Amadeus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgAmadeus
Amadeusmov.jpg
Pòster oficial de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Miloš Forman
Protagonistes F. Murray Abraham
Tom Hulce
Elizabeth Berridge
Producció Saul Zaentz
Guió Peter Shaffer
Música Wolfgang Amadeus Mozart
Antonio Salieri
Fotografia Miroslav Ondricek
Muntatge Michael Chandler
Distribuïdora Warner Bros.
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1984
Durada 160 minuts
180 minuts (muntatge director)
Idioma original Anglès
Lloc de rodatge Àustria, Viena i Praga
Color color
Pressupost 18 milions de dòlars
Temàtica
Basat en Amadeus
Gènere drama
Lloc de la narració Viena
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDB Fitxa 8.3/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.7/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Metacritic Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Amadeus és una pel·lícula de 1984 dirigida per Miloš Forman. La pel·lícula està basada en el guió escrit per Peter Shaffer, basat en la seva pròpia obra de teatre homònima, que al seu torn s'inspirà en Mozart i Salieri, una obra curta d'Aleksandr Puixkin (també adaptada en una òpera homònima per Nikolai Rimski-Kórsakov), que es basava en una versió molt lliure de les vides dels compositors Wolfgang Amadeus Mozart i Antonio Salieri. Ha estat doblada al català.[1]


Argument[modifica | modifica el codi]

Antonio Salieri és el músic més destacat de la cort de l'emperador Josep II d'Àustria. Entregat completament a la música, li promet a Déu humilitat i castedat si, a canvi, manté els seus dots musicals d'excepció. Durant algun temps creu que el seu vot ha estat escoltat però, l'arribada a la cort d'un jove anomenat Wolfgang Amadeus Mozart, el relega a un segon pla. Irritat per la pèrdua de protagonisme, farà tot el possible per a arruïnar la carrera del jove músic. Mentrestant, Mozart sorprèn a tots amb els seus excepcionals dots musicals i les seves capritxoses excentricitats.[2]

Crítica[modifica | modifica el codi]

L'adaptació cinematogràfica de la seva obra feta pel mateix Peter Shaffer, juga amb dues interessants cartes de triomf. La primera és la de contar el drama sencer des del punt de vista de Salieri, com una confessió d'un pobre suïcida embogit a un jove capellà en un manicomi de Viena. Tal estratagema suavitza, encara que no justifica, les moltes llicències amb la veritat històrica -i la presumpció que Salieri va enverinar Mozart no és la menor- perquè, finalment és un boig qui parla. I li val a la pel·lícula la seva millor escena, aquella en la qual Mozart, en el seu llit de mort, dicta febrilment les notes del seu Rèquiem al seu mortal enemic.

La segona carta de triomf, és la música, utilitzada amb profusió, gust i intel·ligència, i que cobra a la pantalla una força que mai podria tenir en l'escena. I no únicament perquè permeti una sumptuosa reconstrucció de representacions de El rapte en el serrall, Les noces de Fígaro, Don Giovanni i La flauta màgica, sinó perquè la música s'erigeix en instrument dramàtic -les injúries de Mozart a Salieri són musicals i constitueix la més contundent prova de convicció del geni mozartià.[3]-

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Amadeus (en català). esadir.cat. 
  2. «Amadeus». The New York Times.
  3. Guarner, Josep Lluís. «Crítica» (en castellà). La Vanguardia, 05-03-1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema