Alliaria petiolata

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAlliaria petiolata
Alliaria petiolata marais-belloy-sur-somme 80 26042007 3.jpg
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
TribuThlaspideae
GènereAlliaria
EspècieAlliaria petiolata
(M.Bieb.) Cavara i Grande
Nomenclatura
Basiònim Arabis petiolata Tradueix
Sinònim taxonòmic
  • Alliaria alliaria (L.) Britt.
  • Alliaria officinalis Andrz. ex Bieb.
  • Erysimum alliaria L.
  • Sisymbrium alliaria (L.) Scop.
Modifica les dades a Wikidata

L'al·liària (Alliaria petiolata) és una planta herbàcia biennal amb flor. Forma part de la família Brassicaceae. El primer any no té flor, i el segon any floreix a la primavera. És nadiua d'Europa, Àsia occidental i central, i nord d'Àfrica, des del Marroc, península Ibèrica, Illes Britàniques i Escandinàvia, fins al nord de l'Índia i l’oest de la Xina.

Morfologia[modifica]

És una planta herbàcia biennal. Algunes fonts indiquen que pot també ser perenne,[1] o també anual. El primer any fa una mata de fulles baixes, i no floreix. El segon any fa unes flors blanques, i unes tiges que fan 30-100 cm.

Arrel napiforme de color blanc i més aviat prima.

Fulles cordades i dentades.

Les flors individuals tenen quatre pètals de 4-8 mm de llarg i 2-3 mm d’ample, formant una creu. S’agrupen en inflorescències com les del raïm.

El fruit n'és una càpsula síliqua de 4-5,5 cm de llarg, i conté dues files de petites llavors negres lluents, que es desprenen quan la càpsula s’obre. Cada planta produeix centenars de llavors.

Ecologia i hàbitat[modifica]

Espècie de mitja ombra, habita en sòls frescals rics en bases i nitrogen, amb pH proper a la neutralitat; humus de tipus mull eutròfic. Es troba en marges frescos, zones ruderals perimetrals de boscos, boscos tallats i boscos de robínies.[1]

Utilització[modifica]

Alimentària[modifica]

Les fulles poden ser utilitzades per a donar gust d’all a les ensalades o salses. A vegades també se n’inclouen les llavors. A Europa se n'han detectats restes en els fitòlits dels recipients de terrissa on es cuinaven aliments ja des de fa 7.000 anys (neolític), cosa que evidencia que el seu ús com a espècia és molt antic.[2] La grana pot ser-ne un substitut per preparar mostassa negra.

Medicinal[modifica]

Té propietats diürètiques, antiescorbútiques i desinfectants, que es manifesten quasi exclusivament en la planta fresca. El suc s’obté per picat o premsat i colat. Sobre les nafres poden també aplicar-se'n fulles picades.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alliaria petiolata Modifica l'enllaç a Wikidata


  1. 1,0 1,1 Rameau, J. C.; Flore Forestière Française; Intitut pour le Developpement Forestier; 1989
  2. sciencedaily
  3. Font Quer, Pius. Plantas medicinales. Labor. 1962