Vés al contingut

Alicia Giménez Bartlett

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAlicia Giménez Bartlett

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 juny 1951 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Almansa (província d'Albacete) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona (1975–) Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, filòloga Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig i ficció detectivesca Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Lloc webaliciagimenezbartlett.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1125992 Modifica el valor a Wikidata

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 10 de juny de 1951) és una filòloga i escriptora espanyola, resident a Barcelona.[1] El seu nom real és Alicia Giménez i González. El cognom Bartlett és el del seu primer marit Àlvar Bartlett i Coma.

Biografia[modifica]

Va estudiar filologia espanyola a la Universitat de València. El 1975 es traslladà a Barcelona, on es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona.

L'any 1984 va publicar la primera novel·la, Exit (Seix Barral, 1984). El 1996 aparegué el primer volum de la seva popular sèrie policíaca protagonitzada per la inspectora Petra Delicado. Aquesta sèrie consta, fins avui, de vuit novel·les i ha estat traduïda a diversos idiomes. L'any 1999 les aventures de Petra Delicado van donar vida a una sèrie televisiva protagonitzada per Ana Belén i Santiago Segura.

L'any 2011 Alicia Giménez va guanyar la 67a edició del Premi Nadal amb la novel·la Donde nadie te encuentre,[2] que relata la història de la guerrillera del maquis Teresa Pla Meseguer (la Pastora). En novel·la negra, el 2014, guanya el X Premi Pepe Carvalho.[3] El 2015 va guanyar la 64a edició del Premi Planeta amb Hombres desnudos.

Obres[modifica]

  • Exit (1984)
  • Pájaros de oro (1986)
  • Caídos en el valle (1989)
  • El cuarto corazón (1991)
  • Vida sentimental de un camionero (1993)
  • La última copa del verano (1995)
  • Ritos de muerte (1996)
  • Día de perros (1997)
  • Una habitación ajena (1997) Premio Femenino Lumen
  • Mensajeros de la oscuridad (1999)
  • Muertos de papel (2000)
  • La deuda de Eva (2002)
  • Serpientes en el paraíso (2002)[4]
  • Secreta Penélope (2003)
  • Un barco cargado de arroz (2004)
  • Días de amor y engaños (2006)[5]
  • Nido vacío (2007)
  • El silencio de los claustros (2009)
  • Donde nadie te encuentre (2011)
  • Nadie quiere saber (2013)
  • Crímenes que no olvidaré (2015)
  • Hombres desnudos (2015)
  • Mi querido asesino en serie (2017)
  • La presidenta (2022)

Referències[modifica]

  1. «Alicia Giménez Bartlett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
  2. «Alicia Giménez-Bartlett se lleva el premio Nadal por una obra que revive la historia de la llamada 'maqui hermafrodita'» (en castellà). La Vanguardia, 06-01-2011. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 27 octubre 2015].
  3. «Alicia Giménez Bartlett, Premio Pepe Carvalho de novela negra» (en castellà). El Mundo, 06-10-2014. [Consulta: 27 octubre 2015].
  4. López, Òscar «Alicia en el país de los policías». Qúe Leer, núm. 69, Setembre 2002, pàg. 50-54.
  5. López, Òscar «Alicia Giménez-Bartlett». Qué Leer, núm.113, Setembre 2006, pàg. 64-66.