Amat Elderic d'Orís

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAmat Elderic d'Orís
Dades biogràfiques
Naixement Orís
Mort 1060
Modifica dades a Wikidata

Amat Elderic d'Orís o Amat Eldric, conegut també com Amat d'Orís (Orís, ? — ?, 1060) fou el primer senescal de Barcelona,[1] del llinatge Orís, vicaris i castlans del castell d'Orís. Senyor d'Orís, Manlleu, Solterra, Voltregà, el Castell Nou de Barcelona, Clavà, Casserres, Malavella i Begur.

Fill d'Elderic d'Orís (+ 1040), vicari d'Orís, el qual era fill d'Enric d'Orís (... 1014...) i possible nét de Gausfred d'Orís (+ 995), també vicari d'Orís, entrà al servei de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona abans del 1037, durant la regència que exercí per la minoria d'edat del seu nét Ramon Berenguer I. En un context marcat per l'afebliment del poder comtal barceloní i la revolució feudal protagonitzada per barons com Mir Geribert, Amat Elderic participà en diversos judicis fets a la cort comtal i aconsellà a Ermessenda en el govern dels seus dominis, els comtats de Barcelona, Girona i Osona. Li foren concedits per la comtessa diversos castells, un dels quals fou el castell nou de Barcelona. Finalitzada la regència esclataren enfrontaments entre l'anciana comtessa i el seu nét en virtut dels condomini que lligava a tots dos al govern, intervinguent Amat Edelric en la pacificació del conflicte. Així mateix serví el comte de Barcelona contra Mir Geribert, sollevat contra l'autoritat comtal i que el 1055 li incendià la casa de Barcelona. Pare de Pere Amat d'Orís o de Manlleu (+ 1088), senyor d'Orís, Voltregà, Manlleu i Solterra, tercer senescal dels comtes de Barcelona després del seu tutor i oncle Ramon Miró d'Aguda.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rotger, Agnès «La gran dama del tron català». Sàpiens [Barcelona], núm. 121, octubre 2012, p.16-21. ISSN: 1695-2014.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]