Ana Orantes Ruiz

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAna Orantes Ruiz
Biografia
Naixement (es) Ana Orantes Ruiz
6 febrer 1937
Granada
Mort 17 desembre 1997 (60 anys)
Cúllar Vega

IMDB: nm2483152
Modifica les dades a Wikidata

Ana Orantes Ruiz (Granada, 1937 - Cúllar Vega, 17 de desembre de 1997) va ser una dona espanyola víctima de violència de gènere, que va exposar en una entrevista televisiva la violència a la qual havia estat sotmesa per part del seu exmarit. Pocs dies després del testimoniatge en televisió va ser assassinada per la seva exparella,[1] cosa que va generar gran repercussió i visibilització de la violència masclista en la societat espanyola, i com a conseqüència, la remodelació del Codi Penal.[2] Ana va ser la víctima de violència de gènere número 59 de 1997.[3]

Biografia[modifica]

Ana Orantes Ruiz va néixer a Granada en 1937. Tenia 19 anys quan va conèixer José Parejo Avivar en una celebració. José era un home molt gelós però a causa del romanç aquest aspecte va quedar en segon lloc per a Ana. Es van casar tres mesos després de conèixer-se i es van mudar a la casa dels pares d'ell.

Tres mesos després de casar-se es va produir el primer atac dels molts que va sofrir Ana durant els 40 anys de matrimoni, en el qual van tenir onze fills. José Parejo li va pegar per que ella "el va molestar" comunicant-li que acabava de tornar a casa. El sogre d'Ana va reprenre al seu fill colpejant-lo, mentre que la seva sogra, Encarnación Avivar (una dona ja coneguda per ser violenta) mantenia una actitud completament diferent: "la petonegi o la pegui, no és assumpte nostre".

Anys de maltractament[modifica]

Ana va viure quatre dècades sotmesa a un marit que mai l'havia volgut i pel qual no era més que una pertinença, un objecte al seu servei. Aquest li propinava pallisses per qualsevol motiu (com fer el sopar molt calent o massa poc).

No només ella va viure aquesta dissort. Els seus fills havien crescut entre maltractaments i abusos, a més de ser testimonis directes de les crueltats del seu pare. Francisco, el menor de tots els germans, va intentar llançar-se per la finestra a l'edat de set anys. Ana, la segona, va precipitar les seves noces i es va casar amb 14 anys per deixar de veure al seu pare i evitar que la violés (cosa que intentava des que aquesta tenia 8 anys). Quan va poder, Ana va auxiliar alguns dels seus germans: se'n va portar Charo amb 12 anys i a Jesús amb 14. José es va casar amb 17 anys, Alberto amb 18 i Rafael amb 20 (el que més temps va suportar).[4]

Després de denunciar la situació en reiterades ocasions, la dona va aconseguir que una sentència judicial la separés del seu marit el 1995, encara que la va obligar a seguir convivint amb l'home: ella vivia en el pis d'a dalt del xalet amb els seus dos fills no emancipats, i el seu exmarit en el de baix.

Evidentment, com Ana s'allotjava en el pis superior de l'habitatge i l'agressor romania en la planta baixa, l'assetjament i els maltractaments van continuar. Així van passar dos anys en els quals, segons van manifestar posteriorment els veïns, les agressions, baralles i discussions entre ells havien estat freqüents malgrat les denúncies que la dona interposava contra el seu exmarit.

Entrevista[modifica]

Després de divorciar-se del seu marit, Ana va acudir valentament el dia 4 de desembre de 1997 al programa televisiu de Canal Sur De tarde En Tarde, presentat per Irma Soriano, per donar testimoniatge de la seva situació. Allí, acompanyada per la seva filla menor Raquel - asseguda en la graderia dels espectadors -, va relatar amb una ferma enteresa, alhora que de manera colpidora, com havien estat els seus quaranta anys en un matrimoni plagat d'humiliacions, calvari i maltractaments.[5]

Va afirmar que l'agredia amb contínues pallisses, la forçava "borratxo" a mantenir relacions sexuals, la insultava constantment i que amb el pas dels anys li va prohibir visitar a la seva família. A més de, entre d'altres pertorbadors records, va al·legar la ja comentada violència que el seu exmarit exercia contra els seus propis fills, fins i tot amb intents d'abús sexual cap a algunes de les seves filles, a força de tocaments a les cames. Va presentar una realitat que moltes altres dones sofrien però que no s'atrevien a esmentar.

L'entrevista va ser molt comentada pels veïns i va provocar les ires del seu exmarit. Segons diversos testimonis que van declarar davant la Guàrdia Civil, ell va prometre venjar-se.

Més tard, veïns de la localitat granadina van assegurar que la víctima temia per la seva vida en els últims dies després d'haver aparegut en televisió, i que fins i tot havia comentat a la peixatera "em menjaré les gambes aquest Nadal si és que segueixo amb vida".

Assassinat[modifica]

El dimecres 17 de desembre de 1997 cap a les 14:00h, catorze dies després de l'emissió d'aquesta entrevista televisiva, José Parejo va dur a terme la seva venjança (pel que ell considerava "un acte de rebel·lia" i un afront de la seva exdona). Després de donar-li tal pallissa que la va deixar inconscient, la va lligar a una cadira al pati del domicili familiar (al carrer Serval a Cúllar Vega), la va ruixar de gasolina i la va cremar viva davant d'un dels seus fills menors, de 14 anys que tornava del col·legi en aquest moment i que va ser qui va alertar als veïns i aquests van cridar a la policia. Quan la Guàrdia civil va arribar i va apagar el foc sobre Ana, ja no va poder fer res per ella. Ana tenia 60 anys.[6] El dia del funeral, centenars de granadins van abrigallar al fèretre d'Ana Orantes amb grans aplaudiments i llàgrimes.

La Guàrdia Civil va engegar un dispositiu per detenir a l'assassí, que s'havia donat a la fugida. Dues hores i mitjana després, es va lliurar als agents, i va ser traslladat a la caserna.

Va ser sentenciat a 17 anys de presó. Set anys després del crim, el 17 de novembre del 2004, José Parejo va morir a l'Hospital Ruiz de Alda de Granada després d'un infart al miocardi sofert a la presó.[7]

Memòries[modifica]

En el municipi de Cúllar Vega es va erigir un monument en forma de monòlit en record d'Ana Orantes i Encarnación Rubio, ambdues víctimes mortals de la violència masclista. Cada any, el 25 de novembre, se celebra al costat d'aquest monòlit l'acte institucional municipal del Dia Internacional Contra la Violència vers les dones, amb lectura del manifest aprovat en el ple consistorial, i la intervenció d'associacions i els diferents sectors de la comunitat educativa de Cúllar Vega: AMPAs i centro/alumnat.[8][9]

La periodista i feminista Nuria Varela va publicar en 2012 un llibre titulat La voz ignorada. Ana Orantes y el fin de la impunidad amb el desig de «homenatjar a una dona que va perdre la seva vida per la veritat i que, gràcies a la seva valentia, va aconseguir sacsejar la consciència d'un país, modificar les seves lleis, trencar el silenci i introduir al debat públic i l'agenda política el que fins llavors era una qüestió circumscrita a l'àmbit privat».[10]

Referències[modifica]

  1. País, Ediciones El «Recordando a Ana Orantes, cuyo testimonio cambió la visión de la violencia machista» (en castellà). , 30-09-2017 [Consulta: 27 novembre 2017].
  2. «El asesinato de Ana Orantes: un antes y un después en la violencia machista en España» (en castellà). , 17-11-2017 [Consulta: 27 novembre 2017].
  3. País, Ediciones El «Un centenar de personas despide entre aplausos el ataúd de la mujer quemada viva por su ex marido» (en castellà). , 19-12-1997 [Consulta: 27 novembre 2017]. «Ana Orantes había denunciado los maltratos de su esposo, José Parejo, de 61 años, en 15 ocasiones. Bajo el aguacero, el féretro de la víctima número 59 de la violencia doméstica en 1997 recibió un largo aplauso.»
  4. La familia de Ana Orantes se reúne para recordar el asesinato de su madre hace 20 años, El País, 17 de desembre de 2017
  5. Ana Orantes: un asesinato que removió conciencias, La Vanguardia, 17 de desembre de 2017
  6. «Un hombre mata a su ex mujer prendiéndole fuego tras atarla». [Consulta: 30 setembre 2017].
  7. ABC. «Muere en la cárcel el asesino de Ana Orantes, a quien quemó viva | Nacional | Nacional - Abc.es». [Consulta: 30 setembre 2017].
  8. Monolito en memoria de Ana Orantes y Encarnación Rubio, El País, 25 de novembre de 2004
  9. El pueblo de la asesinada Ana Orantes conmemora el día contra la violencia, El País, 25 de novembre de 2005
  10. Nuria Varela homenajea a Ana Orantes en ‘La voz ignorada’

Enllaços externs[modifica]