Andreas Libavius
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1555 (Gregorià) Halle |
| Mort | 25 juliol 1616 (60/61 anys) Coburg |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Jena |
| Activitat | |
| Camp de treball | Medicina, química, filosofia i història |
| Ocupació | Professor i químic |
| Ocupador | Universitat de Jena |
Andreas Libavius (Halle, Sacre Imperi, 1546 - Coburg, Sacre Imperi, 25 de juliol de 1616) va ser un metge i alquimista alemany. Libavius va néixer com Andreas Libau.[1] Va treballar com a professor en Ilmenau i Coburg, i va ser professor a Jena el 1588. El 1597, va escriure el primer llibre sistemàtic de química, Alchemia, que incloïa instruccions per a la preparació de diversos àcids forts. Algunes de les seves obres les va publicar sota el pseudònim de Basilius de Varna.[1] Va donar classes d'història natural a Cobourg i va realitzar importants aportacions a la química. Va descobrir la propietat del rovell d'or de donar color vermell al vidre i també el clorur d'estany, que després es va conèixer amb el nom de licor de Libavius. És considerat com un precursor dels fundadors de la química moderna.[1] Va escriure "Neo-Paracelsica", "Tractatus duo physici", "Alchimia", "Schediasmata medica et phylosophica", "Commentationum metallicarum libri IV, Epitome metallica" i "Praxi alchimio", entre altres obres. Va morir en Coburg.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Andreas Libavius». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- Hannaway, Owen «Laboratory Design and the Aim of Science: Andreas Libavius versus Tycho Brahe» (en anglès). Isis, 77, 1986, pàg. 584-610.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreas Libavius |