Andrea
| Tipus | prenom d'ambdós gèneres  |
|---|---|
| Llengua | castellà, neerlandès i alemany |
| Nom en la llengua original | Andrea i Andrea |
| Variants / En altres llengües | Andy, Andrea i Andrea |
| Festa | 3 de juliol i 10 de juliol |
| Cognom idèntic | Andrea |
| Pàgines que comencen per «Andrea» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Andrea[1] o Andreua[1] és un nom de dona, que a Italià equival a l'«Andreu» català. Andreu prové del grec antic ἀνήρ anḗr, genitiu ἀνδρός andrós, que vol dir «home».[2][3] Té entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear.[4]
En castellà, com a pràctica recent, es fa servir com el femení d'«Andrés»,[5] però no està clar si és correcte. Molts defensen la forma Andreua com a substitut més adequat. En català es clar si es tracta de la forma correcta del femení d'Andreu, o si ha seguit el mateix mecanisme que en castellà.
És popular tradicionalment en referència al personatge bíblic d'Andreu apòstol, un dels deixebles de Jesús de Natzaret.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rosich, Cosmé Vidal; Grandia, Marian. Diccionari popular de la llengua catalana: Catalunya, Mallorca, Valencia, Andorra, Rosselló, Sardenya, Llenguadoc & contenit totes les paraules compresas en tots los altres diccionaris catalans d'ençá de la publicació del primer. F. Baxaría, 1904, p. 548.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «andr-». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 825. ISBN 9788441225169.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «sanefa». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 69. ISBN 9788441225169.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Andrea». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Albaigès i Olivart, Josep M. Diccionario de nombres de personas (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 1993, p. 38. ISBN 978-84-475-0264-6.