Amalia Galárraga Azcarrunz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAmalia Galárraga Azcarrunz
Biografia
Naixementc. 1895 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Polloe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeJosé María Salaverría Modifica el valor a Wikidata

Amalia Galárraga Azcarrunz, va ser una de les fundadores i membre del Comitè Executiu (on va exercir el càrrec de tresorera) del Lyceum Club de Madrid, del qual marxaria a conseqüència de traslladar el seu domicili.[1][2]

Existeixen molt poques dades publicades sobre la seva vida, encara que se sap que era bona amiga de Carmen Baroja i Nessi, raó per la qual aquesta va ajudar, juntament amb la seva cunyada Carmen Monné, a finançar l'associació.[3]

Va escriure, a instàncies de Giménez Caballero, una crònica dedicada al seu marit, José María Salaverría,[4] publicada per Giménez Caballero, el 15 de desembre de 1928 en el núm. 48 de La Gaseta Literària, amb el títol “Els escriptors vists per la seva dona. José María Salaverría".[5]

A principis de 1930 participa en la fundació de la Lliga Femenina Espanyola per la Pau, fruit del Congrés d'associacions pro Societat de Nacions, en el qual la Lliga queda integrada. Aquesta lliga estava formada fonamentalment per un grup de dones pacifistes, que en la seva majoria eren, també, sòcies del Lyceum Club, com Amalia Galárraga.[3]

Va estar casada amb José María Salaverría, amb qui va tenir dues filles, Carmen i Margarita (diplomàtica, ministra plenipotenciària d'Espanya, banda d'Isabel la Catòlica, nascuda a Sant Sebastià, Guipúscoa, i finada a Madrid el 7 de desembre de 2000).[6]

Va morir a Madrid, el 28 de setembre de 1971 als 86 anys, encara que estava establerta a Sant Sebastià, la seva ciutat natal, des que es va quedar vídua.[7] Està enterrada en el cementiri de Polloe, on també està el seu marit.

Referències[modifica]

  1. Espín, Manuel. MUJERES EN EL FILO DE LA NAVAJA (en castellà). Corona Borealis, 2016-09-06. ISBN 9788415465249. 
  2. Rodrigo, Antonina. María Lejárraga: una mujer en la sombra (en castellà). EDAF, 1992. ISBN 9788496107380. 
  3. 3,0 3,1 Clara., Campoamor,. La revolución española vista por un republicana. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions, 2002. ISBN 9788449022432. 
  4. Escritoras y figuras femeninas (literatura en castellano). Sevilla, España: Arcibel, 2009. ISBN 9788496980471. 
  5. Galárraga Azcarrunz, Amalia ««Los escritores vistos por su mujer. José María Salaverría.»». La Gaceta Literaria., 1928.
  6. «ABC (Madrid) - 29/09/1971, p. 51 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 1r març 2018].
  7. «ABC (Madrid) - 29/09/1971, p. 51 - ABC.es Hemeroteca» (en castellà). [Consulta: 1r març 2018].