Alonso Ramírez de Vargas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Madrid  |
| Floruit | segle XVI |
| Activitat | |
| Ocupació | conquistador |
Alonso Ramírez de Vargas (Madrid) va ser un conquistador castellà a Amèrica.
Nascut a Madrid. Va ser el fill segon de Juan Ramírez de Robres y Tovar, senyor dels llocs de Castrillejo, Villa-Rubia, Acebrón i Solera, i secretari de Carles V, i d'Ana de Vargas y Cárdenas.[1][2] Germà Gaspar, hereu del majorat de la família, i de Luis, que va passar a les Índies.[3][4] Com el seu germà, ell també va passar a Índies, on José Antonio Álvarez diu que va ser capità en la conquista de les Filipines.[1] En general se'l considera un dels pobladors antics dels virregnats, considerat noble i cavaller, tant a Guatemala, província de la qual va ser conquistador, com al Perú, on va servir el rei en la pacificació de la rebel·lió de Francisco Hernández.[5]
Es va casar a San Salvador, on va instal·lar-se de manera permanent, amb María de Cepeda, filla de Gómez Díaz de la Reguera. Van tenir diversos fills, entre els quals Gómez,[1][2] Alonso[6] i Marina.[5] Altres autors afirmen que Marina era filla d'un tal Lorenzo Ramírez de Vargas, i aquest fill del conquistador Alonso Ramírez de Vargas,[7] tanmateix, la documentació original relativa a Marina sempre s'afirma que era filla d'Alonso i María de Cepeda.[5] Segons Alonso López de Haro, va morir a Guatemala.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Álvarez y Baena, José Antonio. Hijos de Madrid, ilustres en santidad, dignidades, armas, ciencias y artes (en castellà). vol. 1. Madrid: Oficina de D. Benito Cano, 1789, p. 30.
- ↑ 2,0 2,1 Ríos, José Amador de los; Rada y Delgado, Juan de Dios de la. Historia de la villa y corte de Madrid (en castellà). vol. 3. Madrid: Establecimiento Tipográfico de M. López de Hoya, 1863, p. 151.
- ↑ Pellicer de Tovar, José. Memorial de la casa i servicios de Don Joseph de Saavedra Marques de RIbas al rey nuestro señor (en castellà), 1647, p. 75.
- ↑ 4,0 4,1 López de Haro, Alonso. Nobiliario genealógico de los reyes y títulos de España (en castellà). Madrid: Viuda de Fernando Correa de Montenegro, 1622, p. 61.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Barbón Rodríguez, José Antonio. Historia verdadera de la conquista de la Nueva España (en castellà). Ciutat de Mèxic: Colegio de México, 2005, p. 936, 970, 975.
- ↑ Galbis Díez, Carmen. Catálogo de pasajeros a Indias durante los siglos XVI, XVII y XVIII (en castellà). Madrid: Ministerio de Cultura, 1986, p. 1589-1590.
- ↑ Aparicio y Aparicio, Edgar Juan «Conquistadores de Guatemala a quienes les fue concedido un escudo». Hidalguía, núm. 172-173, 1982, pàg. 453.