Vés al contingut

Amedeo Fago

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmedeo Fago

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, director de cinema, dissenyador de producció Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0265136 Allocine: 75552 Allmovie: p89283 TMDB.org: 1431868 Modifica el valor a Wikidata

Amedeo Fago (Roma, 12 de juny de 1940) és un guionista, director i escenògraf italià.

Biografia

[modifica]

Es va graduar en arquitectura a la Universitat de Roma La Sapienza, obtenint les seves primeres experiències en l'entreteniment ja als seus anys de batxillerat i universitat.[1]

A finals dels anys seixanta va començar la seva carrera com a arquitecte i escenògraf, col·laborant al llarg dels anys en més de 40 pel·lícules amb directors importants com Elio Petri (Un racó tranquil al camp i Le buone notizie), Marco Bellocchio (Nel nome del padre, Marcia trionfale, Il gabbiano, Salto nel vuoto, Il sogno della farfalla), Lina Wertmüller (Mimì metallurgico ferito nell'onore, In una notte di chiaro di luna), Carlo Lizzani (Torino nera, Mussolini últim acte), Pierre Kast (L'herbe rouge), Emidio Greco (L'invenzione di Morel, Ehrengard, Una storia semplice), Fabio Carpi (Barbablù, Barbablù, L'amore necessario, Le intermittenze del cuore) i altres.

El 1973 va ser el creador i fundador, a Roma, del centre cultural polivalent Il Politecnico que presideix i dirigeix, en les seves diferents activitats, fins al 1993. El 1976 va debutar en la direcció teatral amb La mort del doctor Faust de Michel de Ghelderode. L'any 1978 va començar la seva tasca com a dramaturg amb Auto-ritratt-azione i poc després Risotto, un espectacle que ha tingut un èxit internacional extraordinari sent representat, al llarg de més de vint anys, a França, Països Baixos, Espanya, Alemanya, Brasil i Rússia. A Risottoli van seguir Segreteria telefonica Io, patria, famiglia i Polaroid.

Després d'uns quants curtmetratges, el 1985 va debutar com a director cinematogràfic amb La donna del traghetto que va ser seleccionat l'any següent pel 39è Festival Internacional de Cinema de Canes. Del 1987 al 1994, juntament amb l'associació Politecnico cinema, va impulsar una sèrie d'iniciatives de suport al cinema independent italià, entre les quals destaquen La carica dei 28 i successivament Una sala per il cinema italiano.

Posteriorment va dirigir Tra due risvegli el 1992 i Giochi d'equilibrio el 1997.[2] El 2004 va dirigir, amb Lia, Luisa e Morando Morandini, el LauraFilmFestival di Levanto. També és professor del curs de teoria i tècnica del llenguatge cinematogràfic i semiologia audiovisual a la Facultat d'Arquitectura Valle Giulia de la Universitat de Roma.

Filmografia

[modifica]

Director

[modifica]

Escenògraf

[modifica]

Actor

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Archivierte Kopie». Arxivat de l'original el 2016-02-02. [Consulta: 22 març 2023].
  2. Roberto Poppi: Dizionario del cinema italiano, I registi, Gremese 2002, S. 166
  3. Filmografia d'Amedeo Fago a cineuropa.org