Andrés Lewin-Richter

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAndrés Lewin-Richter
Andrés Lewin-Richter.jpg
Andrés Lewin-Richter el dia de la inauguració de "Phonos, 40 anys de música electrònica a Barcelona", al Museu de la Música de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Andrés Lewin-Richter Osiander Modifica el valor a Wikidata
22 març 1937 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Miranda de Ebro (Burgos) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0506847 Musicbrainz: c6d3532e-c593-47e0-a6e3-1e68d866f838 Discogs: 842940 Modifica el valor a Wikidata

Andrés Lewin-Richter Ossiander (Miranda de Ebro, Burgos, Espanya, 1937) és enginyer industrial i compositor musical.

Biografia[modifica]

Lewin-Richter està inscrit en el grup dels anomenats "compositors intergeneracional", classificació desenvolupada per Tomás Marco, que es refereix als autors que van néixer al voltant del 1940, i per això no poden ser inclosos en la "Generación del 51", encara que la majoria d'ells hagin estat influenciats per ella. L'any 1956 va començar a difondre la música contemporània per mitjà d'una sèrie de conferències impartides a Espanya, Estats Units i Mèxic. Aquesta pauta serà constant al llarg de tota la seva carrera professional, dedicant-se progressivament d'una manera específica a la música electrònica i electroacústica. El Club 49, dinamitzat per Joan Prats, era un reducte de l'expressió artística alternativa. A la dècada del 1960 va expandir l'activitat cultural cap a la música, perquè l'objectiu en aquest camp era mostrar tota mena de creació musical, no important la seva finalitat, estètica o procedència. Aquest sector musical acabaria anomenant-se Música Oberta.[1]

L'any 1962 Lewin-Richter aconseguí una beca Fulbright que li va permetre treballar durant tres anys al Columbia Princetown Electronic Music Center de Nova York, estudiar acústica amb Cyril Harris i música elaborada amb mètodes electroacústics amb Vladimir Ussachevsky, Mario Davidovsky i d'Edgar Varèse.[2] És considerat un pioner de les músiques electroacústiques a l'Estat Espanyol, Tornant a Barcelona, l'any 1975, fundà amb Josep Maria Mestres Quadreny l'Estudio de Música Electroacústica Phonos (avui Phonos) -que s'instal·là inicialment a casa seva-. També participà en la creació del Grup Instrumental Català (GIC).[3]

En les seves obres utilitza una gran diversitat de materials, tècniques i llenguatges per a crear un nou univers sonor en el qual els recursos electrònics amplien les possibilitats tímbriques dels instruments.

Obra[modifica]

Les composicions d'Andrés Lewin-Richter es basen, sobretot, en la música electroacústica, amb un catàleg extens amb obres per a instruments sols, per a grups de cambra, música vocal, música per a dansa, teatre i audiovisuals.[4]

Referències[modifica]

  1. Urbelz Aja, Inés «Lewin-Richter Ossiander, Andrés». Diccionario de la música española e iberoamericana, 2000, pàg. 905-907.
  2. «Andrés Lewin-Richter». Fundación Juan March. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. «Andrés Lewin-Richter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2015].
  4. «Catalog of works». Universitat Pompeu Fabra. Arxivat de l'original el 5 de febrer 2015. [Consulta: 5 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica]