Amplitud d'ona
Partint de la física, una ona és una propagació d'energia en l'espai amb presència o absència de matèria. Es produeixen quan la matèria vibra o oscil·la. Existeixen diferents tipus d'ona segons els criteris que s'empren per classificar-les (segons el medi en què es propaguen, la direcció...). Alguns exemples són l'ona mecànica, l'ona electromagnètica o l'ona gravitacional. Així doncs, una ona guarda un ventall de propietats i característiques que la defineixen. Una d'elles és l'amplitud d'ona.[1]
L'amplitud d'ona és el màxim desplaçament que experimenta el punt d'una ona en contraposició amb el seu estat d'equil·libri. Aquest concepte va lligat a la quantitat d'energia que carrega una ona, doncs si incrementa l'energia, incrementa l'amplitud d'ona, i el mateix passa a l'inversa.[2]
L'amplitud (del llatí amplitudo) es defineix com l'allargament o distensió d'alguna cosa. Per tant, parlant d'ones, considerem l'amplitud com el punt en què l'ona experimenta el seu allargament o distensió màxim envers la posició més estable o equil·librada que per naturalesa té aquella ona.[3]
Unitats[modifica]
Com s'ha mencionat anteriorment, existeixen molts tipus d'ones i, per tant, les unitats que s'empren per mesurar la seva amplitud varien en funció del tipus d'ona del que es tracti:
- Ones mecàniques: Es mesura amb metros o altres mesures de longitud com el quilòmetre, l'hectòmetre, el decàmetre, el decímetre, el centímetre o el mil·límetre.
- Ones electromagnètiques: Es mesura amb candeles (Cd), la unitat del Sistema Internacional que mesura la intensitat llumínica.[4]
- Ones de corrent alterna: L'Amper o el Volt permeten concretar la l'amplitud d'ona de corrent alterna. Aquestes unitats mesuren el corrent elèctric i la seva intensitat.
- Ones sonores: El mil·líbar (1000 mil·líbars equivalen a 1 bar) o el Pascal (la unitat de pressió del Sistema Internacional) mesuren la pressió i són les unitats correctes per calcular l'amplitud d'ona en aquelles de tipus sonor.[5]
Representació en una gràfica[modifica]
L'amplitud d'una ona es pot representar en una gràfica amb una corba sinusoide ubicada a les coordenades cartesianes. Si es pren l'eix X com a punt mitjà, l'amplitud d'ona estarà donada per l'espai que existeix entre el punt més elevat de l'eix Y que toca la sinusoide i l'anteriorment mencionat eix X. Segons el tipus d'ona, tenen una representació gràfica o una altra:
- Quan parlem d'una ona mecànica, s'utilitzen les unitats de longitud per mesurar-les.
- Si s'està treballant amb una ona electromagnètica el que es farà per mesurar la seva amplitud serà utilitzar una unitat que es correspon amb un nombre de candeles.
- Les ones de corrent altern acostumen a tenir una forma s'usen ampers i volts a l'hora de mesurar-les. Algunes de les parts d'aquests tipus d'ones són la freqüència (f), el període (T), el voltatge pic-pic (Vpp) i el voltatge RMS. (Vrms).
- A l'hora de mesurar les ones sonores l'amplitud d'ona permet saber la distància que existeix entre el pic d'ona (el valor més alt) i la seva base, mesurant-se en decibels. Amida que creix aquesta amplitud augmenten els decibels, cosa que reflecteix un creixement de la intensitat (el volum) del so.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Onda - Concepto, tipos, partes y cómo se propaga» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Amplitud de onda» (en espanyol). [Consulta: 10 desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Definición de amplitud de onda - Definicion.de» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Candelas, lúmenes y luxes…» (en castellà). Arxivat de l'original el 2022-12-14. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ «Pascal (unidad) - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2022].