa (corresponent a «e» en portuguès).
  • La lletra r té el so /ʀ/ només en inici de paraula.
  • La lletra n a final de síl·laba no és pronunciada, només indica la nasalitat de la vocal anterior.
  • El pronom personal que representa la forma de subjecte de la primera persona del singular és escrita sempre amb la lletra N majúscula, sigui quina sigui la pronúncia, sigui quina sigui la variant del crioll.
  • Els accents gràfics són usats per a indicar la síl·laba tònica en paraules proparoxítones i per a indicar la síl·laba tònica en paraules oxítones que no acabin en consonant; l'accent agut és encara usat en paraules paroxítones quan la síl·laba tònica conté els sons /ɛ/ o /ɔ/.

Història[modifica]

L'ALUPEC va sorgir el 31 de maig de,1994[4] derivat de l'alfabet proposat pel Colóquio Linguístico de Mindelo, en 1979. Fou elaborat per l'anomenat Grupo de Padronização da Língua Cabo-Verdiana, constituït, entre altres, per Manuel Veiga, Alice Matos, Dulce Almada Duarte, Eduardo Cardoso, Inês Brito, José Luís Hopffer Almada i Tomé Varela da Silva.

El 20 de juliol de 1998 l'ALUPEC fou aprovat[1] pel Consell de Ministres de Cap Verd, com a model experimental, durant um període de cinc anys. Segons el portaveu del Consell de Ministres, l'ALUPEC tindria «en compte la diversitat de la llengua capverdiana a totes les illes, i només després d'aquest període experimental hauria de pensar-se la seva introducció en el sistema d'ensenyament».

En 2005 l'ALUPEC va ser reconegut[5] pel govern de Cap Verd com a sistema viable per a l'escriptura del capverdià, fins a la data és l'únic oficialment reconegut pel mateix govern. Malgrat de ser l'únic oficialment reconegut, la mateixa llei permet l'ús d'altres models d'escriptura, «presentats de forma sistematitzada i científica».

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Decret-Llei n. 67/98, de 31 de desembre, en 5è Suplement (Boletim Oficial da República de Cabo Verde — 1998)
  2. O cabo-verdiano em 45 lições (Veiga, Manuel – 2002)
  3. Proposta de Bases do Alfabeto unificado para a Escrita do Cabo-verdiano (Grupo para a padronização do alfabeto; Praia: IIPC, 2006)
  4. 4,0 4,1 (anglès) Proposed Criteria of the Unified Alphabet for the Capeverdean Writing System Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine.
  5. Resolução n.º 48/2005, de 14 de Novembre (Boletim Oficial da República de Cabo Verde – 2005)

Enllaços externs[modifica]