Angolars

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàAngolars
Tipus grup humà
Geografia
Estat São Tomé i Príncipe
Modifica dades a Wikidata

Els angolars són un poble de São Tomé i Príncipe. En nombre, actualment són el segon grup del país,[1] per davant dels mestiços i després dels forros. El cens de 1950 va revelar l'existència de 4.490 angolars, i actualment són al voltant de 10.000.[2] Són els únics africans no barrejats a l'arxipèlag.[3] Generalment són pescadors i establerts al llarg del litoral, al nord-est i sud de l'illa de São Tomé, entre São João dos Angolares i Porto Alegre.[3] Han viscut molt de temps separats d'altres poblacions i la seva identitat cultural (angolaridade) és forta, marcada per la història que els dóna una imatge de valents, resistents fins i tot temibles.

Història[modifica]

Són els descendents directes d'esclaus originaris d'Angola, però les circumstàncies de la seva arribada segueixen sent incertes. D'acord amb una versió distribuïda per les autoritats colonials, els primers a arribar van ser els supervivents d'un naufragi entre 1540 i 1550 d'un vaixell que transportava uns vuit-cents esclaus amb destí Brasil.[4] Establerts en una regió muntanyosa, no es va parlar dels supervivents fins a 1574. A continuació van dur a terme una llarga sèrie d'accions violentes contra dels interessos dels colons, sobretot sota la influència d'un líder carismàtic, Amador, que es va proclamar «rei de São Tomé» durant la revolta dels angolars. Els angolars es van fer amos efectius de l'illa entre 1595 i 1596, però els portuguesos van aconseguir capturar Amador. Els seus partidaris van continuar lluitant clandestinament fins al segle XIX.

Cultura[modifica]

La cultura dels angolars és rica en contes[5] i cants tradicionals que es creu que són influenciats per la tradició bantu.[6]

Parlen l'angolar (o ngola), una llengua criolla amb base de portuguès.

La pesca hi juga un rol central. Els angolars se serveixen de dongos, caiucs tallats del tronc d'arbre del cotó o de morera.[3] Les dones són les encarregades de la transformació i comercialització dels productes de la pesca. Elles també crien cabres i venen teles o altres articles.[3]

Notes i referències[modifica]

  1. (anglès) Mohamad Z. Yakan, « Angolares », a Almanac of African Peoples & Nations, Transaction Publishers, New Brunswick, N.J., 1999, p. 176 ISBN 9781560004332
  2. (anglès) Gerhard Seibert, « Castaways, autochtons or maroons ? The debate on the Angolares of Sao Tomé island », a P. J. Havik i M. Newitt (dir.), Creole societies in the Portuguese colonial empire, University of Bristol, 2007, p. 109
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Dominique Gallet, « Les Angolares », in Sao Tomé et Principe : les îles du milieu du monde, Karthala, Paris, 2008, p. 51-52
  4. Lawoetey-Pierre Ajavon Traite et esclavage des Noirs : quelle responsabilité africaine ?, Éditions Menaibuc, Paris, 2005, p. 113-114 ISBN 2-911372-71-9
  5. (portuguès) Egoismo castigado : Fábula angolar (António de Almeida et Maria Cecília de Castro, Garcia de Orta, vol. 5, número 2, 1957, p. 319-325) ; O galo, a galinha e o falcão : Fabula angolar (A. de Almeida et M. E. de Castro e Almeida, Garcia de Orta, vol. 7, Plantilla:Numéro1, 1957, p. 187-192)
  6. Emmanuel Schang, L'émergence des créoles portugais du golfe de Guinée, Université Nancy 2, 2000, p. 19

Bibliografia[modifica]

  • (anglès) Gerhard Seibert, « Castaways, autochtons or maroons ? The debate on the Angolares of Sao Tomé island », in Philip J. Havik et Malyn Newitt (dir.), Creole societies in the Portuguese colonial empire, University of Bristol, Department of Hispanic, Portuguese & Latin American Studies, Bristol, 2007, p. 105 et suiv. ISBN 9780955392269
  • António de Almeida, « Contribution à l'étude de l'anthroponymie des Angolares (S. Tomé) », in Studia onomastica Monacensia (Munich), vol. 3, 1961, p. 88-92
  • Izequiel Batista de Sousa, São Tomé et Principe de 1485 à 1755 : une société coloniale : du Blanc au Noir, L'Harmattan, Paris, 2008, 374 p. ISBN 978-2-296-06022-7 (texte remanié d'une thèse de doctorat d'Histoire soutenue à l'Université de Paris 1 en 1998)
  • Dominique Gallet, « Les Angolares », in Sao Tomé et Principe : les îles du milieu du monde, Karthala, Paris, 2008 (nouvelle édition revue et augmentée), p. 51-52 ISBN 978-2-8111-0025-4
  • (portuguès) António de Almeida, « Contribuição para o estudo da etnologia dos Angolares », in Conferência internacional dos Africanistas ocidentais, comunicações ciências humanas, 6e session, vol. V, 1958, p. 21-28
  • (portuguès) António de Almeida, Da origem dos Angolares habitantes da Ilha de S. Tomé, Ottosgráfica, Lisbonne, 1962, 21 p.

Vegeu també[modifica]