Anadenanthera colubrina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAnadenanthera colubrina Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN62478 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuMimoseae
GènereAnadenanthera
EspècieAnadenanthera colubrina Modifica el valor a Wikidata
Brenan, 1955
Nomenclatura
BasiònimMimosa colubrina Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Anadenanthera colubrina és una espècie de planta psicotròpica. És un arbre estretament relacionat amb Anadenanthera peregrina. Fa de 5 a 20 m d'alt i té el tronc amb moltes espines.[1] Les fulles se semblen a les de la mimosa, fan cap a 30cm de llarg i es repleguen de nit.[2] A Xile, A. colubrina floreix de setembre a desembre i presenta tavelles de setembre a juliol.[3] al Brasil A. colubrina rep "alta prioritat" en l'estatus de conservació.[1]

Distribució[modifica]

A. colubrina es troba a l'Argentina, Bolívia, Brasil, l'Equador, Paraguai, el Perú, Cuba,i Maurici.[4]

Condicions de creixement natural[modifica]

A. colubrina creix a altituds de 315-2200 m aproximadament amb pluviometries anuals de 250-600 mm i temperatures mitjanes al voltant de 21 °C. En bones condicions creix ràpidament amb 1-1.5 m/any.[5] Acostuma a créixer de la sabana a la selva seca. Al cap de dos anys de la germinació ja floreix.[6]

Usos[modifica]

Alimentació[modifica]

De l'escorça se'n fa una beguda dolça.

Goma[modifica]

Similar a la goma aràbiga.[7]

Taní[modifica]

El taní d'A. colubrina es fa servir en la indústria adobera

Medicina tradicional[modifica]

La seva goma és expectorant.[8]

Fusta[modifica]

Anadenanthera colubrina, fulles i flors
Anadenanthera colubrina, fruits

Al nord-est del Brasil, es fa servir per a la construcció (portes, bastiments de finestres, etc.)[9] També serveix de combustible. Es fa servir per a tanques, puix que als tèrmits no els agrada.

Compostos químics[modifica]

Com droga[modifica]

Els xamans sud-americans i segurament els inques, utilitzaven la droga tradicionalment.[12] Per a fer una substància psicodèlica anomenada ‘'vilca o cebil, es torren les llavors de la planta fins que es trenquen com les rosetes de blat de moro. Amb això es facilita treure la pela de les llavors i que se'n pugui fer una pols.que es mescla amb calç amb el qual reacciona. A, colubrina té 12% de la substància activa bufotenina.[13] Com que la butofenina es metabolitza ràpidament els efectes de la droga són de curta durada.

Varietats botàniques[modifica]

  • Anadenanthera colubrina (Vell.Conc.) Brenan var. cebil (Griseb.) Altschul
  • Anadenanthera colubrina (Vell.Conc.) Brenan var. colubrina

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Monteiro JM, de Almeida Cde F, de Albuquerque UP, de Lucena RF, Florentino AT, de Oliveira RL «Use and traditional management of Anadenanthera colubrina (Vell.) Brenan in the semi-arid region of northeastern Brazil». J Ethnobiol Ethnomed, 2, 2006, pàg. 6. DOI: 10.1186/1746-4269-2-6. PMC: 1382198. PMID: 16420708.
  2. «Diccionarios Botánicos». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 18 agost 2010].
  3. Angelo Z, Dante and Capriles, José M. La Importancia de las Plantas Psicotrópicas para la Economía de Intercambio y Relaciones de Interacción en el Altiplano sur Andino. Chungará (Arica). Volumen Especial, 2004. Pages 1023-1035. Chungara, Revista de Antropología Chilena. ISSN 0717-7356.
  4. ILDIS LegumeWeb
  5. Desiccation and storage of Anadenanthera colubrina beans. Arxivat 2006-07-16 a Wayback Machine. International Plant Genetic Resources Institute (IPGRI). Edilberto Rojas Espinoza. Abstract available here.
  6. «Ethnobotanica.org Anadenanthera spp.». Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 18 agost 2010].
  7. Anadenanthera: Visionary Plant of Ancient South America By Constantino Manuel Torres, David B. Repke, p. 98
  8. Plantamed (Portuguès)
  9. «Storage Biology of Tropical Tree Beans». Arxivat de l'original el 2006-07-16. [Consulta: 18 agost 2010].
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 «UNO». Arxivat de l'original el 2005-01-20. [Consulta: 18 agost 2010].
  11. 11,0 11,1 Dr. Duke's Arxivat 2004-11-10 a Wayback Machine. Phytochemical and Ethnobotanical Databases
  12. Ott, Jonathan. Shamanic Snuffs or Enthogenic Errhines. EthnoBotanica, 2001, p. 90. ISBN 1-888755-02-4. 
  13. Ott J «Pharmañopo-psychonautics: human intranasal, sublingual, intrarectal, pulmonary and oral pharmacology of bufotenine». J Psychoactive Drugs, 33, 3, 2001, pàg. 273–81. PMID: 11718320.

Enllaços externs[modifica]