Amaia (ciutat)
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Burgos (Castella i Lleó) i Sotresgudo (província de Burgos) | |||
| ||||
Amaia[1] és el nom d'una antiga ciutat construïda a la part alta de Peña Amaya, un massís de 1377 msnm, situat al costat de l'actual llogarret d'Amaya, pertanyent al municipi de Sotresgudo, al nord-oest de l'actual província de Burgos, en una estratègica situació com a guaita i porta d'accés de l'altiplà Central Ibèric a la serralada Cantàbrica.
Etimologia
[modifica]L'arrel del topònim, am(m)a, és indoeuropea[1] i significa ‘mare’. El sufix io/ia també és indoeuropeu i s'empra per formar noms d'acció o topònims, la qual cosa implica que el significat d'Amaia seria ‘ciutat-mare’ en el sentit de ‘la capital', nom pel qual també seria coneguda més endavant.[1]
Història
[modifica]Amaia apareix citada en l'Itinerari de fang, trobat a Astorga, un document l'autenticitat del qual havia estat controvertida fins que va ser datat cap a mitjan segle iii per mètodes absoluts (termoluminiscència). El problema és que l'Amaia esmentada en l'itinerari no encaixa amb la situació d'Amaia i, per tant, es tractaria d'una altra Amaia, d'ubicació exacta desconeguda, però situada més a l'oest, llevat que hi hagi crassos errors en l'itinerari transcrit per l'epigrafista.[2] Sigui com sigui, la pervivència del topònim Amaia en època visigòtica avala que aquest també seria el seu nom durant l'Edat del ferro i en època romana.[3][4]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Lastra Barrio, José. Amaya y Peones (en castellà). Burgos: Publicaciones de la Excma. Diputación Provincial de Burgos y Caja Círculo, 2008, p. 13-14. ISBN 978-84-95874-55-9.
- ↑ Fernández Ochoa, C, Morillo Cedrán, A. y Gil Sendino, F. «El Itinerario de Barro. Cuestiones de autenticidad y lectura» (pdf) (en castellà). Zephyrus-Universitat de Salamanca, LXX, 2012, pàg. 151-181. ISSN: 0514-7336 [Consulta: 25 desembre 2019].
- ↑ Cisneros Cunchillos, M., Quintana López, J. y Ramírez Sádaba, J. L. (2005). «"Peña Amaya y Peña Ulaña: toponimia y arqueología prerromanas"». Actas IX Coloquio sobre Lencuas y Culturas Paleohispánicas, Paleohispanica, 5: 565-584.
- ↑ Ramírez Sádaba, José Luis (2017). «"La microtoponia de Amaya y Peña Amaya"». El Castro de Peña Amaya (Amaya, Burgos): del nacimiento de Cantabria al de Castilla. Capítulo III.