Ana Falú

Ana Falú

Biografia
Naixement	(es) Ana María Falú 1947 (76/77 anys) San Miguel de Tucumán (Argentina)
Formació	Universitat Nacional de Tucuman Universitat Tècnica de Delft
Activitat
Ocupació	arquitecta
Ocupador	Universitat Tècnica de Delft

Ana Falú (San Miguel de Tucumán, 1947) és una arquitecta argentina activista social pels drets humans i pels drets de les dones. Ha estat directora regional d'UNIFEM (avui part d'ONU Dones) per a la Regió Andina (2002-04) i per a Brasil i països del Con Sud (2004-2009). Actualment és investigadora i professora a la Universitat Nacional de Córdoba, en la qual és directora de l'INVIHAB -Institut de Recerca de l'Habitatge i Hàbitat-. En el camp de l'acció feminista va impulsar nombroses iniciatives institucionals i va contribuir des de l'inici a instal·lar els drets de les dones a la ciutat, a l'habitatge i a l'hàbitat. És cofundadora de la Xarxa Dona i Hàbitat d'Amèrica Llatina, de CISCSA, del PIEMG en la UNC, de l'Articulació Feminista Marcosur, entre altres espais d'acció a favor dels drets de les dones. El 2013 obtingué el Premi Trajectòria Feminista al costat d'altres dones argentines.

Biografia

Ana Falú va estudiar arquitectura a la seva ciutat natal, Tucumán, en la Facultat d'Arquitectura de la Universitat Nacional de Tucumán. Es graduà pocs mesos abans del cop d'estat a Argentina de 1976. Aquest esdeveniment va marcar la seva vida, ja que poc de temps després va haver de deixar el país, al costat del seu marit i dos fills: viatjà primer a Brasil i després, a causa del pla Còndor, a Holanda. Falú es va involucrar en política des d'estudiant, en grups interessats per les condicions de vida dels sectors més pobres de la població, recorrent viles i barris sense condicions d'habitabilitat. Això li va servir per iniciar el treball sobre habitatge social i les condicions de l'hàbitat. En el seu projecte de final de carrera va desenvolupar uns habitatges per a una cooperativa sucrera en què a més plantejava, amb tecnologies de baix cost, l'aprofitament de la remolta de la canya com a material per fer panells prefabricats.

Trajectòria

A Holanda va realitzar un diplomat en habitatge social en el Departament d'estudis internacionals del Bouwkunde de la Universitat de Delft. Va continuar estudiant assentaments precaris o informals, centrant-se en qüestions lligades a la tinença de la terra, als serveis i infraestructures, entenent que les persones poden construir els seus habitatges però no poden resoldre les infraestructures, encara menys quan són ocupacions en terrenys perifèrics o rurals. La seva tesi es va denominar Low Income Housing and Infraestructure.

A l'Escola d'Arquitectura de Delft va treballar com a professora en una secció de la facultat denominada del “Tercer món”. En aquesta institució farà la seva tesi doctoral sobre habitatge social a Holanda.

A principis dels 80 es va traslladar a l'Equador amb un treball de tècnica de cooperació internacional holandesa. La conjugació de diferents experiències li fa començar a treballar amb la relació entre dona i hàbitat. El treball de cooperació va ser la construcció d'unes vil·les residencials a l'Amazones equatorià per a les famílies dels treballadors del petroli. Aquest treball, el va fer conjuntament amb Fernando Chaves i Carlos Ríos, que van definir el sistema constructiu amb les fustes de la zona, i ella es va encarregar de la definició del projecte.

Els anys a l'Equador van ser d'intensa militància feminista. Es va vincular al moviment feminista del país, amb qui van anar a les primeres trobades de dones feministes d'Amèrica Llatina i Carib. Des de llavors la militància política en el feminisme transversaliza totes les seves facetes professionals i personals. Les implicacions del feminisme van donar lloc a altres temes com polítiques locals d'hàbitat i dones, convocada per María Arboleda per a un grup d'estudi amb el qual van construir un armat teòric conceptual sobre dona i hàbitat i un treball per a polítiques per a una ciutat sense violència contra les dones. Treballant amb Nacions Unides va conèixer governs i sobretot organitzacions de dones en tota Amèrica Llatina, la qual cosa la va portar a ser convidada a concursar per a la direcció d'UNIFEM a la regió andina, lloc en el qual va estar del 2002 al 2004 i per a Brasil i països del Con Sud (2004-2009). El treball en l'ONU li va permetre instal·lar més de 10 programes a la regió, un dels més importants fou el de ciutats sense violència per a les dones, ciutats més segures per a tots. Aquest programa va ser pioner i va servir per a inspirar altres programes globals.

Des de 2009 va tornar a Córdoba a la universitat i a la recerca, on dirigeix l'Institut d'Habitatge i Hàbitat de la Facultat d'Arquitectura i Urbanisme de la Universitat Nacional de Córdoba i hi fa classes.

La seva connexió amb Nacions Unides es manté i en l'actualitat (2015) forma part de l'AGGI, que és el grup assessor en gènere d'ONU Hàbitat i des del qual coordina el nucli de gènere de les universitats.

Obres

• Women in the city on Violence and Rights. Chile: Women and Habitat Network of Latin America - Editions Sur, Chile, 2009. ISBN 978-956-208-086-6. 
• Retratos de las desigualdades. Brasil: Instituto de Pesquisa Económica Aplicada (Ipea) y UNIFEM, 2008. 
• Bordes e intersticios urbanos impacto de la globalización. TU Delft, Universidad Nacional de Córdoba, Argentina y Universidad de Valparaíso, Chile, 2007. ISBN 9081195212. 
• Ciudades para convivir. Santiago de Chile: Ediciones Sur, 2007. ISBN 978-956-208-077-4. 
• Ciudades para varones y mujeres. Herramientas para la acción. CISCSA-UNIFEM Red Mujer y Hábitat América Latina, 2002 [Consulta: 16 novembre 2015].  Arxivat 2015-03-27 a Wayback Machine.
• Ciudad y vida cotidiana. Asimetrías en el uso del tiempo y del espacio. Córdoba: SECYT-UNC, 2002. ISBN 950-33-0356-7. 
• Globalización Forma urbana y Gobernabilidad. Córdoba: TU Delft. Universidad Nacional de Córdoba, Instituto Investigación de Vivienda y Hábitat. Imprenta de la UNC, 2001. ISBN 987-544-026-4. 
• Reestructuración del Estado y política de vivienda en Argentina. Buenos Aires: Centro de Estudios Avanzados, 1997.