Alfabet Unificat per a l'Escriptura del Capverdià
L'Alfabet Unificat per a l'Escriptura del Capverdià (en portuguès Alfabeto Unificado para a Escrita do Cabo-Verdiano), també conegut com a ALUPEC, és l'alfabet que va ser oficialment reconegut pel govern de Cap Verd per a l'escriptura del crioll capverdià.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un sistema fonético basat en l'alfabet llatí, i estipula essencialment quines lletres han de ser usades per a representar cada so. Aquest sistema no estipula les regles d'ortografia, sinó en com ha de ser escrita cada paraula o com les paraules han de ser escrites en el context de la frase, encara que es prengui «la llibertat de proposar algunes formes possibles, aproximant l'escriptura del crioll a la del portuguès».[1] És per aquest motiu que l'escriptura del crioll capverdià encara no està normalitzada, la mateixa paraula o la mateixa frase pot aparèixer representada de maneres diferents. Cada capverdià encara continua escrivint idiosincràticament, o sigui, cada persona que escriu en crioll ho fa en la seva pròpia variant, en el seu propi sociolecte i en el seu propi idiolecte.
Els textos descritius de l'ALUPEC[2][3] el defineixen com un «sistema constituït per 23 lletres i quatre dígrafs». El que aquests textos no especifiquen és que encara conté la lletra Y i el dígraf RR.
Documents més antics (1994)[4] mostraven l'ordre següent:
Documents posteriors (després de 1998)[1] mostren l'ordre següent:
L'ALUPEC s'aproxima d'un sistema fonètic perfecte, on gairebé totes les lletres representen només un so, i gairebé tots els sons són representats només per una lletra. Les vocals poden tenir un accent gràfic, però el sistema no considera les lletres amb accents com lletres separades.
| Lletra | So | Descripció |
| a | /a/ ou /ɐ/ |
com la a del portuguès pá ou com la a del portuguès (europeu) para |
| á | /a/ | com la a del portuguès pá |
| â | /ɐ/ | com la a del portuguès (europeu) para |
| b | /b/ | com la b del portuguès banho |
| s | /s/ | sempre com la s del portuguès sim, mai com la z del portuguès zero |
| d | /d/ | com la d del portuguès dedo |
| e | /e/ | com la e del portuguès dedo, mai com la i del portuguès filho |
| é | /ɛ/ | com la e del portuguès ferro |
| ê | /e/ | com la e del portuguès dedo |
| f | /f/ | com la f del portuguès ferro |
| g | /ɡ/ | sempre com la g del portuguès gato, mai com la j del portuguès já |
| h | amb prou feines usat als dígrafs lh i nh | |
| i | /i/ ou /j/ |
com la i del portuguès vi o com la i del portuguès pai |
| í | /i/ | com la i del portuguès vi |
| j | /ʒ/ | com la j del portuguès já |
| dj | /d͡ʒ/ | com la j de l'anglès just o gi de l'italià giorno |
| l | /l/ | com la l del francès elle |
| lh | /ʎ/ | com la lh del portuguès filho |
| m | /m/ | com la m del portuguès mau |
| n | /n/ | com la n del portuguès não |
| nh | /ɲ/ | com la nh del portuguès ninho |
| n̈ | /ŋ/ | (n com trema) com la ng de l'anglès king; vegeu aquesta nota |
| o | /o/ | com la o del portuguès amor mai com la u del portuguès tu |
| ó | /ɔ/ | com la o del portuguès porta |
| ô | /o/ | com la o del portuguès amor |
| p | /p/ | com la p del portuguès para |
| k | /k/ | com la c del portuguès caco |
| r | /ɾ/ ou /ʀ/ |
com la r del portuguès porta ou com la r del portuguès rato |
| rr | /ʀ/ | com la rr del portuguès ferro |
| t | /t/ | com la t del portuguès tu |
| u | /u/ ou /w/ |
com la u del portuguès tu ou com la u del portuguès mau |
| ú | /u/ | com la u del portuguès tu |
| v | /v/ | com la v del portuguès vi |
| x | /ʃ/ | com la x del portuguès bruxa, mai com a les paraules en portuguès sexo, próximo o exame |
| tx | /t͡ʃ/ | com la ch de l'anglès chair, del castellà chico ou o ci de l'italià cielo |
| z | /z/ | com la z del portuguès zero |
Notes addicionals:
- La lletra y és usada només per a representar la conjunció copulativa (corresponent a «e» en portuguès).
- La lletra r té el so /ʀ/ només en inici de paraula.
- La lletra n a final de síl·laba no és pronunciada, només indica la nasalitat de la vocal anterior.
- El pronom personal que representa la forma de subjecte de la primera persona del singular és escrita sempre amb la lletra N majúscula, sigui quina sigui la pronúncia, sigui quina sigui la variant del crioll.
- Els accents gràfics són usats per a indicar la síl·laba tònica en paraules proparoxítones i per a indicar la síl·laba tònica en paraules oxítones que no acabin en consonant; l'accent agut és encara usat en paraules paroxítones quan la síl·laba tònica conté els sons /ɛ/ o /ɔ/.
Història[modifica]
L'ALUPEC va sorgir el 31 de maig de,1994[4] derivat de l'alfabet proposat pel Colóquio Linguístico de Mindelo, en 1979. Fou elaborat per l'anomenat Grupo de Padronização da Língua Cabo-Verdiana, constituït, entre altres, per Manuel Veiga, Alice Matos, Dulce Almada Duarte, Eduardo Cardoso, Inês Brito, José Luís Hopffer Almada i Tomé Varela da Silva.
El 20 de juliol de 1998 l'ALUPEC fou aprovat[1] pel Consell de Ministres de Cap Verd, com a model experimental, durant um període de cinc anys. Segons el portaveu del Consell de Ministres, l'ALUPEC tindria «en compte la diversitat de la llengua capverdiana a totes les illes, i només després d'aquest període experimental hauria de pensar-se la seva introducció en el sistema d'ensenyament».
En 2005 l'ALUPEC va ser reconegut[5] pel govern de Cap Verd com a sistema viable per a l'escriptura del capverdià, fins a la data és l'únic oficialment reconegut pel mateix govern. Malgrat de ser l'únic oficialment reconegut, la mateixa llei permet l'ús d'altres models d'escriptura, «presentats de forma sistematitzada i científica».
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Decret-Llei n. 67/98, de 31 de desembre, en 5è Suplement (Boletim Oficial da República de Cabo Verde — 1998)
- ↑ O cabo-verdiano em 45 lições (Veiga, Manuel – 2002)
- ↑ Proposta de Bases do Alfabeto unificado para a Escrita do Cabo-verdiano (Grupo para a padronização do alfabeto; Praia: IIPC, 2006)
- ↑ 4,0 4,1 (anglès) Proposed Criteria of the Unified Alphabet for the Capeverdean Writing System Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine.
- ↑ Resolução n.º 48/2005, de 14 de Novembre (Boletim Oficial da República de Cabo Verde – 2005)
Enllaços externs[modifica]
- (anglès) ALFABÉTU KABUVERDIANU (ALUPEC) Arxivat 2007-09-19 a Wayback Machine.
- (anglès) Proposed Criteria of the Unified Alphabet for the Capeverdean Writing System Arxivat 2007-09-21 a Wayback Machine.
- Na diféza di un skrita pa kriolu di Kabu Verdi Arxivat 2007-04-06 a Wayback Machine.
- Pa Nu Skrebe Na Skola Arxivat 2007-09-18 a Wayback Machine.
- (anglès) Orthographic guidelines for writing São Vicentean Kriol Arxivat 2007-05-07 a Wayback Machine. — proposta d'escriptura del crioll de São Vicente