Anios
  | |
| Tipus | personatge mitològic grec |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Dòripe |
| Mare | Reo i Creüsa |
| Pare | Apol·lo |
| Fills | Andros, Espermo, Elais, Eno, Míkonos (fill d'Anios) i Tasos |
| Altres | |
| Càrrec | rei de la mitologia grega |
Anios[1] (en grec antic: Ἄνιος) o Ani va ser un fill d'Apol·lo que era rei de Delos quan hi va haver la guerra de Troia. La seva mare era Reo ('la Magrana'), que era neta de Dionís per part del seu pare Estàfil ('el Raïm').[2]
Quan Estàfil va descobrir que Reo estava embarassada, no es va creure que el pare fos el déu Apol·lo sinó un simple mortal, i va fer tancar la noia en un cofre i llançar-la al mar, a la deriva. El cofre va anar a parar a les costes d'Eubea. Quan va néixer el nen, Apol·lo va portar la mare i el fill a l'illa sagrada de Delos, i li va donar la sobirania sobre l'illa. També es va preocupar per la seva educació i li va atorgar el do de la profecia.[3]
Casat amb Dòripe, va tenir tres filles, Elais (oliver), Espermo (llavor) i Eno (vi), anomenades les «Vinyataires» (οἰνοτροφοί). Els seus noms recorden els de l'oli, el blat i el vi. Les tres noies havien rebut del seu besavi Dionís el poder de fer créixer de la terra aquells productes.[4] El seu pare va oferir les seves habilitats als grecs quan marxaven cap a la guerra de Troia, ja que sabia que la guerra duraria deu anys. Els grecs es van negar a acollir les germanes, però més endavant, degut a la duració de la guerra, Agamèmnon va enviar Odiseu i Menelau a Delos a buscar-les, per tal de poder proveir l'exèrcit. Les noies hi van acudir de bon grat, però després se'n van cansar i van fugir. Els grecs les van perseguir fins a l'illa de Delos, on Dionís les va convertir en colomes. Per això a Delos està prohibit matar aquestes aus.[5]
Segons Gai Juli Higí, un dels seus fills, Tasos, era sacerdot d'Apol·lo a Delos i va morir devorat per uns gossos. Diu que per aquesta raó no hi ha gossos a Delos.[6]
Eneas, Anquises, Ascani i altres supervivents de la guerra de Troia, fugint de la seva terra, van fer cap a Antandros, després a Tràcia i finalment van arribar a Delos, on van trobar Ani i a les seves filles, les Viticultores.[7]
La llegenda d'Anios no es troba a la Ilíada, però apareix al Cicle èpic, que es va escriure en època hel·lenística.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 33. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Epítoms, III, 10
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, V, 61
- ↑ Pseudo-Apol·lodor. Epítom, III, 10
- ↑ Ovidi. Les Metamorfosis, XIII, 643-674
- ↑ Gai Juli Higí. Faules, 247
- ↑ Ovidi. Les metamorfosis, XIII, 623-631