Alopecognathus
  | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Scylacosauridae |
| Gènere | Alopecognathus Broom, 1915 |
| Espècies | |
| |
Alopecognathus és un gènere extint de sinàpsids de la família dels escilacosàurids que visqueren al sud d'Àfrica durant el Capitanià (Permià mitjà). Se n'han trobat restes fòssils a la província sud-africana del Cap Occidental.[1] Fou descrit a partir d'un crani complet i en gairebé perfecte estat de conservació. Tenia sis dents incisives a cada banda, separades d'una dent canina (ullal) per un diastema de 7 mm, així com sis dents molars situades 15 mm darrere de la canina.[2] El nom genèric Alopecognathus significa 'mandíbula de guineu' en llatí.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Alopecognathus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Broom, 1915, p. 116.