Sèmola

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Sèmola en un bol

La sèmola és la farina gruixuda (poc mòlta) que procedeix de cereals. Segons el seu diàmetre, es parla de sèmola grossa (més de 0,6 mm) o fina (de 0,4 a 0,6 mm).[1]

La sèmola s'obté en moldre l'endosperma (albumen farinaceo) principalment del blat dur, blat tendre, arròs o blat de moro després de treure el segó. La sèmola del blat dur presenta un color groc i té un alt contingut en gluten. Es la més utilitzada per fer pastes alimentàries: macerons, espagueti, canelons, lasanya etc.[2]

No transformat, s'utilitza en bon nombre de plats originaris de la conca del mediterrani com ara el cuscús i el bulgur. En plats cuïnats com salses, sopes, flams i cremes s'utilitza com aglutinant. S'afegeix a la massa en determinades receptes com en els molletes o pa àrab, o també per donar un acabat diferent arrebossant les superfícies de les peces. Facilita la manipulació de las masses utilitzant-la per espolvorejar.[3] La sèmola de blat tendre es desfa en cuinar-la. La d'arròs es diu també sèmola blanca.[1]

Uns plats típics a base de sèmola[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sèmola Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Sèmola». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La sèmola de blat, un dels aliments més antics de la cuina». Tot Sant Cugat, 11-03-2018.
  3. «Sèmola de blat dur». Farinera Roca, S.d. [Consulta: 3 octubre 2018].
  4. Sperrer, Ursula «Grießnockerlsuppe (Sopa de mandonguilles de sèmola) - Àustria». Karakia (TV3). CCMA.
  5. Guimerà Sales, Vicent. «Sopa de sèmola». Cultura Catalana Poble a Poble. Festa.cat, s.d. [Consulta: 3 octubre 2018].