Casa Sadó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i casa natal  | |||
| Part de | La Rambla | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica: edifici modernisme català: botiga | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | La Rambla, 83 i Petxina, 1 | |||
| ||||
| Format per | Antiga Casa Figueras | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41205 | |||
| Id. Barcelona | 961 | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Antiga Casa Figueras | ||||
| Tipus | Establiment de gran interès | |||
| Id. IPAC | 43058 | |||
| Id. Barcelona | 4361 | |||
La casa Sadó és un edifici situat a la cantonada de la Rambla i el carrer de la Petxina de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1] Inclou l'antiga Casa Figueras, actualment una sucursal de la Pastisseria Escribà, catalogada com a establiment de gran interès (categoria E1).[2]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un immoble de planta baixa i quatre pisos. La composició, a base d'eixos verticals d'obertures, estableix un contrapunt d'horitzontalitat a la façana de la Rambla mitjançant el balcó corregut a la planta principal i la imposta que diferencia el nivell del forjat de la darrera planta. El parament de façana és d'estuc llis llevat dels emmarcaments de les obertures i la cantonera. La façana està coronada per una senzilla cornisa sota la qual hi ha els respiradors, rectangulars, de la solera del terrat.[3]
En la cantonada de la planta baixa es conserva la decoració de l'antiga Casa Figueras, una fàbrica de pastes de sopa. Hi destaca el relleu de la cantonada, fet per l'escultor Lambert Escaler, en què es representa una segadora, homenatge a l'activitat que es feia a la vella fàbrica,[3] així com la profusa decoració dels portals d'arc de mig punt i els aparadors, amb mosaics policromats realitzats amb la tècnica del trencadís, obra de Mario Maragliano.[3]
En els vitralls, fets al taller Rigalt i Granell, abunden les figures simbòliques femenines. A l'interior també es conserva part de l'ornamentació original, del mobiliari, amb un gran treball de fusteria, així com una escultura de marbre d'una verge, d'estil modernista, obra de Josep Maria Barnadas.[4]
Història[modifica]
A principis del segle xix hi havia la casa del constructor de carros Miquel Sadó,[5][6] reedificada a la dècada del 1840 per Joaquim Sadó i Monturiol[7] (†1889).[8] El 1930, els seus hereus Josep Sadó i Giravent i Pasqual Sadó i Padron van sol·licitar a l'Ajuntament canviar la ploma d'aigua de Montcada que abastia l'edifici pel sistema d'aforament, traspassant-lo al seu nom.[9]
En aquesta època hi havia la cistelleria d'Aureli Capmany i Farrés,[10] tot i que, segons algunes fonts, el negoci el portava la seva mare.[11] També hi vivia la seva filla Maria Aurèlia Capmany i Farnés, que a la dècada del 1940 treballava com a gravadora de vidre.[12] L'any 2018, coincidint amb el centenari del naixement de l'escriptora, s'hi havia de col·locar una placa commemorativa,[13] però aquesta distinció la va rebre tres anys després un altre edifici de l'Eixample.[14]
Antiga Casa Figueras[modifica]
Segons sembla, el semoler i carnisser Jaume Figueras ja treballava des del 1820[15] en un altre local al carrer de Sant Ramon,[16] i posteriorment es va traslladar a la Rambla de Sant Josep.[17][18][4]
El 1902 es va reformar la botiga pel pintor i escenògraf modernista Antoni Ros i Güell i sota la seva direcció hi van treballar, a més dels ja esmentats: Vilà i Domènech pels metalls; Boí, la pintura; Corrius, els marbres; Medemant, la fusteria; F. Lacambra, els treballs de coure; i Badia, la serralleria.[4]
El 1986, el pastisser Antoni Escribà va comprar el local per al seu fill Christian i se'n va restaurar l'exterior i reformar l'interior.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Antiga Casa Figueras». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Text importat de: «Habitatge a la Rambla, 83». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Llicència CC-0 [Importat: 10 novembre del 2022] (Vegeu l'avís legal per a reutilitzacions).
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Text importat de: «Antigua Casa Figueras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural. Llicència CC-0 [Importat: 2 gener del 2023] (Vegeu l'avís legal per a reutilitzacions).
- ↑ Felipe Sado. «Rambla i Cabres. Casa. Planta baixa més tres pisos. Afegir un pis, obrir i variar obertures i posar balcons». C.XIV Obreria C-76/1797-096. AHCB, 18-06-1797.
- ↑ Miquel Sadó. Mestre constructor de carros. «Rambla i Petxina. Casa. Eixamplar un portal, obrir-ne un altre i algunes obertures i aixecar part del tercer pis». C.XIV Obreria C-104/1808-021. AHCB, 21-03-1808.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1906, p. 1387.
- ↑ El Diluvio. Diario político de avisos, noticias y decretos, 23 març del 1889, p. 2586.
- ↑ Gaceta municipal, 9 juny del 1830, p. 390.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 424.
- ↑ «Cistelleria dels Capmany (La Rambla)». (E)ndrets. Geografia literària dels Països Catalans.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 380, 381, 527, 1102.
- ↑ «L'Any Capmany commemora el centenari de l'escriptora». Notícies. CCMA, 01-03-2018.
- ↑ «Placa literària en homenatge a l’escriptora barcelonina Maria Aurèlia Capmany». Ajuntament de Barcelona, 08-07-2021.
- ↑ Información comercial española. Ministerio de Industria y Comercio, 1944, p. 22.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 24, 53.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 161, 297.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 127.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Sadó |
- «Antiga Casa Figueras». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.