Vés al contingut

Alpha Condé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlpha Condé

(2012) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nqo) ߞߐ߲ߘߍ Modifica el valor a Wikidata
4 març 1938 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Boké (Àfrica Occidental Francesa) Modifica el valor a Wikidata
President de la Unió Africana
30 gener 2017 – 28 gener 2018
← Idriss DébyPaul Kagame →
President de Guinea
21 desembre 2010 – 5 setembre 2021
← Sékouba Konaté (en) TradueixMamady Doumbouya →
President Rally of the Guinean People (en) Tradueix
1977 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam[1]
FormacióUniversitat de Paris I Pantheon-Sorbona
Activitat
Ocupaciópolític, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
PartitAssemblea del Poble Guineà
Participà en
23 gener 2018Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2018
17 gener 2017Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2017
20 gener 2016Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2016
21 gener 2015Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2015
22 gener 2014Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2014
23 gener 2013Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2013 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDjene Kaba Condé Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Alpha Condé (Boké, 4 de març de 1938) és un polític guineà, president de Guinea des del 21 de desembre de 2010. Professor de Ciències polítiques a la Universitat de París i opositor al govern de Lansana Conté, es va presentar a les eleccions de 1993 i 1998 amb l'agrupació política opositora, "Assemblea del Poble Guineà". Va guanyar les eleccions presidencials en 2010. El 17 d'octubre de 2015, Condé va ser reelegit president amb el 57,85% dels vots, encara que les eleccions van ser denunciades per l'oposició per frau i mala administració.[2]

Va néixer en Boké, Prefectura de Kouroussa, colònia de Guinea Francesa, el 4 de març de 1938. Casat amb Djene Kaba Conté, va ser professor de ciències polítiques a la Universitat de París i destacat opositor de Lansana Conté, president durant vint-i-quatre anys fins a la seva mort en 2008, enfrontant-se contra ell en les eleccions de 1993 i 1998. Després d'aquestes eleccions va ser arrestat acusat de desestabilitzar el govern i d'intentar deixar el país de forma il·legal. El 1999 va ser condemnat a cinc anys de presó encara que el 2001 va ser perdonat per Conté.[3]

Després del cop d'estat a Guinea en 2008 Condé es va reunir amb el líder colpista Moussa Dadis Camara, president del Consell Nacional per a la Democràcia i el Desenvolupament. Va declarar que els membres del CNDD eren uns "patriotes", encara que més endavant es va oposar al consell i va criticar a Camara.[4][5] Va guanyar les eleccions presidencials de 2010 amb el 52,52% dels vots en segona volta per davant de Cellou Dalein Diallo malgrat que en la primera volta només havia aconseguit el 18%.[6] Abans de prendre possessió va oferir a l'oposició formar govern en un intent de "reintegració" nacional.[7]

A la matinada del 19 de juliol de 2011 va sofrir un intent de cop d'Estat: un comando fortament armat va assetjar la casa presidencial i la va atacar mentre Condé dormia, sent aquesta ofensiva rebutjada per la Guàrdia Presidencial. L'assalt, que es va iniciar a les 3:10 am (hora local) i es va estendre per gairebé tres hores, va afectar greument l'estructura de la residència, la que va sofrir trets d'artilleria i explosions causades per magranes i coets. Diverses hores després va ocórrer un altre combat entre membres de l'exèrcit i els atacants a la rodalia del Palau. Almenys un assaltant va morir durant els enfrontaments i un altre va ser capturat.[8][9][10][11]

El 9 de desembre de 2022, el Tresor dels Estats Units va publicar una llista de més de quaranta personalitats objecte de sancions per actes de corrupció i violacions dels drets humans. Entre els objectius de l'Oficina de Control d'Actius Estrangers (OFAC), l'òrgan de control financer del Departament del Tresor és Karim Keïta.[1].

Referències

[modifica]
  1. Guinea: No more power based on ethnicity. 
  2. «Guinea president Alpha Conde wins second term with clear majority». Agence France-Presse. The Guardian, 17-10-2015 [Consulta: 19 octubre 2015].
  3. Englebert, Pierre. (2006) Guinea: recent history.
  4. Guinea coup leader gets Senegal's backing (en anglès), 27 desembre 2008. 
  5. Guinea junta chief 'holed up in Burkina villa' (en anglès), 20 febrer 2010. 
  6. «Résultats provisoires» (en francès). [Consulta: 28 desembre 2010].
  7. «Guinea’s Conde will offer posts to opposition to ease tensions» (en anglès), 08-12-2010. [Consulta: 28 desembre 2010].
  8. «Guinean President Survives Assassination Attempt» (en anglès). The Associated Press. The New York Times, 19-07-2011 [Consulta: 19 juliol 2011].[Enllaç no actiu]
  9. «Guinea: el presidente sobrevivió a dos intentos de homicidio en un mismo día» (en castellà). The Associated Press. Infobae, 19-07-2011 [Consulta: 19 juliol 2011]. Arxivat 18 de maig 2012 a Wayback Machine.
  10. «La résidence du président guinéen attaquée à Conakry» (en francès). Le Monde, 19-07-2011 [Consulta: 19 juliol 2011].
  11. Tristan McConnell «Guinea coup attempt foiled» (en anglès). Global Post, 19-07-2011 [Consulta: 19 juliol 2011].