Al·lucinació auditiva
| Tipus | al·lucinació i trastorn auditiu  |
|---|---|
| Classificació | |
| CIM-11 | MB27.20 |
| CIM-10 | R44.0 |
| CIM-9 | 780.1 |
Una al·lucinació auditiva, o paracúsia o paraacúsia,[1] és una forma d'al·lucinació que implica percebre sons sense estímul auditiu. Mentre la persona afectada experimenta una al·lucinació auditiva, sent un so o sons que no provenen del medi natural.
Una forma comuna d'al·lucinació auditiva consisteix a sentir una o més veus sense la presència d'un parlant, coneguda com a "al·lucinació verbal auditiva". Això pot estar associat amb trastorns psicòtics, sobretot l'esquizofrènia, i aquest fenomen s'utilitza sovint per diagnosticar aquests trastorns.[2] No obstant això, les persones sense cap mena de malaltia psiquiàtrica poden sentir veus,[3] incloses aquelles sota la influència de substàncies que alteren la ment, com ara cànnabis, cocaïna, amfetamines i fenciclidina.
Hi ha tres categories principals en les quals s'inclou sovint l'audició de veus parlant: una persona que sent una veu diu els seus pensaments, una persona que sent una o més veus discutint o una persona que sent una veu que narra les seves pròpies accions.[4] Aquestes tres categories no tenen en compte tots els tipus d'al·lucinacions auditives.
També es produeixen al·lucinacions músicals. En aquest cas, la persona sent fragments de cançons que habitualment coneixen o sentir, menys habitualment, música original. Poden ocórrer en persones mentalment sanes i sense causa coneguda.[5] Altres tipus d'al·lucinacions auditives inclouen la síndrome del cap explosiu i la síndrome de l'oïda musical. En aquest últim, la gent sentirà música a la seva ment, normalment cançons que coneixen. Aquestes al·lucinacions poden ser causades per lesions al tronc de l'encèfal (sovint resultant d'un ictus), trastorns del son com la narcolèpsia, tumors, encefalitis o abscessos.[6] Això s'ha de distingir del fenomen comunament experimentat dels earworm, música memorable que persisteix a la ment. Els informes també han esmentat que també és possible tenir al·lucinacions musicals escoltant música durant llargs períodes de temps.[7] Altres causes inclouen la pèrdua auditiva i l'activitat epilèptica.[8]
En el passat, la causa de les al·lucinacions auditives s'atribuïa a la supressió cognitiva a través de la fallada de la funció executiva del solc frontoparietal. Investigacions més recents han trobat que coincideixen amb la circumvolució temporal superior esquerre, cosa que suggereix que s'atribueixen millor a tergiversacions de la parla.[9] La percepció de la parla i la producció, que estan lateralitzades cap al lòbul temporal esquerre, també són la base de les al·lucinacions auditives.[9] Les al·lucinacions auditives es corresponen amb l'activitat neural espontània del lòbul temporal esquerre, i la subsegüent escorça auditiva primària. La percepció de les al·lucinacions auditives correspon a l'experiència de l'audició externa real, malgrat l'absència del so en si.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Termcat. 2024.
- ↑ «Throughout History, Defining Schizophrenia Has Remained A challenge». Scientific American Mind (March 2013). [Consulta: 2 març 2013].
- ↑ «Hearing Voices: Some People Like It». LiveScience.com, 15-09-2006. Arxivat de l'original el 2 November 2006. [Consulta: 1r febrer 2014].
- ↑ Oxford Hand Book of Psychiatry. Oxford Press, 2005.
- ↑ «Hallucinations of music and speech». A: Musical Illusions and Phantom Words: How Music and Speech Unlock Mysteries of the Brain. Oxford University Press, 2019. ISBN 9780190206833./>
- ↑ «Rare Hallucinations Make Music In The Mind». ScienceDaily.com, 09-08-2000. Arxivat de l'original el 5 December 2006. [Consulta: 31 desembre 2006].
- ↑ «IPod hallucinations face acid test». Vnunet.com, 27-07-2005. Arxivat de l'original el 2007-12-20. [Consulta: 10 abril 2008].
- ↑ «Spontaneous perception of melodies – hallucination or epilepsy?». Nervenheilkunde, vol. 28, 4-2009, pàg. 217–221. ISSN: 0722-1541.
- ↑ 9,0 9,1 «Left temporal lobe structural and functional abnormality underlying auditory hallucinations in schizophrenia». Frontiers in Neuroscience, vol. 3, 1, 5-2009, pàg. 34–45. DOI: 10.3389/neuro.01.001.2009. PMC: 2695389. PMID: 19753095.
- ↑ «Subcortical modulation in auditory processing and auditory hallucinations». Behavioural Brain Research, vol. 295, 12-2015, pàg. 78–81. DOI: 10.1016/j.bbr.2015.08.009. PMC: 4641005. PMID: 26275927.