Vés al contingut

Anamaría Font

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAnamaría Font

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Anaco (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Texas a Austin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica teòrica i teoria de cordes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central de Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Premis


LinkedIn: anamaria-font-99026b74 Modifica el valor a Wikidata

Anamaría Font Villarroel (Anaco, 29 de setembre de 1959) és una física teòrica veneçolana i professora de la Universitat Central de Veneçuela (UCV). La seva recerca s'ha centrat en models sobre els components primordials de la matèria en el context de la teoria de cordes.

Font ha contribuït al desenvolupament de la compactació dimensional de Calabi-Yau i va introduir el concepte de dualitat-S a la teoria de supercordes, contribuint a la segona revolució de les supercordes. El 2023, va ser inclosa a la llista de 100 Women de la BBC.[1]

Primers anys i educació

[modifica]

Anamaría Font Villarroel va néixer a Anaco, Veneçuela. Va obtenir la seva llicenciatura en física, Cum Laude el 1980 a la Universitat Simón Bolívar, a Caracas, Veneçuela.[2]

Carrera acadèmica

[modifica]

Font va rebre un doctorat a la Universitat de Texas a Austin el 1987, sota la supervisió d'Austin Gleeson. La seva tesi doctoral es va titular Four-Dimensional Supergravity Theories Arising from Superstrings (Teories de la supergraventat en quatre dimensions que sorgeixen de les supercordes).[3] Mentre feia el seu doctorat, va rebre classes del físic premi Nobel Steven Weinberg.[2] Després de completar el seu doctorat, es va traslladar a França per treballar com a becària postdoctoral al Laboratori de Física de Partícules d'Annecy-le-Vieux (LAPP).[2] Des de 1989, és professora de física a la Universidad Central de Veneçuela a Caracas, Veneçuela.[4][5] També va ser professora visitant al Centre Arnold Sommerfeld[6] de física teòrica a Munic, Alemanya.[7]

El seu article titulat "Dualitat d'acoblament fort-feble i efectes no perturbadors en la teoria de cordes"[8] va tenir una gran influència en la segona revolució de les supercordes el 1995. Va ser en aquest article on es va utilitzar per primera vegada el terme dualitat-S en aquest context.[9][2]

El 2013, Font va ser elegida membre de l'Acadèmia Mundial de Ciències (TWAS) per a l'avenç de la ciència als països en desenvolupament.[10]

Font ha participat activament en projectes relacionats amb l'educació en física i matemàtiques a Veneçuela i altres països.[11][12][13][14] El juliol de 2018, la revista Physics Today va publicar una entrevista a Font sobre l'estat de la ciència a Veneçuela.[15] La base de dades de publicacions INSPIRE-HEP va incloure tres de les seves notòries publicacions a la seva base de dades.[16]

És membre de l'Organització de Dones a la Ciència per al Món en Desenvolupament (OWSD).[17]

Font també és investigador associada de l'IFT (Institut de Física Teórica) de Severo Ochoa.[18]

Honors i premis

[modifica]

L'any 1991, Font va ser guardonada amb el Premi de Ciència Lorenzo Mendoza Fleury. Atorgat per la indústria privada nacional del país, el premi reconeix la tasca dels científics veneçolans, i és el premi científic més important de Veneçuela.[19]

El 1998 va ser guardonada, juntament amb Fernando Quevedo, al Premi ICTP en el camp de la Física d'Altes Energies (en honor a Chen Ning Yang).[5][20]

L'any 2023, Font va rebre el premi L'Oréal-UNESCO per a les dones i la ciència, en representació d'Amèrica Llatina.[21]

El novembre de 2023, Font va ser nomenada a la llista de 100 Women de la BBC.[22]

Referències

[modifica]
  1. TalCual. «Física venezolana Anamaría Font entre las 100 mujeres más influyentes de la BBC en 2023» (en castellà). TalCual, 21-11-2023. [Consulta: 23 novembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «López, L., & Ranaudo, M. A. (2016). Mujeres en Ciencia: Venezuela».
  3. Font Villarroel, A. Four-dimensional supergravity theories arising from superstrings (tesi), 1987. OCLC 4434458540. 
  4. Contreras, Carolina. «Te contamos quién es Anamaría Font, la física venezolana que premió la Unesco» (en castellà). OceanDrive, 05-06-2023. [Consulta: 1r gener 2024].
  5. 5,0 5,1 «Anamaria Font». fisica.ciens.ucv.ve.
  6. «Arnold Sommerfeld Center - LMU Munich». www.theorie.physik.uni-muenchen.de.
  7. «Faculty of Physics LMU ASC». [Consulta: 14 març 2021].
  8. Font, A.; Ibáñez, L.E.; Lüst, D.; Quevedo, F. Physics Letters B, 249, 1, 10-1990, pàg. 35–43. Bibcode: 1990PhLB..249...35F. DOI: 10.1016/0370-2693(90)90523-9.
  9. «A Brief History of String Theory». A: An Introduction to String Theory and D-Brane Dynamics, 2004, p. 1–8. DOI 10.1142/9781848162150_0001. ISBN 978-1-86094-427-7. 
  10. «Font, Anamaría». TWAS.
  11. «Organizing committee». fisica.cab.cnea.gov.ar. Arxivat de l'original el 2020-02-15. [Consulta: 1r gener 2024].
  12. «6th ICTP Latin-American String School (Mexico City)». www.ictp-saifr.org.
  13. «4th Joint Dutch-Brazil School on Theoretical Physics». www.ictp-saifr.org.
  14. «2003 Colombia». archive.schools.cimpa.info. Arxivat de l'original el 2020-02-15. [Consulta: 1r gener 2024].
  15. Aut, Feder Toni author Physics Today, 10-07-2018. DOI: 10.1063/PT.6.4.20180710a.
  16. «INSPIRE HEP». Arxivat de l'original el 19 abril 2021.
  17. «Font, Anamaria». owsd.net, 15-06-2015.
  18. «Anamaría Font, SO(IFT) Research Associate, has beeen [sic awarded in the 25th annual L'Oréal-UNESCO International Prize 'Women and Science' | Instituto de Física Teórica]». www.ift.uam-csic.es. [Consulta: 20 juny 2023].
  19. «Premio Fundacion Empresas Polar "Lorenzo Mendoza Feury"», 14-03-2021. Arxivat de l'original el 1 febrer 2019.
  20. International Center for Theoretical Physics. «ICTP Prize winners 1998». ICTP. Arxivat de l'original el 4 juliol 2018. [Consulta: 14 març 2021].
  21. «Discover the laureates of the 25th L'Oréal-UNESCO For Women in Science International Awards | UNESCO» (en anglès). www.unesco.org. [Consulta: 14 juny 2023].
  22. «BBC 100 Women 2023: Who is on the list this year?» (en anglès britànic). BBC News, 23-11-2023. [Consulta: 24 novembre 2023].