Alfred Romea i Catalina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAlfred Romea i Catalina
Falguera-escolaMusica-1801-02.jpg
Escola Municipal de Música de Barcelona (fundada el 1886) on estudià Alfred Romea
Dades biogràfiques
Naixement 1876
Madrid-Castella
Mort 12 de febrer de 1955
Barcelona
Nacionalitat Espanya Espanya
Es coneix per Concertista de guitarra
Activitat professional
Ocupació periodista.
Dades familiars
Pares Descendent per línia paterna del famós actor Julián Romea
Modifica dades a Wikidata

Alfred Romea i Catalina (Madrid, 1884 - Barcelona, 13 de febrer de 1955)[1] fou un concertista de guitarra i periodista madrileny afincat a Barcelona.

Per línia paterna descendia del famós actor Julián Romea i per la materna, de l'il·lustre escriptor i polític Severo Catalina. De molt petit es trasllada amb la família a Barcelona. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Va fer els estudis musicals amb Miquel Mas (guitarra), Lamote de Grignon i Felip Pedrell (solfeig i il·lustració superior).[2]

Guiat per l'il·lustre fundador del diari barceloní El Noticiero Universal, en Francisco Peris Mencheta, s'inicià des de molt jove en les tasques periodístiques en aquest periòdic,[3] redacció de la qual formà part fins a la seva mort, col·laborant en seccions diferents, encara que especialitzat en la crítica musical, matèria en la que demostrà una gran competència i en la qual era considerat com una verdadera autoritat.

En els seus articles, qualsevol que fos el tema que tractessin, brillava sempre una suggestiva galanor d'estil que els feia summament interessants; i a un d'ells en què descrivia l'afeblida situació econòmica en què es trobava llavors l'Hospital Clínic de Barcelona, se li atribuïa la virtut d'haver excitat els sentiments caritatius del filantrop barceloní Josep Compte Viladomat, que féu un donatiu d'un milió de pessetes a aquell establiment.

Com a concertista de guitarra, no fou menys notable que com a periodista, havent adquirit fama pels seus concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, de Barcelona, i en altres ciutats d'Espanya i de l'estranger, en els que destacà per la seva exquisida interpretació de composicions del famós compositor català de principis del segle XIX, Ferran Sors, la personalitat del qual havia estudiat profundament, i difós mitjançant conferències que li mereixeren justs elogis.

L'Ajuntament de Barcelona li havia tingut confiada la direcció del Fulletó Municipal, i havia ocupat càrrecs importants a l'Associació de la Premsa, de la mateixa ciutat.

Referències[modifica]