Sèmola

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Sèmola en un bol

La sèmola és la farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]

La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. Es la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya etc.[2]

No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuinats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de las masses utilitzant-la per espolvorejar.[3] La sèmola de blat tendre es desfa en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[1]

Plats típics a base de sèmola[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sèmola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina». Tot Sant Cugat, 11-03-2018.
  3. «Sèmola de blat dur». Farinera Roca, S.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
  4. Sperrer, Ursula «Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria». Karakia (TV3). CCMA.
  5. Guimerà Sales, Vicent. «Sopa de sèmola». Cultura Catalana Poble a Poble. Festa.cat, s.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmola Modifica l'enllaç a Wikidata