Ananies de Xirak
 Bust modern d'Ananies al Matenadaran, (Erevan).  | |
| Nom original | (hy) Անանիա Շիրակացի |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (hy) Անանիա c. 610 Xirak (Imperi Romà d'Orient) |
| Mort | c. 685 (74/75 anys) Aniavan (Imperi Romà d'Orient) |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Armenis |
| Formació | Monestir de Dprevank |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, astronomia i història natural |
| Ocupació | matemàtic, filòsof, cartògraf, geògraf, historiador, astrònom, alquimista |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Família | Kamsarakan |
Ananies de Xirak (armeni: Անանիա Շիրակացի) (Xirak, c. 610 - Aniavan, c. 685) va ser un científic armeni del segle VI dC.
Vida i Obra[modifica]
El poc que es coneix de la seva vida procedeix d'una breu autobiografia, probablement per a fer d'introducció a algun dels seus llibres, en la qual dona alguns detalls sobre la seva educació i sobre la seva activitat docent.[1] Procedia d'una família benestant, probablement de la casa de Kamsarakan.[2] Desil·lusionat amb el nivell d'estudis al seu país, va marxar a Trebisonda per estudiar amb el mestre Tíquic, estant-s'hi probablement des del 631 fins al 638.[3] A continuació va retornar a Armènia per dedicar-se a la docència.
Fins a finals del segle XIX les seves obres estaven atribuïdes a Moisès de Khoren.[4] La seva obra més notable és Aṥxarhac'oyc', traduïda normalment com La Geografia, en la qual, després d'una introducció cosmològica, fa una descripció de tots els continents de l'univers conegut.[5] El seu nivell de detall és considerable, ja que arriba a descriure punts tan allunyats com Cadis, Ceuta o Tànger.[6]
També és obra seva el K'nnikon, traduït com Canon, que és una introducció sistemàtica al quadrivium.[7]
A més d'aquestes dues obres, es conserven obres seves d'astronomia,[8] de geografia,[9] de cronologia[10] i de matemàtiques.[11] Entre aquestes últimes destaca una col·lecció de vint-i-quatre problemes d'aritmètica, amb el títol de Problemes i Solucions.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Orengo, 2020, p. 9.
- ↑ Greenwood, 2011, p. 144.
- ↑ Greenwood, 2011, p. 151.
- ↑ Hewsen, 1968, p. 32.
- ↑ Schütz, 1998, p. 248.
- ↑ Soto Chica, 2015, p. 143 i ss.
- ↑ van Lint, 2018, p. 68.
- ↑ Hewsen, 1968, p. 40.
- ↑ Hewsen, 1968, p. 44.
- ↑ Hewsen, 1968, p. 45.
- ↑ Hewsen, 1968, p. 42.
- ↑ Greenwood, 2011, p. 159.
Bibliografia[modifica]
- Greenwood, Tim «A Reassessment of the Life and Mathematical Problems of Anania Širakac'i» (en anglès). Revue des Études Arméniennes, Vol. 33, 2011, pàg. 131-186. DOI: 10.2143/REA.33.0.2144982. ISSN: 0080-2549.
- Hewsen, Robert H. «Science in Seventh-Century Armenia: Ananias of Sirak» (en anglès). Isis, Vol. 59, Num. 1, 1968, pàg. 32-45. DOI: 10.1086/350333. ISSN: 0021-1753.
- Orengo, Alessandro «L’Autobiographie d’Anania Širakac'i» (en francès). Orientalia Christiana Periodica, Vol. 86, Num. 1, 2020, pàg. 9-18. ISSN: 0030-5375.
- Schütz, Edmond «The Geography of Ananias of Shirak. (Ašxarhačoyč)» (en anglès). Acta Orientalia Academiae Scientarium Hungaricae, Vol. 51, Num. 1-2, 1998, pàg. 248-251. ISSN: 0001-6446.
- Soto Chica, José. «Una Noticia Oriental ignorada sobre Ceuta y las Mauritanias». A: Jaime Vizcaino Sánchez, Rosalia Rodríguez López, Juan Ramón Robles Reyes (eds.). Navegando en un mar sin orillas (en castellà). Editorial Universidad de Almería, 2015, p. 139-154. ISBN 978-84-16027-97-2.
- van Lint, Theo. «Ananias of Shirak». A: Oliver Nicholson (ed.). The Oxford Dictionary of Late Antiquity (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 68. ISBN 978-0-19-866277-8.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ananies de Xirak» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.