Ana Arbizú y Flores

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAna Arbizú y Flores
Biografia
Naixement21 setembre 1825 Modifica el valor a Wikidata
Yuscarán (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1903 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Tegucigalpa (Hondures) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoetessa Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJosé Santos Guardiola Modifica el valor a Wikidata

Ana Mateo Arbizú y Flores (Yuscarán, 21 de setembre de 1825Tegucigalpa, 30 de novembre de 1903), també anomenada Ana Arbizú de Guardiola, va ser una poetessa hondurenya, considerada la primera del país.

Va néixer a la ciutat de Yuscarán el 21 de setembre de 1825,[1] filla de Calixto Arbizú Viscaya i de Santos Flores.[2][3] Lectora de les novel·les d'Alexandre Dumas, pare i fill,[4] és considerada la primera poetessa d'Hondures.[5][3] La seva primera obra literària va aparèixer a Tegucigalpa el 1847, feta en honor a la mort del seu pare. Una altra composició va aparèixer al diari La Gaceta el 1865, com a recordatori de la seva filla Gumersinda.[1]

Va ser primera dama d'Hondures, perquè el seu espòs va ser José Santos Guardiola, president d'Hondures entre 1856 i 1862,[5] amb qui es va casar el 1847.[6] Segons la historiadora Anarella Véles, ella i el seu espòs «van fer d'Hondures un país millor i amb una identitat més clara al crear els símbols patris».[7] A causa de l'assassinat de Guardiola el 1862, la família va haver d'emigrar de Comayagua, d'on eren originaris, a la capital, Tegucigalpa. El seu fill Gonzalo va ser advocat i també conreà la poesia.[5] Arbizú va morir a Tegucigalpa el 30 de novembre 1903.[2][4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cortés Cáceres, Héctor Ramón «Ana Mateo Arbizú Flores de Guardiola». Revista Yuscarán Ayer y Hoy, núm. 1, desembre 2012.
  2. 2,0 2,1 González, José. Cronología de la literatura Hondureña del siglo XX (en castellà). Tegucigalpa: Instituto Hondureño de Antropología e Historia, 2008, p. 237. 
  3. 3,0 3,1 Pagoaga, Raúl Arturo. La mujer hondureña bajo el cielo del arte, la ciencia y su influencia social (en castellà). Tegucigalpa: Imprenta Calderón, 1985, p. 24, 29. 
  4. 4,0 4,1 Guardiola Cubas, Esteban. Vida y hechos del general Santos Guardiola: biografía (en castellà). Tegucigalpa: Editorial Universitaria, 1994, p. 17, 222. 
  5. 5,0 5,1 5,2 González, José. Diccionario de literatos hondureños (en castellà). Tegucigalpa: Editorial Guaymuras, 2004. 
  6. Pérez Chávez, Porfirio. Santos Guardiola, política y guerra filibustera (en castellà). Tegucigalpa: Universidad Nacional Autónoma de Honduras, 2006, p. 18. 
  7. Montoya, Bivian «Estas son las 10 mujeres que hicieron historia en Honduras». Tu nota, 25-01-2021.