Andrés Lewin-Richter

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAndrés Lewin-Richter
Andrés Lewin-Richter.jpg
Andrés Lewin-Richter el dia de la inauguració de "Phonos, 40 anys de música electrònica a Barcelona", al Museu de la Música de Barcelona
Dades biogràfiques
Naixement Andrés Lewin-Richter Ossiander
1937 (79/80 anys)
Activitat professional
Ocupació Compositor
Modifica dades a Wikidata

Andrés Lewin-Richter Ossiander (*1937-) és enginyer industrial i compositor musical, nascut a Miranda de Ebro, Burgos (Espanya) el 1937.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Lewin-Richter està inscrit en el grup dels anomenats "compositors intergeneracional", classificació desenvolupada per Tomás Marco, que es refereix als autors que van néixer al voltant del 1940, pel que no poden ser inclosos a la "Generación del 51", encara que la majoria d'ells hagin estat influenciats per ella. L'any 1956 va començar a difondre la música contemporània per mitjà d'una sèrie de conferències impartides a Espanya, Estats Units i Mèxic. Aquesta pauta serà constant al llarg de tota la seva carrera professional, dedicant-se progressivament d'una manera específica a la música electrònica i electroacústica. El Club 49, dinamitzat per Joan Prats, era un reducte de l'expressió artística alternativa. A la dècada del 1960 va expandir l'activitat cultural cap a la música, perquè l'objectiu en aquest camp era mostrar tot tipus de creació musical, no important la seva finalitat, estètica o procedència. Aquest sector musical acabaria anomenant-se Música Oberta.[1]

L'any 1962 Lewin-Richter aconseguí una beca Fulbright que li va permetre treballar durant tres anys al Columbia Princetown Electronic Music Center de Nova York, estudiar acústica amb Cyril Harris i música elaborada amb mètodes electroacústics amb Vladimir Ussachevsky, Mario Davidovsky i d'Edgar Varèse.[2] És considerat un pioner de les músiques electroacústiques a l'Estat Espanyol, Tornant a Barcelona, l'any 1975, fundà amb Josep Maria Mestres Quadreny l'Estudio de Música Electroacústica Phonos (avui Phonos) -que s'instal·là inicialment a casa seva-. També participà en la creació del Grup Instrumental Català (GIC).[3]

En les seves obres utilitza una gran diversitat de materials, tècniques i llenguatges per a crear un nou univers sonor en el qual els recursos electrònics amplien les possibilitats tímbriques dels instruments.

Obra[modifica | modifica el codi]

Les composicions d'Andrés Lewin-Richter es basen, sobretot, en la música electroacústica, amb un catàleg extens amb obres per a instruments sols, per a grups de cambra, música vocal, música per a dansa, teatre i audiovisuals.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Urbelz Aja, Inés «Lewin-Richter Ossiander, Andrés». Diccionario de la música española e iberoamericana, 2000, pàg. 905-907.
  2. «Andrés Lewin-Richter». Fundación Juan March. [Consulta: 5 febrer 2015].
  3. «Andrés Lewin-Richter» (en català). Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 5 febrer 2015].
  4. «Catalog of works». Universitat Pompeu Fabra. [Consulta: 5 febrer 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]