Vés al contingut

Ali Qushjí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAli Qushjí

Ali Qushji agenollat davant el sultà Mehmet II, segons un dibiux del segle XVI conservat al palau de Topkapi. Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ota) علی قوشچی
(ar) علاء الدين علي بن محمد القوشجي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ar) القوشجي، علي بن محمد، ت Modifica el valor a Wikidata
1403 Modifica el valor a Wikidata
Samarcanda (Imperi Timúrida) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1474 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Constantinoble (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri d'Eyüp 41° 03′ 08″ N, 28° 56′ 00″ E / 41.0522°N,28.9333°E / 41.0522; 28.9333 Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
FormacióMadrassa d'Ulugh Beg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Observatori d'Ulugh Beg (–1449) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astròleg, professor, físic, astrònom, lingüista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSanta Sofia (–1474)
Madrassa de Sahn-i Seman (1472–)
Observatori d'Ulugh Beg (–1449) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsQadí Zada al-Rumí, Ulugh Beg i al-Kaixí Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Ali Qushjí (turc otomà: علی قوشچی) (Samarcanda, 1403 - Istanbul, 16 de desembre de 1474), de nom complet Aladdin Ali bin Muhammad Al-Qushji, però conegut simplement com Al-Qushjí (lteralment: el fill del falconer), va ser un astrònom de l'Edat d'or de l'islam.

Vida i obra

[modifica]

Nascut a Samarcanda, era el fill del falconer reial i va tenir una bona educació a la madrassa fundada pel sultà i mecenes Ulugh Beg el 1417, on va tenir com professors, a més del propi Ulugh Beg, a Qadi Zada i al-Kaixí.[1] Acabada la seva formació va travessar el desert per anar al sud on va fre estudis sobre les tempestes al Mar d'Oman.[2]

Entorn de 1428 va retornar a Samarcanda on va ser el cap d'observacions de l'observatori astronòmic recentment fundat. El 1449, amb la caiguda d'Ullugh Beg, va abandonar Samarcanda i es va instal·lar a Herat (Qara Qoyunlu, actual Afganistan) on va romandre algun temps, fins que es va traslladar a Tabriz (Aq Qoyunlu, actual Iran), sota la protecció del sultà Uzun Hasan.[3] El 1470, el sultà li va encarregar una missió diplomàtica a Constantinopla davant de Mehmet II que havia conquerit la ciutat uns anys abans. I el 1472, a invitació de Mehmet II, va deixar definitivament Tabriz per establir-se a Istanbul (el nou nom de la ciutat) on va ser professor de les principals madrasses.

Tomba d'Ali Qushjí al cementiri de la mesquita d'Eyüp Sultan.

Va morir el 1474 i va ser enterrat a la mesquita d'Eyüp Sultan.

Al Qushjí és recordat, sobre tot, pels seus treballs en astronomia, tot i que també va escriure algunes obres de teologia, de filosofia i, sobre tot, de literatura. Ell va escriure el primer comentari a les taules astronòmiques del sultà (Zij i-Sultaní), obra que va ser força influent en tots els astrònoms successius, inclosos els occidentals.[4] Una de les seves idees, que va se premonitòria, era que la Terra no havia d'estar necessàriament immòbil al centre de l'Univers.[5] També va fer càlculs per establir models astronòmics que prescindissin dels epicicles i de l'excentricitat.[6]

Les seves obres més importants en astronomia i matemàtiques van ser:[7]

  • 1449 - Şerh-i Zîc-i Uluğ Bey, l'esmentat comentari del Zij i-Sultani.
  • 1457 - Risalet-i fi’l-Hey’e, probablement la seva obra més important d'astronomia.
  • 1472 - Risalet-i fi’l-Hisab, un llibre d'aritmètica segurament re-elaborat d'una versió anterior escrita a Samarcanda en persa i que inclou un apartat sobre el càlcul de les posicions dels astres.
  • 1472 - Risalet-i Muhammediyye, un llibre d'àlgebra i aritmètica escrit en honor de Mehmet II.
  • 1473 - Risalet-i Fethiye, un llibre d'astronomia, en el qual calcula, entre altres coses, l'inclinació de l'eclíptica amb gran precisió.

Referències

[modifica]
  1. Poskett, 2022, p. xiv.
  2. Poskett, 2022, p. xv.
  3. Fazlioglu, 2009, p. 946-947.
  4. Abdurahmonovich, 2022, p. 2498.
  5. Huff, 2011, p. 139-141.
  6. Ragep, 2005, p. 359 i ss.
  7. Ileri, 2006, p. 180-181.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]