Amaia (ciutat)
| ||||
| Tipus | Assentament humà, ciutat romana, jaciment arqueològic i despoblat  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Burgos (Castella i Lleó) i Sotresgudo (província de Burgos) | |||
| ||||
Amaia[1] és el nom d'una antiga ciutat construïda a la part alta de Peña Amaya, un massís de 1377 msnm, situat al costat de l'actual llogarret d'Amaya, pertanyent al municipi de Sotresgudo, al nord-oest de l'actual província de Burgos, en una estratègica situació com a guaita i porta d'accés de l'altiplà Central Ibèric a la serralada Cantàbrica.
Etimologia[modifica]
L'arrel del topònim, am(m)a, és indoeuropea[1] i significa ‘mare’. El sufix io/ia també és indoeuropeu i s'empra per formar noms d'acció o topònims, la qual cosa implica que el significat d'Amaia seria ‘ciutat-mare’ en el sentit de ‘la capital', nom pel qual també seria coneguda més endavant.[1]
Història[modifica]
Amaia apareix citada en l'Itinerari de fang, trobat a Astorga, un document l'autenticitat del qual havia estat controvertida fins que va ser datat cap a mitjan segle iii per mètodes absoluts (termoluminiscència). El problema és que l'Amaia esmentada en l'itinerari no encaixa amb la situació d'Amaia, i per tant es tractaria d'una altra Amaia, d'ubicació exacta desconeguda, però situada més a l'oest, llevat que hi hagi crassos errors en l'itinerari transcrit per l'epigrafista.[2] Sigui com sigui, la pervivència del topònim Amaia en època visigòtica avala que aquest també seria el seu nom durant l'Edat del ferro i en època romana.[3][4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lastra Barrio, José. Amaya y Peones (en castellà). Burgos: Publicaciones de la Excma. Diputación Provincial de Burgos y Caja Círculo, 2008, p. 13-14. ISBN 978-84-95874-55-9.
- ↑ Fernández Ochoa, C, Morillo Cedrán, A. y Gil Sendino, F. «El Itinerario de Barro. Cuestiones de autenticidad y lectura» (pdf) (en castellà). Zephyrus-Universitat de Salamanca, LXX, 2012, pàg. 151-181. ISSN: 0514-7336 [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Cisneros Cunchillos, M., Quintana López, J. y Ramírez Sádaba, J. L. (2005). «"Peña Amaya y Peña Ulaña: toponimia y arqueología prerromanas"». Actas IX Coloquio sobre Lencuas y Culturas Paleohispánicas, Paleohispanica, 5: 565-584.
- ↑ Ramírez Sádaba, José Luis (2017). «"La microtoponia de Amaya y Peña Amaya"». El Castro de Peña Amaya (Amaya, Burgos): del nacimiento de Cantabria al de Castilla. Capítulo III.