Anna Schimon-Regan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAnna Schimon-Regan

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 setembre 1841 Modifica el valor a Wikidata
Doubí (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1902 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Múnic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Leipzig Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsCaroline Unger Modifica el valor a Wikidata
AlumnesErnst Kraus Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano i mezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Anna Schimon-Regan, de soltera Regan (Aich, prop de Karlsbad, Bohèmia, 18 de setembre, 1841 - Múnic, Baviera, 18 d'abril, 1902), va ser una cantant (soprano/mezzosoprano) i professora de cant alemanya d'origen bohemi.

Biografia[modifica]

Anna Schimon-Regan va rebre la seva formació de cant de Maschinka Schneider a Dresden i Caroline Unger-Sabatier.[1] Va acompanyar Caroline Unger-Sabatier a Florència, on va romandre fins al 1864. Va debutar com a cantant a Siena i va actuar a altres ciutats d'Itàlia. De 1864 a 1867 va ser contractada com a soubrette al "Hoftheater" de Hannover. Després va treballar com a cantant de concert, principalment amb canç lieders de Franz Schubert.

L'agost de 1867 va acceptar un compromís com a cantant de cambra a la cort de la Gran Duquessa Elena Pavlovna de Rússia a Sant Petersburg.[2] Allà va cantar el 28 de novembre de 1867 en el quart concert de la "Russian Concert Society" dirigit per Hector Berlioz una ària de Les noces de Fígaro i Abendscene, un romanç per a mezzosoprano i orquestra de Berlioz.[3] Va participar en altres dos concerts de Berlioz a Sant Petersburg. El 1871 va cantar en un concert a la cort al castell de Windsor amb motiu del matrimoni de la princesa anglesa Louise amb John Campbell, 9è duc d'Argyll.[4] A Londres va continuar la seva formació amb Pauline Viardot i Julius Stockhausen.[5]

El 1872 es va casar amb el pianista, compositor i professor de cant Adolf Schimon (1820-1887) a Florència, que va ensenyar a Leipzig des del 1874. A Leipzig, Anna Schimon-Regan va actuar amb l'Orquestra Gewandhaus i va realitzar diverses gires de concerts entre 1874 i 1877. A finals de la dècada de 1870 es va traslladar a Múnic, on va i va dirigir un quartet vocal femení (2a soprano: Minna Bingenheimer, 1r alt: Anna Lankow, 2n alt: Luise Pfeiffer van Beck).[6] Va ensenyar al Conservatori de Leipzig del 1886 al 1891. El 1892 va anar a Múnic i va ensenyar a l'Acadèmia de Música fins al 1900.

Un dels seus alumnes va ser el tenor Ernst Kraus (1863–1941).

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?id=LH4YAQAAIAAJ&q=%22Anna+Regan%22&dq=%22Anna+Regan%22&hl=ca&ei=m9ltTrPbC4vYsgb3yf36BA&sa=X&oi=book_result&ct=result/S. 190
  2. ↑ Fremden-Blatt, Wien, 28. August 1867, S. 5 (Digitalisat).
  3. ↑ Signale für die musikalische Welt, Bd. 25, Leipzig 1867, S. 1014f. (Digitalisat).
  4. ↑ Anton C. Loew: Kurzgefasste aber vollständige chronik der weltberühmten cur- und badestadt Karlsbad seit deren entstehung bis auf unsere tage. S. 222.
  5. ↑ B.V.: „Das münchener Damenquartett“. In: Illustrirte Zeitung, Nr. 2028 vom 13. Mai 1882, S. 393–394, hier. S 394.
  6. ↑ B.V.: "Das münchener Damenquartett". In: Illustrirte Zeitung, Nr. 2028 vom 13. Mai 1882, S. 393–394, hier. S 394.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Anna_Schimon-Regan&oldid=33180126»