Edgar Varèse

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEdgar Varèse
Edgard Varese.gif
Nom original (fr) Edgard Varèse
Biografia
Naixement 22 desembre 1883
París
Mort 6 novembre 1965 (81 anys)
Nova York
Religió Ateisme
Educat a Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg i director d'orquestra
Gènere artístic Òpera i música clàssica
Moviment Avantguardisme i música clàssica del segle XX
Mestre Charles-Marie Widor, Albert Roussel i Vincent d'Indy
Estudiant Chou Wen-chung Tradueix i André Jolivet

IMDB: nm0889679
Modifica dades a Wikidata

Edgar Varèse (París, 22 de desembre de 1883 - Nova York, 6 de novembre de 1965) fou un compositor francès, un dels innovadors del segle XX per l'ús de música electrònica en les seves composicions.[1]

Va estudiar amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum de París (1903-1905) i amb Charles Widor al Conservatori de París (1905-1907). Va viatjar a Berlín, on va conèixer Strauss i Busoni. El 1913 va tornar a París, però el 1915 va emigrar a Nova York. La seva primera obra (ja que va destruir les seves obres anteriors) és Amériques per a gran orquestra (1921), amb reminiscències de Debussy i Stravinski.

El 1921, amb Carlos Salzedo, va fundar la International Composers' Guild. Va interpretar algunes de les seves obres per a conjunts petits, principalment vents i percussió, on va presentar de forma compacta les innovacions d'Amèriques: Hyperprism (1923), Octandre (1923 i amb coreografia anys més tard de Félix Blazka) i Intégrales (1925). Amb Arcana (1927) va retornar a l'orquestra i va posar fi al seu període més productiu. Durant aquest període a Nova York va donar lliçons i entre altres alumnes va tenir a Ignacio Fernández Esperón.

Va residir a París durant cinc anys, durant els quals va escriure Ionisation per a orquestra de percussió (1931). També es va interessar pels instruments electrònics i va compondre per a dos Theremins o ones Martenot a Equatorial per a baix, metalls, teclat i percussió (1934). Densitat 21.5 (1936) va ser la seva última obra completada en les dues dècades següents. Durant aquest temps va fer plans per a Espace, obra que faria ús simultani d'ones de ràdio de tot el món. Durant els anys 1950 a més de compondre donava lliçons, tenint entre els seus alumnes a Luc Ferrari.[2] Gràcies al desenvolupament de la música electrònica, va produir Déserts, per a vent, percussió i cinta (1954) i un Poème électronique (1957-1958). Els seus últims anys es va dedicar a projectes sobre la nit i la mort, com Nocturnal, obra inconclusa, per a cor i orquestra de cambra (1961).

Les seves obres han influenciat a compositors d'avantguarda com Frank Zappa i Henry Dixon Cowell.

Vida[modifica]

Varese va passar una part de l’infància a Paris i una altra part a Borgonya, on hi tenia familiars materns, regió amb la que tenia un vincle molt estret. De fet, la seva primera obra orquestral la va anomenar Bourgogne. El 1893 la família Varèse s’instal·là a Torí, on el seu pare –Henri Varèse-, pretenia que el seu fill Edgar estudiés una carrera comercial, el va encaminar cap als estudis de matemàtiques i enginyeria. Però Edgar es va oposar a la voluntat del seu pare i va començar els estudis musicals amb Giovanni Bolzoni al 1900 i ben aviat ja compongué una òpera pels seus companys d’escola.

Va marxar a Paris el 1903 i l’any següent entrà a l’Schola Cantorum, on els seus mestres foren Roussel (composició, contrapunt i fuga), Bordes (musica pre-classica), i Vincent d’Indy (direcció). Al 1905 va deixar l’Schola Cantorum per anar a classes de composició amb Charles-Marie Widor al Conservatori.[3]

Dos anys després, al 1907, va deixar Paris per anar a Berlin. Allà conegué a Hofmannsthal, qui va donar a conèixer la música de Varèse a Richard Strauss i aquest va convèncer a Stransky per interpretar Bourgogne el 1910. A partir d’aquí començà a tenir molts contactes amb els músics més importants del moment. Va fer diverses visites a Paris, on va conèixer Rolland i Debussy, a qui va mostrar l’atonalisme de Schoenberg (Varèse havia sentit Pierrot lunaire el 1912 a Berlin).

El 1913 tornà a Paris, deixant molts dels seus manuscrits a Berlin, on foren destruïts degut a un incendi a casa seva. A Paris va conèixer a Jean Bertrand i el seu instrument elèctric, el “dyanphone”, i va prendre molt interès amb aquest.[4]

Allà també va contactar amb artistes com Apollinaire, Satie i Cocteau, però aviat, el 1916, va deixar Europa i es va establir a Nova York. El 1918 comença la que seria la seva obra principal, Amériques per a gran orquestra. Posteriorment compongué Hyperprisme (1922) per a vents i percussió, Arcanes (1927) per a gran orquestra, Ionisation (1929-1931) per a 13 percussionistes i Densité 21,5 (1935).

El seu treball Déserts (1954) integra sons gravats en cinta amb instruments de vent, percussió i piano. Poème électronique (1958) es va presentar a l'exposició mundial de Brussel·les.

Va participar a la fundació del Gremi Internacional de Compositors l'any 1921 i l'Associació Panamericana de Compositors l'any 1927.

El 1962 va ser elegit per l'Institut Nacional d'Arts i Lletres, la Real Academia Sueca, i va rebre el Premi Arts Creatives de la Universitat Brandeis. Un any després va rebre el primer premi Koussevitsky de gravació internacional. Va morir el 6 de novembre de 1965.[5]

Obra[modifica]

Va ser un explorador incansable de les noves tècniques i de les seves possibilitats d'aplicació al llenguatge musical. En la seva faceta compositiva es veia a si mateix com un investigador del desconegut, i considerava que la música era un "art científic", una disciplina pròxima a les matemàtiques en què el compositor havia de col·laborar amb científics per dur a terme els seus projectes.

Va ser influenciat des de molt jove per Satie, Debussy, Berlioz i R. Strauss, així com per Busoni. Des de molt aviat es va veure atret per les propietats físiques del so que va voler explorar a través de les seves composicions, fins al límit, i la seva influència va durar dècades, essent pioner de l'electroacústica. Fixava la seva atenció en algunes de les seves qualitats: el timbre instrumental (color), utilitzat des de la forma més agressiva al major refinament i en gran varietat d'instruments; el ritme, primitiu i generador d’àmplies dinàmiques gairebé sempre abruptes.

Ambdues qualitats sonores condicionaren el seu entusiasme pels mitjans electrònics i les noves sonoritats: Theremin, Martenot, cinta magnètica pre-gravada, que li va permetre desenvolupar la seva idea d'espai sonor. I per últim convé indicar una constant en les seves estructures musicals: la idea fixa, unes vegades una simple nota i la seva apoiatura, repetitiva, com a base de desenvolupament.[6]

Aportació a la música[modifica]

L'any 1919 va fundar la Nova Orquestra Simfònica, una agrupació amb l'objectiu de difondre la música moderna. El 1921 va crear el Gremi de Compositors Internacionals juntament amb l'artista franco-americà Carlos Salzedo. Aquesta organització, que es mantingué activa durant sis anys, organitzava concerts amb obres de compositors contemporanis com Schoenberg, Stravinsky, Alban Berg, Webern o el propi Varèse.

Després del cessament de les activitats de l'organització, Varèse va contribuir a fundar la Societat Panamericana de Compositors (1928-34), dedicada a promocionar la música experimental als Estats Units, Amèrica Llatina i Europa.

Entre 1928 i 1933 va tornar a traslladar la seva residència a París. En aquesta època es va començar a interessar per l'estudi de les possibilitats dels instruments electrònics i, amb les seves indicacions, l'enginyer rus León Theremin va crear l'instrument que porta el seu nom, el thérémine o ondas thérémine. El 1937 va començar a donar classes de composició i orquestració en una escola d'art de Santa Fe, i l'any següent es va traslladar a Los Ángeles i posteriorment a Nova York. Allí va fundar l'any 1943 el Gran Cor de Nova York, que es va mantenir en actiu fins a 1947 i el seu repertori estava centrat en la música coral renaixentista i barroca. Després de la dissolució del cor, Varèse va acceptar un lloc de lector de composició a la Universitat de Colúmbia (Nova York), a més d'assistir com a professor al curs d'estiu de música contemporània de Darmstadt en 1950.

En la dècada dels anys cinquanta, Varèse va aconseguir fer realitat alguns dels projectes que s'havia planejat gràcies a l'obtenció d'una gravadora Ampex. Aquest aparell li va permetre recopilar sons per a les parts de la cinta magnètica de la seva obra Déserts, que va ser completat als estudis de la RTF (Radiodiffusion-Télévision Française) el 1954 i estrenà aquell mateix any a París.[3]

Obres que han sobreviscut[modifica]

  • Un grand sommeil noir (P. Verlaine), lv, pf (1906)
  • Amériques, orch, ?1918–1921
  • Philadelphia, Academy of Music, 9 April 1926, Philadelphia Orchestra, cond. Stokowski; rev. 1927, Paris, Maison Gaveau, 30 May 1929, Orchestre des Concerts Poulet, cond. Poulet; later revs. incorporated in edn by Chou Wen-chung (1973)
  • arr. by composer for 2 pfs 8 hands c 1922-1927
  • Offrandes, S, small orch, 1921:
  • Chanson de là-haut (V. Huidobro), La croix du sud (J.J. Tablada); New York, Greenwich Village Theater, 23 April 1922, N. Koshetz, cond. C. Salzedo
  • Hyperprism, 9 wind, 7 perc, 1922–3
  • New York, Klaw Theater, 4 March 1923, cond. Varèse
  • Octandre, fl + pic, cl + E♭ cl, ob, bn, hn, tpt, trbn, db, 1923
  • New York, Vanderbilt Theater, 13 Jan 1924, cond. R. Schmitz; ed. Chou (1980)
  • Intégrales, 11 wind, 4 perc, 1924–5
  • New York, Aeolian Hall, 1 March 1925, cond. Stokowski; ed. Chou (1980)
  • Arcana, orch, 1925–7
  • Philadelphia, Academy of Music, 8 April 1927, Philadelphia Orchestra, cond. Stokowski; rev. 1960
  • Ionisation, 13 perc, 1929–31
  • New York, Carnegie Hall, 6 March 1933, cond. Slonimsky
  • Ecuatorial (prayer from Popol Vuh of Maya Quiché, trans. Father Jimines), B (solo/unison chorus), 8 brass, pf, org, 2 ondes martenots, 6 perc, 1932–4
  • New York, Town Hall, 15 April 1934, C. Baromeo, cond. Slonimsky
  • Density 21·5, fl, 1936
  • New York, Carnegie Hall, 16 Feb 1936, Barrère
  • Etude pour Espace, chorus, 2 pf, perc, 1947
  • New York, New School for Social Research, 23 Feb 1947, cond. Varèse
  • Déserts, 14 wind, pf, 5 perc, 2-track tape, ?1950–54, Paris, Théâtre des Champs-Elysées, 2 Dec 1954, Orchestre National, Radiodiffusion-Télévision Française, cond. Scherchen; tape rev. 1960, 1961, 1961
  • La procession de Vergès (tape for film Around and About Joan Mirò, dir. T. Bouchard), 1955
  • Poème électronique, 3-track tape, 1957–8
  • Philips Pavilion, Brussels Exposition, 2 May 1958
  • Nocturnal (from A. Nin: The House of Incest, meaningless syllables by Varèse), S, B chorus, small orch, 1961, inc.; New York, Town Hall, 1 May 1961, cond. Craft; ed. and completed from notes and sketches by Chou (1973)

Projectes sense acabar[modifica]

  • The One-All-Alone (stage work, L. Varèse), 1927
  • L'astronome (stage work, writers involved at various times incl. A. Artaud, P. Carpentier, J. Desnos, Giono), 1928–9 [for scenario by Varèse see Ouellette]
  • Espace (A. Malraux involved 1937), chorus, orch, 1929–c1940 [for scenario by Varèse see Miller]
  • Metal, S, orch, 1932
  • Dans la nuit (Michaux), chorus, 15 brass, org, 2 ondes martenot, perc, 1955–61
  • Nocturnal II (Nuit) (from Nin: The House of Incest), S, fl, ob, cl, 1/2 tpt, 2 trbn, perc, db, 1961–5

Obres perdudes[modifica]

  • Martin Pas (op, Varèse, after J. Verne), boys' vv, mand, c1895
  • Works of c1905–5:
  • Apothéose de l'océan, sym. poem; Chanson des jeunes hommes, orch; Colloque au bord de la fontaine; Dans le parc; Poème des brumes; Prélude à la fin d'un jour, after L. Deubel, orch; Souvenir (Deubel); 3 Pieces, orch; 2 rhythmic prose pieces (Deubel)
  • Rhapsodie romane, orch, 1905–6
  • pf version perf. Paris, 1906
  • Bourgogne, sym. poem, 1908
  • Bluthner Orchestra, cond. Stransky, Berlin, Bluthner Hall, 15 Dec 1910
  • destroyed by Varèse, c1962
  • Gargantua, sym. poem, inc.
  • Mehr Licht, orch, 1911
  • preworked as Les cycles du nord, orch, 1912
  • Oedipus und die Sphinx (op, H. von Hofmannsthal), 1909–13

Referències[modifica]

  1. «Edgard Varèse». Encyclopædia Britannica [Consulta: 1 abril 2017].
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 764, pàg. 900. (ISBN 84-239-4523-5)
  3. 3,0 3,1 Griffiths, Paul «http://www.oxfordmusiconline.com/grovemusic/view/10.1093/gmo/9781561592630.001.0001/omo-9781561592630-e-0000029042?result=1&rskey=5OLnf6&mediaType=Article».+Varèse, Edgard [Edgar], 20-01-2001.
  4. Henderson, Robert «The Musical Times, Vol. 106, No. 1474». Varèse, Desembre 1965, pàg. 942-944.
  5. Graham, Marta «The American Magazine of Art, Vol. 27, No. 6». THE PAN-AMERICANS, Juny 1934, pàg. 340.
  6. Wen-Chung, Chou «Perspectives of New Music, Vol. 5, No. 1». The Liberation of Sound, Tardor-hivern 1966, pàg. 11-19.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edgar Varèse Modifica l'enllaç a Wikidata