Anís estrellat

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuAnís estrellat
Illicium verum
StarAnise.jpg
fruits (Illicium verum)
Dades
Font de Foeniculi Fructus Tradueix
Planta
Tipus de fruit fol·licle
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAustrobaileyales
FamíliaSchisandraceae
GènereIllicium
EspècieIllicium verum
Joseph Dalton Hooker
Espècies
Modifica les dades a Wikidata

L'anís estelat,[1] també conegut amb altres noms populars com badiana o badiana de la Xina, gràcies a la forma en estel del seu fruit; és un arbre de la família de les Illiciàcies que fa de 2 a 5 m. d'altura amb una escorça blanquinosa. Exhala una agradable aroma molt semblant a la de l'anís verd, encara que molt més intensa.

Distribució[modifica]

L'anís estelat és originari del sud de la Xina, de Corea i del Japó, llocs on era sembrat en els temples i cementiris utilitzant la seva escorça en encens per a combatre el reumatisme. Actualment, és cultivat al sud-est dels Estats Units i en altres zones càlides i humides del continent d'Amèrica. A Europa també es conrea, encara que, es va introduir a la fi del segle XVII.

Descripció morfològica[modifica]

La planta de l'anís estrellat és un arbre perenne de color verd que pot arribar a fer 5 metres d'alt, i pel seu aspecte és molt semblant al llorer. Es caracteritza per la formació de diversos ramells els quals es componen d'un nombre variable que es formen a l'extrem d'una rama comuna. Aquest conjunt de ramells es diuen umbel·la. Aquesta planta medicinal exhala una aroma molt semblant a la de l'anís comú, encara que és molt més forta. Les seves fulles són senceres i lanceolades, amb forma d'estel.

Les flors creixen solitàriament, preseten de 15 a 20 pètals de color verd-groguenc o rosat, amb interacció espiral. El fruit, té un color marronós i es troba formats per la unió de 6 a 8 fol·licles en forma de barca que s'insereixen en forma d'estel sobre un pecíol central. Presenten una sola llavor ovoide, comprimida i brillant per fol·licle. És el fruit que dóna el nom a la planta d'anís estelat, gràcies a la seva forma característica.

Farmacologia[modifica]

La droga és el fruit sec de la planta, el qual ha de tenir com a poc 70 mg/kg d'olis essencials.

Composició química[modifica]

  • Olis essencials (5-8%) (monoterpens : t-anetol (80-90%), felandrè, cineol, estragol, fencona, anisaldehid, safrol, limonè, alfa-pinè, linalol).
  • Àcid cafeic
  • Àcid quínic
  • Àcid sikímic
  • Flavonoides. (rutina, glucòsids del kempferol)
  • Tanins: presenta importants quantitats de catèquics.
  • Triterpè|Triterpens

Accions farmacològiques[modifica]

  • Carminatiu : l'oli essencial relaxa el múscul llis dels esfínters, afavorint així l'eliminació de gasos.
  • Antiespasmòdic: l'oli essencial exerceix un efecte relaxant del múscul llis gastrointestinal i bronquial.
  • Expectorant: l'oli essencial actua directament sobre l'epiteli bronquial, exercint un efecte irritant i augmentant la producció de secrecions bronquioalveolars.
  • antisèptic
  • Antidiarreic

És utilitzat molt com a corrector organolèptic d'olors i sabors. En un ús extern és parasiticida.

Ús medicinal[modifica]

  • Afeccions respiratòries
  • Dispèpsia hiposecretores
  • Espasmes d'algunes vísceres com l'estómac, l'intestí, l'úter...
  • Flatulència, a causa d'una acumulació de gasos
  • Gastroenteritis
  • Constipats i bronquitis

A més, l'anís estelat és la font industrial de l'àcid shíkimic, ingredient primari utilitzat per a crear el medicament antigripal Tamiflu. Aquest àcid s'obté de les llavors i es converteix en un epòxid, una forma d'alcohol. Aquest procés requereix tres etapes químiques desenvolupades a baixa temperatura. S'ha comprovat que aquest medicament presenta una gran importància per a lluitar contra la grip aviar.

Ús homeopàtic[modifica]

L'anís estelat és utilitzat en forma de te a fi tractar els còlics[2] i al reumatisme[3] i les llavors són mastegades després d'un dinar per tal de fer la digestió més lleugera. Gràcies a aquest poder carminatiu és molt utilitzat en nens petits i fins i tot, en lactants.

Ús alimentari[modifica]

En les arts culinàries de la Xina és utilitzat com a una espècia per a donar un cert gust a alguns plats elaborats. Aquest, forma part de "la pols de les cinc espècies", compost format per anís estelat, canyella, pebre negre o pebre de Sechuan, embolcall de la mandarina i gingebre. A la part Occidental també s'utilitza com a espècia per a donar certs aromes als plats. És també un dels ingredients usats per a fer el brou per a la sopa de tallarines vietnamita dita phở. A França, gràcies als seus olis essencials s'utilitza en begudes exòtiques com el pastís.

Ús terapèutic i dosis[modifica]

Actualment, la dosi màxima recomanada s'estableix en:

  • Infusió (fruits): 1g/got. Un got després dels dinars.
  • Pols: 1-2g/dia, en càpsules de 300mg.
  • Extracte fluid (1:1) : 10-30 gotes, una a tres vegades al dia.
  • Tintura (1:5): 30 a 60 gotes, entre una i tres vegades al dia.
  • Extracte sec (5:1): 100 a 300mg/dia.

Toxicitat[modifica]

La infusió d'anís estelat per a nadons pot produir-los una intoxicació.[4]

Com la majoria de les plantes medicinals, l'anís estelat en la dosi recomanada no produeix cap mena de toxicitat, és acceptada com una planta de consum alimentari; tanmateix, s'ha de considerar una planta tòxica a elevades dosis, per la presència d'essència en la seva composició. Els seus efectes secundaris són efectes narcòtics, deliris, anestesia o convulsions.

Moltes vegades aquesta intoxicació és produïda per la confusió de l'anís estelat amb altres espècies semblants com l'anomenada "Illicium religiosum", "Illicium japonicum" o "Illicium anisatum", molt rica en alcaloides tòxics com la shikimina i la shikitoxina, que presenten una acció estupefaent i cardiotòxica. Per a poder-les diferenciar cal tenir en compte el contingut alcohòlic i la seva tintura.

Observacions[modifica]

L'any 2001, el ministeri espanyol de Sanitat, va decidir de retirar l'anís estelat del mercat, el qual es venia com a infusions pels nadons.

Posteriorment al 2003, la Direcció d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units, també va recomanar d'evitar el consum d'infusions d'anís estelat a causa de l'associació del consum de la planta amb diverses crisis convulsives, vòmits i agitacions. La FDA va sonar l'alarma en raó de la dificultat de diferenciar a cop d'ull l'anís estelat amb una altra espècie procedent del Japó molt semblant, la qual és tòxica.

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. DIEC
  2. Jahr, Gottlieb Heinrich Georg. Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero. Imprenta y Libreria de D. Ignacio Boix, 1846, p.95. 
  3. Nuevo manual de Medicina homeopatica: primera parte : tomo primero. Elsevier España, 2005, p.105. ISBN 8481747904. 
  4. (castellà) Revista chilena de pediatría, Intoxicación por anís estrellado: A propósito de un caso en un recién nacido

Bibliografia[modifica]

  • Taxonomy for Plants Agricultural Research Service. United States, Department of Agriculture.
  • Alonso, J.R. (2004). Tratado de Fitofármacos y nutracéuticos. Ed. Corpus. Buenos Aires.
  • Berdonces, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid.
  • Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos (2007). Catálogo de plantas medicinales. CGCOF. Madrid.
  • Vanaclocha, B. i Cañigueral, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona.
  • European Scientific Cooperative on Phytotherapy (2003). ESCOP monographs: the scientific foundation for herbal medicinal products. ESCOP.
  • Blumenthal, M. (1998). The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines. American Botanical Council. Boston.
  • Bruneton, J. (2000), Plantas tóxicas : vegetales peligrosos para el hombre y los animales. Ed. Acribia. Zaragoza.
  • Starrgrove, M.B. (2008). Herb, nutrient and drug interactions: clinical implications and therapeutic. Ed. Elsevier. St Louis.