Julius Stockhausen

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJulius Stockhausen
Julius Stockhausen portrait.jpg
Retrat de Julius Stockhausen
Dades biogràfiques
Naixement Julius Christian Stockhausen
22 de juliol, 1826
Frankfurt del Main
Mort 22 de setembre, 1906
Frankfurt del Main
Sepultura Cementiri d'Ohlsdorf
Nacionalitat Alemanya Alemanya
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Cantant d'òpera (Baríton)
Mestres Charles Hallé
Deixebles Therese Behr
Veu Baríton
Dades familiars
Pare Franz Anton Adam Stockhausen
Germans
Modifica dades a Wikidata

Julius Stockhausen (Frankfurt del Main, 22 de juliol, 1826 - 22 de setembre, 1906) fou un cantant alemany.

Estudià al Conservatori de París, on el seu pare era professor d'arpa, i després va rebre lliçons de Manuel Patricio Rodríguez Sitches, a Londres on debutà en el teatre Italià el 1848, assolint un gran èxit, tant per la seva bella veu de baríton com per la seva perfecta escola de cant. Més tard actuà a Mannheim i en l'Òpera Còmica de París, però els seus principals triomfs els assolí com a cantant de concert.

El 1862 prengué la direcció de l'Acadèmia de cant d'Hamburg. El 1869 es traslladà a Stuttgart, on fou nomenat cantor de cambra i inspector de cant, però l'any següent deixà aquests càrrecs per emprendre llargues gires. De 1873 a 1878 dirigí a Berlín la Societat de cant de Stern; després fou professor del Conservatori Hoch, de Frankfurt, on tingué com alumna la suïssa Maria de Filipo,[1] i el 1880 fundà un escola de cant pròpia en la que entre altres alumnes va tenir la mezzosoprano hongaresa Ilona Durigo.[2]

Era germà del director d'orquestra Franz Stockhausen i va instruir a gran nombre de distingits cantors, entre ells Anton Van Rooy. El seu Gesangsmethde (Mètode de cant) fou publicat per la casa Peters (Leipzig, 1885).

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Julius Stockhausen Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 44, pàg. 383 (ISBN 84-239-4544-8)
  2. Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. IV, pàg. 624 (ISBN 84-239-4574-X)