Vés al contingut

Amina Mama

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAmina Mama

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 setembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Kaduna (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
Prince Claus Chair (en) Tradueix
setembre 2003 – setembre 2004 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióBirkbeck College - doctorat (–1987)
London School of Economics - màster (–1981)
Universitat de St Andrews - llicenciatura (–1980) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióacadèmica, escriptora de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMills College (2008–)
Universitat de Ciutat del Cap (1998–2008)
Institut Internacional d'Estudis Socials (1989–1991)
Universitat de Califòrnia a Davis Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeNuruddin Farah Modifica el valor a Wikidata

Amina Mama (19 de setembre del 1958) és una escriptora feminista i acadèmica britaniconigeriana. S'ha centrat en el postcolonialisme, el militarisme i les qüestions de sexe. Ha viscut a Àfrica i Amèrica del Nord i ha lluitat per a crear relacions entre intel·lectuals feministes d'arreu del món.

Biografia

[modifica]

Mama nasqué al nord de Nigèria el 1958, en una casa mixta.[1] El seu pare és nigerià i sa mare, anglesa.[2] Segons Mama, el seu context familiar i la seua educació eclèctica li donaren una visió particular del món.[3] El 1992 es casà amb Nuruddin Farah, amb qui tingueren dos fills.[4]

Cresqué a Kaduna, un poble diferent a nivell religiós i ètnic del nord de Nigèria. Les seues arrels paternes es poden rastrejar fins a Bida.[3] Alguns parents de Mama s'implicaren en el sistema educatiu postcolonial de Nigèria.(5) El 1966 abandonà la seua comunitat a Nigèria a causa d'aldarulls antimusulmans.[5]

Carrera

[modifica]

Mama es traslladà de Nigèria al Regne Unit per estudiar en la Universitat de St Andrews (Escòcia), i n'obtingué al 1980 una llicenciatura amb honors en Psicologia. Després, a l'Escola de Londres d'Economia i Ciències polítiques, en la Universitat de Londres, feu un màster en Psicologia social i en el Birkbeck College acabà el 1987 un doctorat en Psicologia organitzacional, amb la tesi Race and Subjectivity: A Study of Black Women.[6] Alguns dels seus primers treballs comparen els contextos de les dones del Regne Unit i de Nigèria.[7] Després es traslladà als Països Baixos i a Nigèria, on va trobar més entrebancs en el 2000.[1] És per això que es va mudar a Sud-àfrica, on treballà en la Universitat de Ciutat del Cap, històricament blanca. Allí fou la directora de l'Institut Africà de Gènere i va col·laborar en la fundació de la revista Feminist Africa, de la qual n'és editora.[1]

El 2008 Mama treballà en el Mills College d'Oakland (Califòrnia). Hi comentà: «Vaig aprendre que els Estats Units no és sols una font d'imperialisme gran i dolenta».[8] Com a professora, fou catedràtica de lideratge femení amb Barbara Lee en Mills; i fou la primera persona a ocupar aquest càrrec. Va donar al costat de Lee «Política real, polítiques reals» sobre temes relatius a les dones africanes i afroamericanes, com ara rols de gènere, pobresa, VIH i militarisme.[9] També és cap de la càtedra del departament d'Estudis de Gènere i Dones en la Universitat de Califòrnia.[10]

Mama és presidenta de la comissió de directors del Fons Global per a les Dones i assessora d'altres organitzacions internacionals. També codirigeix l'Institut de Recerca per al Desenvolupament Social de les Nacions Unides. Forma part del consell de les revistes acadèmiques feministes Meridians i Signs.[11] Una de les seues obres més conegudes és Beyond the Masks: Race, Gender and Subjectivity. Mama també s'ha implicat en el món del cinema: el 2010 va coproduir la pel·lícula The Witches of Gambaga amb Yaba Badoe.[12]

Ideologia

[modifica]

Mama es considera feminista i argumenta que el feminisme s'origina a Àfrica, mentre que el feminisme blanc «mai no ha pogut ser prou fort per a ser "enemic", en el sentit que el capitalisme global el perceba així».[13] Ha criticat algun discurs dins el corrent de dones en desenvolupament per traure dels estudis de gènere el significat polític del feminisme.[14] Opina que les universitats africanes continuen sent patriarcals, en termes del sexisme interpersonal i bretxes de gènere institucionals.[15] Una àrea d'interés per a Mama és la identitat de gènere relacionada amb el militarisme global. Critica obertament el Comandament Àfrica dels Estats Units (AFRICOM), al qual considera una manera violenta i neoimperialista d'extraure recursos.[16][17]

Publicacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «One Way Ticket Just Isn't an Option» (en anglés). Times Higher Education, 13-01-2006. [Consulta: 9 octubre 2019].
  2. Mama, Amina. Beyond the Masks: Race, Gender and Subjectivity (en anglés). Routledge, 1995, p. 79. ISBN 0415035449. 
  3. 3,0 3,1 Mama, Amina. «GWS Africa – Amina Mama». GWS Africa. Arxivat de l'original el 24 d'agost de 2010. [Consulta: 27 octubre 2012].
  4. Dinitia Smith, "A Somali Author as Guide to a Dantean Inferno", New York Times, 19 de maig de 2004. Consultat el 9 d'octubre del 2019.
  5. «Amina Mama» (en anglés). The Women's Building. Arxivat de l'original el 9 de novembre de 2013. [Consulta: 9 octubre 2019].
  6. «Amina Mama» (en anglés). Mills College. Arxivat de l'original el 10 de juny de 2015. [Consulta: 9 octubre 2019].
  7. Humm, Maggie. Modern Feminisms: Political, Literary, Cultural (en anglés). Columbia University Press, 1992. ISBN 978-0-231-08073-6. 
  8. Andrea Wolf, "Scholar describes issues facing African women", Contra Costa Times, 22 de maig de 2008.
  9. «International Feminist Scholar Teams with U.S. Congresswoman Lee to Teach Real Politics at Mills College» (en anglés). Mills College, 05-02-2008. Arxivat de l'original el 9 de gener de 2011. [Consulta: 9 octubre 2019].
  10. «Amina Mama» (en anglés). SSRC (Social Science Research Council). Arxivat de l'original el 15 d'abril de 2013. [Consulta: 9 octubre 2019].
  11. «Indiana University Press - Meridians - IU Press Journals». Indiana University Press. Arxivat de l'original el 16 de setembre de 2018. [Consulta: 9 octubre 2019].
  12. «The Witches of Gambaga: About» (en anglés). [Consulta: 9 octubre 2019].
  13. Entrevista a Amina Mama per Elaine Salo, «Talking about Feminism in Africa», reproduïda en Women's World de Agenda, "African Feminisms I", no. 50 (2001).
  14. Thandika Mkandawire (ed.), "Introduction" to African Intellectuals: Rethinking Politics, Language, Gender and Development, London: Zed Books and CODESRIA, 2006.
  15. Candes Keating, "Universities riddled with gender bias, says UCT prof", Cape Argus, 9 d'agost de 2007.
  16. Amina Mama, "Where we must stand: African women in an age of war Arxivat 2018-03-31 a Wayback Machine.", opendemocracy, 15 de abril de 2012.
  17. Mama, Amina y Okazawa-Rey, Margo. «Editorial: Militarism, Conflict and Women’s Activism» (en inglés). Feminist Africa, 2008. Arxivat de l'original el 19 de agosto de 2014. [Consulta: 9 octubre 2019].

Enllaços externs

[modifica]